Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "juliol" dins totes les àrees temàtiques

poliol blanc poliol blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol blanc, n m
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol de roca, n m alt. sin.
  • ca  poliol de secà, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliolet, n m alt. sin.
  • ca  poniol blanc, n m alt. sin.
  • ca  salsa de pastor, n f alt. sin.
  • ca  tarongí, n m alt. sin.
  • ca  tarongí blanc, n m alt. sin.
  • ca  boriol, n m var. ling.
  • ca  maraduix, n m var. ling.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  pòleo, n m var. ling.
  • ca  poleo blanc, n m var. ling.
  • ca  poleo menta, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol blanc, n m var. ling.
  • ca  púmiol, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  púniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • ca  purriol, n m var. ling.
  • ca  te poleo, n m var. ling.
  • nc  Satureja fruticosa (L.) Briq.
  • nc  Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
  • nc  Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol blanc poliol blanc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol blanc, n m
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol de roca, n m alt. sin.
  • ca  poliol de secà, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliolet, n m alt. sin.
  • ca  poniol blanc, n m alt. sin.
  • ca  salsa de pastor, n f alt. sin.
  • ca  tarongí, n m alt. sin.
  • ca  tarongí blanc, n m alt. sin.
  • ca  boriol, n m var. ling.
  • ca  maraduix, n m var. ling.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  pòleo, n m var. ling.
  • ca  poleo blanc, n m var. ling.
  • ca  poleo menta, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol blanc, n m var. ling.
  • ca  púmiol, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  púniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • ca  purriol, n m var. ling.
  • ca  te poleo, n m var. ling.
  • nc  Satureja fruticosa (L.) Briq.
  • nc  Micromeria fruticosa (L.) Druce sin. compl.
  • nc  Micromeria marifolia (Cav.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol d'aigua poliol d'aigua

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  poliol d'aigua, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poliol negre, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  pulegi, n m sin. compl.
  • nc  Mentha pulegium

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d'alçària, molt aromàtica, que creix en vores de torrents i en paratges humits de la regió mediterrània. La planta sencera, en infusió, té nombroses virtuts remeieres i és emprada com a tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga i antihelmíntica i repel·lent de les puces.
poliol de cérvol poliol de cérvol

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  poliol de cérvol, n m
  • ca  menta de cérvol, n f sin. compl.
  • nc  Preslia cervina

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica de fulla caduca de la família de les labiades, que es fa en zones humides i a les vores de l'aigua de les comarques del nord-est de Catalunya. La planta sencera, en infusió, ha estat emprada amb les mateixes indicacions que les del poliol d'aigua, així com la seva essència.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  poniol, n m
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poliol blanc, n m sin. compl.
  • es  ajedrea blanca
  • nc  Satureja fruticosa

<Botànica>

Definició
Mata de 30 a 60 cm d'alçària, aromàtica, de fulles ovades petites i de flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres.
poniol poniol

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  poniol, n m
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poliol blanc, n m sin. compl.
  • ca  poniol blanc, n m sin. compl.
  • ca  tarongí, n m sin. compl.
  • ca  tarongí blanc, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Mata aromàtica (Satureja fruticosa), de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d'alçària, que es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies. Les summitats florides, que es cullen de finals de juny a finals d'octubre, preses en forma de tisana, són molt apreciades en medicina popular com a estomacals i digestives.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rementerola, n f
  • ca  calament, n m sin. compl.
  • ca  calamenta, n f sin. compl.
  • ca  catameus, n m pl sin. compl.
  • ca  borriol, n m alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta de les marietes, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de bosc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de marge, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  robins, n m pl alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • ca  buriol, n m var. ling.
  • ca  calaminta, n f var. ling.
  • ca  climents, n m pl var. ling.
  • ca  netta, n f var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol de bosc, n m var. ling.
  • ca  rebenterola, n f var. ling.
  • ca  remenderola, n f var. ling.
  • ca  remendòria, n f var. ling.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele
  • nc  Calamintha nepeta (L.) Savi sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

rementerola rementerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rementerola, n f
  • ca  calament, n m sin. compl.
  • ca  calamenta, n f sin. compl.
  • ca  catameus, n m pl sin. compl.
  • ca  borriol, n m alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta de les marietes, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de bosc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de marge, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  robins, n m pl alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • ca  buriol, n m var. ling.
  • ca  calaminta, n f var. ling.
  • ca  climents, n m pl var. ling.
  • ca  netta, n f var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol de bosc, n m var. ling.
  • ca  rebenterola, n f var. ling.
  • ca  remenderola, n f var. ling.
  • ca  remendòria, n f var. ling.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele
  • nc  Calamintha nepeta (L.) Savi sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

robapàgines robapàgines

<Comunicació > Publicitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  robapàgines, n m
  • ca  trencapàgines, n m
  • es  robapáginas
  • es  rompepáginas
  • fr  mini-page
  • en  junior page
  • en  junior unit
  • en  killer-page

<Comunicació > Publicitat>

Definició
Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, a fi que cap altre anunci d'aquella pàgina pugui atreure més l'atenció del lector.
robapàgines robapàgines

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  robapàgines, n m
  • ca  trencapàgines, n m
  • es  robapáginas
  • es  rompepáginas
  • fr  mini-page
  • en  junior page
  • en  junior unit
  • en  killer-page

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, amb la finalitat que cap altre anunci d'aquella pàgina atregui més l'atenció del lector.