Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "juliol" dins totes les àrees temàtiques

síndrome de Debré-Julien Marie síndrome de Debré-Julien Marie

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  síndrome de Debré-Julien Marie, n f
  • es  síndrome de Debré-Julien Marie, n m
  • en  Debré-Julien Marie syndrome

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Síndrome causada per una insuficiència del lòbul anterior de la hipòfisi, caracteritzada per nanisme, aspecte femení, cara juvenil, hipotèrmia, oligúria, oligodípsia i hipotròfia genital.
síndrome de Debré-Julien-Marie síndrome de Debré-Julien-Marie

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  síndrome de Debré-Julien-Marie, n f

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició
Síndrome que es presenta a conseqüència d'una insuficiència del lòbul anterior de la hipòfisi, caracteritzada per nanisme, aspecte femení, cara juvenil, hipotèrmia, oligúria, oligodípsia i hipotròfia genital.
subaltern | subalterna subaltern | subalterna

<Treball > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  subaltern | subalterna, n m, f
  • es  subalterno
  • fr  subalterne
  • en  junior

<Treball > Ocupacions>

Definició
Treballador inferior a un altre en rang o en condició professionals.
suimanga de Mindanao suimanga de Mindanao

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  suimanga de Mindanao, n m
  • es  suimanga de Mindanao
  • fr  souimanga de Julia
  • en  orange-lined sunbird
  • de  Julianektarvogel
  • nc  Leptocoma juliae
  • nc  Leptocoma sperata juliae alt. sin.

<36.114 Ocells > Passeriformes > Nectarínids>

suimanga de Mindanao suimanga de Mindanao

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  suimanga de Mindanao, n m
  • es  suimanga de Mindanao
  • fr  souimanga de Julia
  • en  orange-lined sunbird
  • de  Julianektarvogel
  • nc  Leptocoma juliae
  • nc  Leptocoma sperata juliae alt. sin.

<36.114 Ocells > Passeriformes > Nectarínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  timó blanc, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola borda, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola vera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó amarg blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó de romer, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  frigola vera, n f var. ling.
  • ca  frígula mascle, n f var. ling.
  • ca  fríula blanca, n f var. ling.
  • ca  fríula mascle, n f var. ling.
  • ca  lledanies, n f pl var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  timonilla, n f var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
  • nc  Teucrium capitatum L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
timó blanc timó blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  timó blanc, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola borda, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola vera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó amarg blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó de romer, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  frigola vera, n f var. ling.
  • ca  frígula mascle, n f var. ling.
  • ca  fríula blanca, n f var. ling.
  • ca  fríula mascle, n f var. ling.
  • ca  lledanies, n f pl var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  timonilla, n f var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
  • nc  Teucrium capitatum L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
timó mascle timó mascle

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  timó mascle, n m
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  capsera, n f alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timolet, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. polium sensu Briq., Fl. Eur. et Med-Checklist
  • nc  Teucrium polium L. subsp. pseudohyssopus sensu Lacaita, Litard. et bot. cat. pl. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
timó mascle timó mascle

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  timó mascle, n m
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  capsera, n f alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timolet, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. polium sensu Briq., Fl. Eur. et Med-Checklist
  • nc  Teucrium polium L. subsp. pseudohyssopus sensu Lacaita, Litard. et bot. cat. pl. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
timó mascle timó mascle

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.