Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aleixandri, n m
ca api de cavall, n m sin. compl.
ca cugul, n m sin. compl.
ca angèlica, n f alt. sin.
ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
ca api bord, n m alt. sin.
ca api cavallar, n m alt. sin.
ca api de síquia, n m alt. sin.
ca cuguls, n m pl alt. sin.
ca julivert de moro, n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca àbit bord, n m var. ling.
ca àbit de síquia, n m var. ling.
ca aleixandrí, n m var. ling.
ca àpio de riu, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca àpit de cavall, n m var. ling.
ca cúgul, n m var. ling.
ca juro, n m var. ling.
ca juru, n m var. ling.
nc Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aleixandri, n m
ca api de cavall, n m sin. compl.
ca cugul, n m sin. compl.
ca angèlica, n f alt. sin.
ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
ca api bord, n m alt. sin.
ca api cavallar, n m alt. sin.
ca api de síquia, n m alt. sin.
ca cuguls, n m pl alt. sin.
ca julivert de moro, n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca àbit bord, n m var. ling.
ca àbit de síquia, n m var. ling.
ca aleixandrí, n m var. ling.
ca àpio de riu, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca àpit de cavall, n m var. ling.
ca cúgul, n m var. ling.
ca juro, n m var. ling.
ca juru, n m var. ling.
nc Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al julivert (Petroselinum crispum), n f
es alergia a perejil (Petrosilenum crispum), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88951000135103

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anyol, n m
ca anyol ramós, n m alt. sin.
ca herba de la xufeta, n f alt. sin.
ca julivert de xufa, n m alt. sin.
nc Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
nc Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anyol, n m
ca anyol ramós, n m alt. sin.
ca herba de la xufeta, n f alt. sin.
ca julivert de xufa, n m alt. sin.
nc Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
nc Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca api bord, n m
ca api bord de muntanya, n m alt. sin.
ca api de muntanya, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca levístic, n m alt. sin.
ca àpit de muntanya, n m var. ling.
ca lavistico, n m var. ling.
nc Levisticum officinale Koch subsp. officinale

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca api bord, n m
ca api bord de muntanya, n m alt. sin.
ca api de muntanya, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca levístic, n m alt. sin.
ca àpit de muntanya, n m var. ling.
ca lavistico, n m var. ling.
nc Levisticum officinale Koch subsp. officinale

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca api de síquia, n m
ca creixenera, n f alt. sin.
ca galassa, n f alt. sin.
ca galassa erecta, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca àpit de síquia, n m var. ling.
ca arsafraga, n f var. ling.
nc Berula erecta (Huds.) Coville
nc Sium erectum Huds. sin. compl.
nc Sium angustifolium L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "julivert" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota