Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "justícia" dins totes les àrees temàtiques

demanar en judici demanar en judici

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  demanar en judici
  • ca  demanar en justícia sin. compl.
  • es  pedir en juicio
  • es  pedir en justicia

<Dret>

Definició
Exercitar un dret o una acció davant un jutge o jutgessa o un tribunal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La legitimació per demanar en judici la defensa d'uns interessos correspon als organismes públics amb competència en la matèria.

    Ex.: Va demanar en justícia que se'l reconegués com a pare del nen.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  demandar, v tr
  • ca  demanar en judici sin. compl.
  • es  demandar
  • es  pedir en juicio
  • es  pedir en justicia

<Dret>

Definició
Algú, exposar en judici {el dret que creu tenir sobre una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En el judici demandà que se li atribuís la custòdia dels seus fills.

    Ex.: L'advocada defensora va demanar en judici el sobreseïment del cas.

denegació de justícia denegació de justícia

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  denegació de justícia, n f
  • es  denegación de justicia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

dictamen del Tribunal de Justícia CE dictamen del Tribunal de Justícia CE

<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).

© Communautés européennes, 2004

La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.

  • ca  dictamen del Tribunal de Justícia CE, n m
  • es  dictamen del Tribunal de Justicia CE
  • fr  avis Cour de justice CE
  • en  opinion of the EC Court of Justice

<Comunitats europees > Dret comunitari>

dret a la justícia de menors dret a la justícia de menors

<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>

  • ca  dret a la justícia de menors, n m
  • es  derecho a la justicia de menores, n m
  • fr  droit à la justice des mineurs, n m
  • fr  droit à la justice pour mineurs, n m
  • en  right to juvenile justice, n

<Drets de l'infant>

Definició
Dret d'un infant en conflicte amb la llei a rebre un tractament que promogui el seu sentit de la dignitat i el valor, que s'adeqüi a la seva edat i que eviti recórrer a procediments judicials i a l'internament en institucions sempre que sigui possible.
espai de llibertat, seguretat i justícia espai de llibertat, seguretat i justícia

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espai de llibertat, seguretat i justícia, n m
  • es  espacio de libertad, seguridad y justicia, n m

<Dret internacional>

fiscalia del tribunal superior de justícia fiscalia del tribunal superior de justícia

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fiscalia del tribunal superior de justícia, n f
  • es  fiscalía del tribunal superior de justicia
  • en  public prosecutor's office of the high court

<Dret>

funcionament anormal de l'Administració de justícia funcionament anormal de l'Administració de justícia

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  funcionament anormal de l'Administració de justícia, n m
  • es  funcionamiento anormal de la Administración de justicia

<Dret processal>

Definició
Funcionament de l'Administració de justícia que s'esdevé quan el servei públic no ha complert exactament la missió que li ha estat confiada pel fet d'una mala organització o per un mal funcionament, sense que es pugui retreure una falta personal a determinats funcionaris, i que resulta d'un conjunt de circumstàncies en què la combinació porta a l'aparició d'un perjudici per a la persona administrada.

Nota

  • Àmbit: Andorra
  • El funcionament anormal de l'Administració de justícia pot provocar dilacions en un procés. Si es produeixen aquestes dilacions, tant per un volum excessiu de treball com per causa d'una actitud d'omissió dels funcionaris de l'Administració de justícia, es tracta d'un cas de funcionament anormal de l'Administració de justícia.
    1. NATURALESA DEL PROCÉS PER A RECLAMAR DANYS A L'ESTAT PER FUNCIONAMENT ANORMAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. Atès que el supòsit de fet en què es basa la interposició d'aquesta acció és l'existència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals en l'exercici de llurs funcions, hom pot afirmar que es tracta d'una manifestació del principi de responsabilitat patrimonial de l'Estat, que té un paral·lelisme evident amb l'acció que reconeix l'article 58 del Codi de l'Administració, del Principat d'Andorra, a favor dels perjudicats per determinades accions o omissions de les administracions públiques.
    2. REQUISITS PER A LA INTERPOSICIÓ DE L'ACCIÓ PER FUNCIONAMENT ANORMAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. En primer lloc, d'acord amb el que estableix l'article 10.2 de la Llei qualificada de la justícia (LQJ), del Principat d'Andorra, el dany al·legat ha de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grups de persones.
    En segon lloc, pel que fa a la legitimació, és a dir, a les persones que poden exercitar aquesta acció, cal dir que la té la persona o grups de persones a les quals s'ha causat aquest dany, llurs hereus i drethavents i els representants legals, si es tracta de persones morals, segons el que determina l'article 22 de la Llei transitòria de procediments judicials (LTPJ), del Principat d'Andorra.
    L'Administració ha de ser sempre citada com a part; en cas contrari, l'article 10.5 de la LQJ estableix que l'Administració pot plantejar una acció de rescabalament.
    Pel que fa al termini per a interposar l'acció de reclamació per funcionament anormal de l'Administració de justícia, segons el que disposa l'article 10.3 de la LQJ, és de tres mesos improrrogables comptadors des del dia en què es pugui dur a terme.
    Finalment, cal tenir en compte que l'acció per al reconeixement del funcionament anormal de l'Administració de justícia només pot ser exercitada quan tots els recursos previstos per la llei, en els tràmits dels quals l'error pot ser rectificat, han estat esgotats.
    3. ÒRGAN JUDICIAL COMPETENT. L'acció per a reconèixer el funcionament anormal de l'Administració de justícia s'ha de fer, d'acord amb el que estableix l'article 10.3 de la LQJ, davant el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (TSJA). Tanmateix, en el cas que el funcionament anormal sigui imputat a una de les sales d'aquest òrgan judicial, els seus membres queden exclosos del coneixement de l'acció, per aplicació analògica del que disposa l'article 10.4 de l'esmentat text legal en relació amb l'error judicial.
    4. PROCEDIMENT. L'acció de reclamació per funcionament anormal de l'Administració de justícia s'ha de tramitar pel procediment que estableix la LTPJ per al recurs d'apel·lació (art. 68.b).
    Són parts d'aquest procés la part demandant i el Ministeri Fiscal, a més del Govern d'Andorra i les persones que aquest darrer demani que siguin citades com a part (art. 25 LTPJ). A més a més, la jurisprudència andorrana ha admès la possibilitat d'una intervenció adhesiva de tercers, interessats en l'objecte del procés, per aplicació supletòria del que disposa l'article 25 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF).
    En el cas que el Ple del TSJA reconegui i avaluï el dany, el beneficiari disposa d'un termini improrrogable de tres mesos, a comptar de la notificació de la resolució, per adreçar-se al Govern, que ordena el pagament mitjançant els crèdits establerts per l'article 105 de la LJAF. Aquesta demanda d'execució de pagament de la indemnització, d'acord amb el que disposa l'article 27 de la LTPJ completant l'article 10.6 de la LQJ, no pot ser sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu, i té la consideració d'execució de sentència.
    Per concloure, cal assenyalar que l'òrgan legislador andorrà ha resolt en els articles 23 i 24 de la LTPJ els casos de prejudicialitat que es poden produir a conseqüència de la interposició de l'acció de reclamació per funcionament anormal de l'Administració de justícia. Efectivament, exercitada la dita acció si el mateix actor o qualsevol altra persona legitimada interposa una de les accions que recullen els articles del 76 al 87 de la LQJ en relació amb els mateixos fets, la tramitació de l'acció que demana indemnització per funcionament anormal de l'Administració de justícia queda suspesa fins a la resolució de les accions de manera ferma i definitiva.
instrumentalització de la justícia instrumentalització de la justícia

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  instrumentalització de la justícia, n f
  • es  instrumentalización de la justicia

<Dret>

Definició
Ús de procediments judicials amb finalitats de persecució política, desacreditació o destrucció de la imatge pública i inhabilitació d'un adversari polític.

Nota

  • Ex.: No és convenient la instrumentalització de la justícia perquè queda molt desacreditada.
justícia ambiental justícia ambiental

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  justícia ambiental, n f
  • ca  justícia mediambiental, n f sin. compl.
  • es  justicia ambiental
  • es  justicia medioambiental
  • fr  justice environnementale
  • it  giustizia ambientale
  • en  environmental justice
  • ar  عدالة بيئية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient>

Definició
Conjunt de principis que defensen un tractament just i una implicació significativa de tots els ciutadans, independentment de la raça, el color, l'origen o el nivell de renda, en relació amb el desenvolupament, la implementació i el compliment de la legislació i les polítiques ambientals.

Nota

  • La justícia ambiental pretén que cap grup de persones no es vegi obligat a suportar una part desproporcionada dels impactes ambientals.