Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "kitsch" dins totes les àrees temàtiques
<Productes bevibles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca kirsch, n m
- es kirsch
- fr kirsch
- en kirsch
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca kirsch
- es kirsch
- fr kirsch
- it kirsch
- en kirsch
- de Kirsch
<Plats a la carta. Licors>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca KITSAT, n m
- ca Korea Institute of Technology Satellite, n m sin. compl.
- ca Uribyol, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>
Definició
Sèrie de satèl·lits gestionats pel SaTReC/KAIST i destinats a l'obtenció d'imatges amb un gran contrast entre el terreny, l'aigua, els núvols, el gel i la neu.
- El satèl·lit KITSAT-1, d'òrbita inclinada (66.08°) i circular, a una altitud nominal de 1302.5 km al perigeu i 1327.8 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'agost de 1992.
- El satèl·lit KITSAT-2, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 791.1 km al perigeu i 805.4 km a l'apogeu, va ser llançat el 26 de setembre de 1993.
- El satèl·lit KITSAT-3, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 26 de maig de 1999 i va ser operatiu fins al desembre de 2003.
- El satèl·lit KITSAT-4 també forma part de la sèrie, si bé no està destinat a la detecció terrestre.
El KITSAT-3 travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
Principals sensors: CEIS format per dues càmeres, WAC i NAC (KITSAT-1, KITSAT-2), MEIS (KITSAT-3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca KITSAT, n m
- ca Korea Institute of Technology Satellite, n m sin. compl.
- ca Uribyol, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>
Definició
Sèrie de satèl·lits gestionats pel SaTReC/KAIST i destinats a l'obtenció d'imatges amb un gran contrast entre el terreny, l'aigua, els núvols, el gel i la neu.
- El satèl·lit KITSAT-1, d'òrbita inclinada (66.08°) i circular, a una altitud nominal de 1302.5 km al perigeu i 1327.8 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'agost de 1992.
- El satèl·lit KITSAT-2, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 791.1 km al perigeu i 805.4 km a l'apogeu, va ser llançat el 26 de setembre de 1993.
- El satèl·lit KITSAT-3, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 26 de maig de 1999 i va ser operatiu fins al desembre de 2003.
- El satèl·lit KITSAT-4 també forma part de la sèrie, si bé no està destinat a la detecció terrestre.
El KITSAT-3 travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
Principals sensors: CEIS format per dues càmeres, WAC i NAC (KITSAT-1, KITSAT-2), MEIS (KITSAT-3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca KITSAT, n m
- ca Korea Institute of Technology Satellite, n m sin. compl.
- ca Uribyol, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>
Definició
Sèrie de satèl·lits gestionats pel SaTReC/KAIST i destinats a l'obtenció d'imatges amb un gran contrast entre el terreny, l'aigua, els núvols, el gel i la neu.
- El satèl·lit KITSAT-1, d'òrbita inclinada (66.08°) i circular, a una altitud nominal de 1302.5 km al perigeu i 1327.8 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'agost de 1992.
- El satèl·lit KITSAT-2, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 791.1 km al perigeu i 805.4 km a l'apogeu, va ser llançat el 26 de setembre de 1993.
- El satèl·lit KITSAT-3, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, a una altitud nominal de 720 km, va ser llançat el 26 de maig de 1999 i va ser operatiu fins al desembre de 2003.
- El satèl·lit KITSAT-4 també forma part de la sèrie, si bé no està destinat a la detecció terrestre.
El KITSAT-3 travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
Principals sensors: CEIS format per dues càmeres, WAC i NAC (KITSAT-1, KITSAT-2), MEIS (KITSAT-3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletuga de muntanya, n f
- nc Cicerbita plumieri (L.) Kirschl.
- nc Mulgedium plumieri (L.) DC. sin. compl.
- nc Sonchus plumieri L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletuga de muntanya, n f
- nc Cicerbita plumieri (L.) Kirschl.
- nc Mulgedium plumieri (L.) DC. sin. compl.
- nc Sonchus plumieri L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca lloro menut de Finsch, n m
- es microloro de Finsch
- fr micropsitte de Finsch
- en green pygmy-parrot
- de Salomonenspechtpapagei
- nc Micropsitta finschii
<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca lloro menut de Finsch, n m
- es microloro de Finsch
- fr micropsitte de Finsch
- en green pygmy-parrot
- de Salomonenspechtpapagei
- nc Micropsitta finschii
<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nectariner, n m
- ca nectarina (fruit), n f sin. compl.
- ca nectarines (fruit), n f pl alt. sin.
- nc Prunus persica (L.) Batsch var. nucipersica (Suckow) C.K. Schneid.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- NEOL recull nectarina plana i platerina per a la «nectarina de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa».
