Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "leg�tim" dins totes les àrees temàtiques
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interès legítim, n m
- es interés legítimo, n m
<Dret constitucional>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ius legati [la], n m
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('dret de llegat')
- En llatí, la concurrència nominal ius legati és neutra.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca legítim | legítima, adj
- ca lledesme, adj sin. compl.
- es legítimo | legítima
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El seu advocat al·lega que ho va fer en defensa legítima.
Ex.: Estan exercint el seu lledesme dret a vaga.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca legítim -a, adj
- es legítimo -ma
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca legítim -a, adj
- es legítimo -ma, adj
<Història del dret>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca legítima defensa, n f
- es legítima defensa
- en selfdefense
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
Nota
- Pot ser atenuant si no concorren tots els requisits.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca legítima defensa, n f
- es legítima defensa, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca legítima defensa, n f
- es legítima defensa, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca legítima defensa, n f
- es legítima defensa
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La legítima defensa és una causa d'exclusió de l'antijuridicitat, juntament amb l'estat de necessitat i el compliment d'un deure, ofici o càrrec. Les causes d'exclusió de l'antijuridicitat permeten que una conducta no sigui considerada delictiva i, per tant, una acció que prima facie podia ser considerada com a tal és conforme a dret.
Aquesta adequació de la conducta a dret permet que el subjecte que la duu a terme no pateixi efectes penals, ni civils, ni administratius. L'article 20.4 del Codi penal disposa que el qui obri en defensa de la persona o drets propis o aliens està exempt de responsabilitat penal sempre que es tracti d'una agressió il·legítima, si existeix una necessitat racional del mitjà utilitzat per a impedir-la i no hi ha hagut provocació suficient de la persona que es defensa.
En el cas de defensa de béns, es considera agressió il·legítima l'atac contra els béns que constitueixi delicte i que els posi en risc greu de deteriorament o de pèrdua imminent. En el cas que es tracti d'una residència o de les seves dependències, s'entén per agressió il·legítima l'entrada indeguda en aquestes. - V. t.: estat de necessitat n m
- V. t.: circumstància eximent n f
- V. t.: compliment d'un deure n m
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca legítima defensa, n f
- es legítima defensa
- fr légitime défense
- it legittima difesa
- en self-defence
- ar دفاع عن النفس
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definició
Nota
- 1. La legítima defensa pot ser individual, quan l'exerceix un estat que ha estat víctima d'un atac armat, o col·lectiva, quan un estat presta ajuda militar a un altre estat en virtut d'una aliança militar per a defensar-se d'un atac armat.
- 2. La legítima defensa, individual o col·lectiva, es pot exercir fins que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides hagi pres les mesures necessàries per a mantenir la pau i la seguretat internacional.
