Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "liquidaci�" dins totes les àrees temàtiques

liquidació de passius liquidació de passius

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  liquidació de passius, n f
  • es  liquidación de pasivos
  • fr  liquidation de passifs
  • en  liabilities liquidation

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

liquidació de sinistre liquidació de sinistre

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  liquidació de sinistre, n f
  • es  liquidación de siniestro
  • en  claim settlement
  • en  claims adjustment
  • en  loss settlement

<Assegurances > Sinistre > Resolució>

Definició
Acte pel qual es fa efectiu el pagament de la indemnització i es donen de baixa les provisions corresponents.
liquidació de societats liquidació de societats

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquidació de societats, n f

<Dret mercantil>

Definició
V.: dissolució de societats n f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
liquidació de valors liquidació de valors

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  liquidació de valors, n f
  • es  liquidación de valores
  • fr  liquidation
  • fr  liquidation boursière
  • en  settlement

<Mercats financers > Operacions borsàries>

Definició
Última fase d'una operació borsària en què el venedor lliura els valors i el comprador lliura els diners.
liquidació provisional de la pena en execució liquidació provisional de la pena en execució

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquidació provisional de la pena en execució, n f
  • es  liquidación provisional de la pena en ejecución, n f

<Dret penal>

liquidació tributària liquidació tributària

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquidació tributària, n f
  • es  liquidación tributaria, n f

<Dret financer i tributari>

liquidació tributària liquidació tributària

<Dret fiscal i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquidació tributària, n f
  • es  liquidación tributaria

<Dret fiscal i tributari>

Definició
Conjunt d'operacions de qualificació i càlcul matemàtic que condueixen a determinar la quantia d'un tribut.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Tradicionalment, l'activitat de liquidar era una funció encomanada, exclusivament, als òrgans tributaris. És més, l'Administració tributària espanyola va estar durant molts anys organitzada sobre el principi general que uns òrgans i cossos administratius -anomenats d'inspecció- desenvolupaven les tasques d'investigació i comprovació, mentre que a altres -liquidadors- s'atribuïa la funció de determinar l'import del deute tributari, a partir d'allò atestat pels òrgans d'inspecció i d'allò al·legat pels contribuents. A aquest últim -en l'esquema descrit de desenvolupament de l'actuació tributària- només li era atribuïda l'activitat de declarar els fets amb transcendència tributària i d'atendre els òrgans d'inspecció en tot allò que necessitessin col·laboració.
    La massificació de les relacions tributàries ha conduït a un canvi substancial d'aquest model de relacions i funcions. En la primera redacció de la Llei general tributària, del 1963, que s'establí d'encomanar als contribuents funcions liquidadores (art. 10.k) i als anys vuitanta -en el marc de la reforma tributària del 1978-es determinà que es portés a terme la generalització del sistema d'autoliquidacions.
    Com el seu nom indica, autoliquidar, no és sinó determinar, per un mateix, l'import del deute tributari. En definitiva, l'Administració ha traslladat al contribuent, als subjectes passius, la funció, l'activitat, de liquidar l'import de les prestacions tributàries. En una primera fase, com a complement de les declaracions que, referent a això, s'han de presentar. Com que ambdues activitats, declarar i autoliquidar, es presenten en un acte unitari, l'Administració denomina el document en què ambdues es materialitzen declaració liquidació i, de manera simplificada, autoliquidació. La veritat és que el nom més ajustat al que en realitat es produeix seria el de declaració autoliquidació. En un mateix document, el subjecte passiu declara els fets amb transcendència tributària, en qualifica jurídicament el contingut i calcula, en conseqüència, l'import del deute tributari que se'n deriva.
    Fins avui no s'han dictat normes generals sobre el règim jurídic de les autoliquidacions tributàries. Tota la normativa vigent referent a això es troba dispersa en la regulació particular dels diferents tributs: la totalitat del sistema impositiu estatal -excepte duanes-, bona part de l'autonòmic -encara amb caràcter optatiu en l'impost sobre successions i donacions- i, en menys mesura, també en les hisendes locals.
    Una autoliquidació no té caràcter d'acte administratiu. Així es dedueix d'allò prescrit en l'article 116 del Reial decret 291/1996, de l'1 de març de 1996, pel qual s'aprova el Reglament del procediment en les reclamacions economicoadministratives, segons el qual, per a impugnar el contingut d'una autoliquidació s'haurà d'instar prèviament que l'Administració la rectifiqui. Amb quin objectiu? Per a obtenir-ne un acte administratiu -exprés o presumpte- contra el qual recórrer. Des del moment en què el contribuent fa l'autoliquidació, no es pot qualificar d'acte administratiu i, per tant, no és impugnable. En sol·licitar dels òrgans administratius una resolució sobre el seu contingut, una liquidació administrativa, el que fins aleshores era la sola expressió d'un deure de col·laboració ciutadana es converteix en un acte administratiu -presumpte, si no hi ha resposta- que sí que resulta, llavors, impugnable per via administrativa.
    De tot el que s'ha exposat es dedueix que, en la major part dels tributs, només s'iniciarà un procediment administratiu de liquidació que condueixi a l'emissió d'un acte de liquidació en dos casos: quan el contribuent sol·liciti la rectificació de l'autoliquidació i quan els òrgans de comprovació en decideixin revisar el contingut. En ser aquestes circumstàncies l'excepció, trobem que, en l'ordenament espanyol, la major part dels deutes tributaris neixen, es quantifiquen i s'extingeixen sense que l'Administració desenvolupi respecte a les circumstàncies esmentades cap altra activitat que no sigui rebre les declaracions autoliquidacions que presenten els contribuents i ingressar a caixa l'import que s'hi consigna. En cas que no s'impugni o no es comprovi en el termini de quatre anys -un cop prescrita, doncs, la potestat de liquidar el deute consegüent- el crèdit tributari s'haurà extingit sobre la base d'un acte de col·laboració del contribuent, sense que hagi mediat cap manifestació formal de l'actuació administrativa. Es tracta, doncs, d'un sistema tributari d'autoservei, d'autoliquidació: l'Administració es limita a fer caixa, a fer comprovacions formals i, puntualment, a dur a terme inspeccions i executar crèdits impagats.
liquidació tributària liquidació tributària

<Economia / Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquidació tributària, n f
  • es  liquidación tributaria
  • fr  liquidation tributaire
  • en  tax calculation

<Economia / Dret>

Definició
Conjunt d'operacions realitzades per a determinar la quota tributària deguda pel contribuent a la hisenda pública, tenint en compte el tipus de gravamen que s'ha d'aplicar a la seua base liquidable o imposable.
liquidador | liquidadora liquidador | liquidadora

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  liquidador | liquidadora, n m, f
  • es  liquidador

<Notaria > Tipologia documental > Societats>

Definició
Persona que s'encarrega d'efectuar les operacions pròpies de la liquidació d'una societat.
liquidador | liquidadora liquidador | liquidadora

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  liquidador | liquidadora, n m, f
  • es  liquidador
  • fr  liquidateur
  • en  liquidator

<Assegurances > Mediadors. Clients>

Definició
Persona que s'ocupa d'inventariar i valorar els béns que formen l'actiu d'una entitat asseguradora en període de liquidació, de fer una relació dels deutes coneguts d'aquesta referits a la data de començament de la liquidació i de notificar als creditors la situació de l'entitat.