Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llambregada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Pàdel>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRAT. Diccionari de pàdel [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/214/>
- ca reixa, n f
- es alambrada
- es malla
- fr grillage
- en metal fence
- en metallic fence
- en wire mesh
<Pàdel>
Definició
Nota
- En la unió amb les parets, la reixa es pot fixar a la vora interior de la paret (són les denominades pistes americanes o pistes sense arestes) o bé es pot fixar a la vora exterior fent-la sobresortir fins a un màxim de 0,08 m (són les denominades pistes europees o pistes amb arestes).
<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca reixa, n f
- es alambrada, n f
- es malla, n f
- fr grillage, n m
- en metal fence, n
- en metallic fence, n
- en wire mesh, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel>
Definició
Nota
- En la unió amb les parets, la reixa es pot fixar a la vora interior de la paret (són les denominades pistes americanes o pistes sense arestes) o bé es pot fixar a la vora exterior fent-la sobresortir fins a un màxim de 0,08 m (són les denominades pistes europees o pistes amb arestes).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tord cuanegre, n m
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca llambretxa, n f var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus melanocercus
- nc Crenilabrus melanocercus var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) melanocercus var. ling.
- es llambrega
- fr clavière
- fr rouquiè
- en blacktailed wrass
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tord cuanegre, n m
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca llambretxa, n f var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus melanocercus
- nc Crenilabrus melanocercus var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) melanocercus var. ling.
- es llambrega
- fr clavière
- fr rouquiè
- en blacktailed wrass
<Peixos > Làbrids>