Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llanternó" dins totes les àrees temàtiques
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
- es (mig centre) medio centro, n m, f
- es (mitjapunta) delantero falso | delantera falsa, n m, f
- es (mitjapunta) media punta, n m, f
- fr (mig centre) demi-centre, n m, f
- fr (mitjapunta) demi-pointe, n m, f
- it (mig centre) centrocampista centrale, n m, f
- it (mitjapunta) mezza punta, n m, f
- en (mig centre) centre half, n
- en (mitjapunta) half spearhead, n
- de (mig centre) zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin, n m, f
- de (mitjapunta) hängende Spitze, n m, f
<Esports > Futbol>
Definició
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mitjapunta i mig centre al Cercaterm, i també el document de criteri original, En futbol, mitjapunta o mitja punta, migcentre o mig centre?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/20/en-futbol-mitjapunta-o-mitja-punta-migcentre-o-mig-centre/).
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agullat, n m
- en lantern shark
- nc Etmopterus sp.
<Zoologia > Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agullat nan, n m
- es melgacho enano
- es tollo lucero enano
- fr sagre elfe
- fr squale pygmée
- en dwarf dogshark
- en dwarf lantern shark
- en dwarf lanternshark
- nc Etmopterus perryi
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels esquàlids.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- es aladierno, n m
- es palomesto, n m
- fr nerprun alaterne, n m
- en Mediterranean buckthorn, n
- nc Rhamnus alaternus
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya, n f
- ca estel, n m sin. compl.
- ca estrella de camp, n f sin. compl.
- ca llanterna, n f sin. compl.
- ca niella lluent, n f sin. compl.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aranya de camp, n f alt. sin.
- ca aranyes, n f pl alt. sin.
- ca aranyola, n f alt. sin.
- ca barba d'ermità, n f alt. sin.
- ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
- ca ermità, n m alt. sin.
- ca estel de camp, n m alt. sin.
- ca estela mare, n f alt. sin.
- ca esteles, n f pl alt. sin.
- ca estrella mare, n f alt. sin.
- ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
- ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
- ca flor d'aranya, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca llanternes, n f pl alt. sin.
- ca lluenta, n f alt. sin.
- ca niella, n f alt. sin.
- ca pebreta, n f alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca niella lluenta, n f var. ling.
- nc Nigella damascena L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya, n f
- ca estel, n m sin. compl.
- ca estrella de camp, n f sin. compl.
- ca llanterna, n f sin. compl.
- ca niella lluent, n f sin. compl.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aranya de camp, n f alt. sin.
- ca aranyes, n f pl alt. sin.
- ca aranyola, n f alt. sin.
- ca barba d'ermità, n f alt. sin.
- ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
- ca ermità, n m alt. sin.
- ca estel de camp, n m alt. sin.
- ca estela mare, n f alt. sin.
- ca esteles, n f pl alt. sin.
- ca estrella mare, n f alt. sin.
- ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
- ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
- ca flor d'aranya, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca llanternes, n f pl alt. sin.
- ca lluenta, n f alt. sin.
- ca niella, n f alt. sin.
- ca pebreta, n f alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca niella lluenta, n f var. ling.
- nc Nigella damascena L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aranya, n f
- ca estel, n m
- ca estrella de camp, n f
- ca flor d'aranya, n f
- ca llanterna, n f
- ca niella lluent, n f
- es ajenuz
- es araña
- es arañuela
- es neguilla
- fr cheveux de Vénus
- fr nigelle
- fr nigelle de Damas
- en love-in-a-mist
- en nigella
- en wild fennel
- nc Melanthium
- nc Nigella damascena
<Botànica>
Nota
- Planta de la família de les ranunculàcies.
<Esport > Esports de pilota > Voleibol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de voleibol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 2)
ISBN 84-7739-216-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca atacant central, n m, f
- ca davanter central | davantera central, n m, f
- ca jugador en zona 3 | jugadora en zona 3, n m, f
- es atacante central
- es delantero centro
- es jugador de la zona 3
- fr attaquant de centre
- fr avant centre
- fr joueur en zone 3
- en middle attacker
- en middle front
- en player of zone 3
<Esport > Esports de pilota > Voleibol>
Definició
<09 Esports de pilota > 10 Voleibol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca atacant central, n m, f
- ca davanter central | davantera central, n m, f
- ca jugador en zona 3 | jugadora en zona 3, n m, f
- es atacante central
- es delantero centro | delantera centro
- es jugador de la zona 3 | jugadora de la zona 3
- fr attaquant de centre | attaquante de centre
- fr avant centre
- fr joueur en zone 3 | joueuse en zone 3
- en middle attacker
- en middle front
- en player of zone 3
<Esport > 09 Esports de pilota > 10 Voleibol>
Definició
Nota
- L'atacant central ocupa la zona 3.
<Esport > Esports de pilota > Voleibol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de voleibol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 2)
ISBN 84-7739-216-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca atacant dret | atacant dreta, n m, f
- ca davanter dret | davantera dreta, n m, f
- ca jugador en zona 2 | jugadora en zona 2, n m, f
- es atacante derecho
- es delantero derecho
- es jugador de la zona 2
- fr attaquant droit
- fr avant droit
- fr joueur en zone 2
- en player of zone 2
- en right attacker
- en right front
<Esport > Esports de pilota > Voleibol>
