Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llanti�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentia d'aigua, n f
- ca pa de granotes, n m sin. compl.
- ca llapó, n m alt. sin.
- ca llentia d'aigua petita, n f alt. sin.
- ca llenties, n f pl alt. sin.
- ca llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
- ca llentieta d'aigua, n f alt. sin.
- ca llentilla d'aigua, n f alt. sin.
- ca llentilles d'aigua, n f pl alt. sin.
- ca pa de granota, n m alt. sin.
- ca vianda, n f alt. sin.
- ca llentia d'aigu, n f var. ling.
- ca llepó, n m var. ling.
- nc Lemna minor L.
<Botànica > lemnàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentia d'aigua, n f
- nc Lemna trisulca L.
<Botànica > lemnàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentia d'aigua, n f
- nc Lemna trisulca L.
<Botànica > lemnàcies>
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llentia d'aigua dolça, n f
- es lentejón de agua dulce
- en freshwater lense
<Hidrologia subterrània>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentia negra, n f
- nc Lens culinaris Medik. subsp. nigricans (M. Bieb.) Thell.
- nc Lens nigricans (M. Bieb.) Godr. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentia negra, n f
- nc Lens culinaris Medik. subsp. nigricans (M. Bieb.) Thell.
- nc Lens nigricans (M. Bieb.) Godr. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca llentilla, n f
- ca llentia, n f sin. compl.
- ca llentilles, n f pl sin. compl.
- nc Lens culinaris
<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó de paret, n m
- ca lletsó fi, n m sin. compl.
- ca cardets, n m pl alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó de cadernera, n m alt. sin.
- ca lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
- ca lletsó de cardina, n m alt. sin.
- ca lletsó de cingle, n m alt. sin.
- ca lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
- ca lletsó de marge, n m alt. sin.
- ca lletsó de mur, n m alt. sin.
- ca lletsó de pardalet, n m alt. sin.
- ca lletsó de parreta, n m alt. sin.
- ca lletsó de pastor, n m alt. sin.
- ca lletsó de penya, n m alt. sin.
- ca lletsó de perdigot, n m alt. sin.
- ca lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
- ca lletsó de perdiu, n m alt. sin.
- ca lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
- ca lletsó de pic, n m alt. sin.
- ca lletsó menut, n m alt. sin.
- ca lletsó petit, n m alt. sin.
- ca lletsó rull, n m alt. sin.
- ca lletsó rullet, n m alt. sin.
- ca lletsó ver, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca pic de pardalet, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca allicsó, n m var. ling.
- ca allissó, n m var. ling.
- ca llacsó de paret, n m var. ling.
- ca llacsó menut, n m var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons petits, n m pl var. ling.
- ca llició, n m var. ling.
- ca llicsió de pardalet, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
- ca llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
- ca llicsó de marge, n m var. ling.
- ca llicsó de pardalet, n m var. ling.
- ca llicsó de paret, n m var. ling.
- ca llicsó de parreta, n m var. ling.
- ca llicsó de pastor, n m var. ling.
- ca llicsó de penya, n m var. ling.
- ca llicsó de perdigot, n m var. ling.
- ca llicsó de perdigotero, n m var. ling.
- ca llicsó de perdiu, n m var. ling.
- ca llicsó de perdiueta, n m var. ling.
- ca llicsó de pic, n m var. ling.
- ca llicsó fi, n m var. ling.
- ca llicsó petit, n m var. ling.
- ca llicsó rull, n m var. ling.
- ca llicsó rullet, n m var. ling.
- ca llicsó ver, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llisó, n m var. ling.
- ca llisons, n m pl var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó bo, n m var. ling.
- ca llitsó de mur, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- ca llixó de single, n m var. ling.
- nc Sonchus tenerrimus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
