Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llanxassa" dins totes les àrees temàtiques

melgó d'estormia melgó d'estormia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó d'estormia, n m
  • ca  roda, n f sin. compl.
  • ca  acordions, n m pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó d'acordions, n m alt. sin.
  • ca  melgó de rodes, n m alt. sin.
  • ca  rodes, n f pl alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'esturmia, n m var. ling.
  • ca  trèvol de llepassa, n m var. ling.
  • nc  Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

morella roquera morella roquera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

morella roquera morella roquera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

nimfea blanca nimfea blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nimfea blanca, n f
  • ca  nimfa, n f sin. compl.
  • ca  plats giradors, n m pl sin. compl.
  • ca  rosa d'amor, n f sin. compl.
  • ca  assutzena d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de marjal, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de séquia, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de vall, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de séquia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cobertores, n f pl alt. sin.
  • ca  escudet, n m alt. sin.
  • ca  escudet de riu, n m alt. sin.
  • ca  escudets, n m pl alt. sin.
  • ca  escut de riu, n m alt. sin.
  • ca  figa de riu, n f alt. sin.
  • ca  figa de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera de riu, n f alt. sin.
  • ca  flor d'en Nyofà, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de séquia, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar blanc, n m alt. sin.
  • ca  nimfea, n f alt. sin.
  • ca  pampolera, n f alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  rosa de Venus, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de sèquia, n f var. ling.
  • ca  flor d'en jofà, n f var. ling.
  • ca  flor d'en xofà, n f var. ling.
  • ca  llaperassa, n f var. ling.
  • ca  lliri de sèquia, n m var. ling.
  • ca  ninfea, n f var. ling.
  • ca  núfar, n m var. ling.
  • ca  parallassa, n f var. ling.
  • ca  susena d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Nymphaea alba L.

<Botànica > nimfeàcies>

nimfea blanca nimfea blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nimfea blanca, n f
  • ca  nimfa, n f sin. compl.
  • ca  plats giradors, n m pl sin. compl.
  • ca  rosa d'amor, n f sin. compl.
  • ca  assutzena d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de marjal, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de séquia, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de vall, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de séquia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cobertores, n f pl alt. sin.
  • ca  escudet, n m alt. sin.
  • ca  escudet de riu, n m alt. sin.
  • ca  escudets, n m pl alt. sin.
  • ca  escut de riu, n m alt. sin.
  • ca  figa de riu, n f alt. sin.
  • ca  figa de vall (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera de riu, n f alt. sin.
  • ca  flor d'en Nyofà, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'aigua blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de séquia, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar, n m alt. sin.
  • ca  nenúfar blanc, n m alt. sin.
  • ca  nimfea, n f alt. sin.
  • ca  pampolera, n f alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  rosa de Venus, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de sèquia, n f var. ling.
  • ca  flor d'en jofà, n f var. ling.
  • ca  flor d'en xofà, n f var. ling.
  • ca  llaperassa, n f var. ling.
  • ca  lliri de sèquia, n m var. ling.
  • ca  ninfea, n f var. ling.
  • ca  núfar, n m var. ling.
  • ca  parallassa, n f var. ling.
  • ca  susena d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Nymphaea alba L.

<Botànica > nimfeàcies>

planassa planassa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  planassa, n f

<Pesca>

Definició
Elevació del fons del mar, generalment molt extensa, planera i amb vessants de molt pendent on es calen els palangres del lluç i les mòlleres.
planassa planassa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  planassa, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Gran extensió de terra plana, especialment al fons de la mar, que constitueix una elevació.
planassa planassa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  planassa, n f
  • es  placel
  • es  placer
  • fr  haut-fond
  • en  shoal

<Costes > Litoral > Rocallós>

Definició
Extensió de roca plana que sobresurt de l'aigua o que forma una elevació sobre el fons de la mar.
plantatge de fulla estreta plantatge de fulla estreta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
  • ca  cinc-costelles, n m/f alt. sin.
  • ca  cinc-costures, n m/f alt. sin.
  • ca  cincvenes, n m/f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc costures, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba del tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  llançolada, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cabra, n f alt. sin.
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelles de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge bord, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge dels conills, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge lanceolat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge llarg, n m alt. sin.
  • ca  plantatge prim, n m alt. sin.
  • ca  plantatges, n m pl alt. sin.
  • ca  cinc costelles, n m/f var. ling.
  • ca  cinc nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nirvis, n m var. ling.
  • ca  cinc-venes, n m/f var. ling.
  • ca  cuga de rat, n f var. ling.
  • ca  herba de ses cinc venes, n f var. ling.
  • ca  llanceolada, n f var. ling.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  llantèn, n m var. ling.
  • ca  orella de llebra, n f var. ling.
  • ca  panyatge, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla estreta, n m var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  planté, n m var. ling.
  • nc  Plantago lanceolata L.

<Botànica > plantaginàcies>

plantatge de fulla estreta plantatge de fulla estreta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
  • ca  cinc-costelles, n m/f alt. sin.
  • ca  cinc-costures, n m/f alt. sin.
  • ca  cincvenes, n m/f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc costures, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba del tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  llançolada, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cabra, n f alt. sin.
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelles de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge bord, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge dels conills, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge lanceolat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge llarg, n m alt. sin.
  • ca  plantatge prim, n m alt. sin.
  • ca  plantatges, n m pl alt. sin.
  • ca  cinc costelles, n m/f var. ling.
  • ca  cinc nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nirvis, n m var. ling.
  • ca  cinc-venes, n m/f var. ling.
  • ca  cuga de rat, n f var. ling.
  • ca  herba de ses cinc venes, n f var. ling.
  • ca  llanceolada, n f var. ling.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  llantèn, n m var. ling.
  • ca  orella de llebra, n f var. ling.
  • ca  panyatge, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla estreta, n m var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  planté, n m var. ling.
  • nc  Plantago lanceolata L.

<Botànica > plantaginàcies>