Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llanxassa" dins totes les àrees temàtiques

plantatge gros plantatge gros

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge gros, n m
  • ca  plantatge, n m sin. compl.
  • ca  plantatge ample, n m sin. compl.
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coleta borda, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  grana de canari, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
  • ca  plantatge bo, n m alt. sin.
  • ca  plantatge comú, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'ample, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de llei, n m alt. sin.
  • ca  plantatge gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge major, n m alt. sin.
  • ca  plantatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rodó, n m alt. sin.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  morrodebou, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  pelusa, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantage de fulla grossa, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  plantaine, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago major L. subsp. major

<Botànica > plantaginàcies>

plantatge gros plantatge gros

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge gros, n m
  • ca  plantatge, n m sin. compl.
  • ca  plantatge ample, n m sin. compl.
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coleta borda, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  grana de canari, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
  • ca  plantatge bo, n m alt. sin.
  • ca  plantatge comú, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'ample, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de llei, n m alt. sin.
  • ca  plantatge gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge major, n m alt. sin.
  • ca  plantatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rodó, n m alt. sin.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  morrodebou, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  pelusa, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantage de fulla grossa, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  plantaine, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago major L. subsp. major

<Botànica > plantaginàcies>

planxista planxista

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Components d'automoció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  planxista, n m, f
  • es  planchista
  • fr  tôlier
  • en  sheet-metal worker

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

planxista planxista

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  planxista, n m, f
  • es  chapista
  • es  planchista
  • fr  tôlier
  • en  sheet-metal worker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que fabrica, instal·la i repara planxes metàl·liques, generalment en el sector de la reparació de vehicles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  planxista, n m, f
  • es  planchista, n m, f
  • fr  tôlier, n m
  • en  panel beater, n
  • en  sheetmetal worker, n
  • de  Metallbearbeiter, n m
  • de  Spengler, n m

<Enginyeria>

planxista planxista

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  planxista, n m, f
  • es  planchista, n m, f
  • fr  grilladin | grilladine, n m, f
  • fr  grillardin | grillardine, n m, f
  • fr  grilleur | grilleuse, n m, f
  • en  broiler cook, n
  • en  grill chef, n
  • en  grill cook, n
  • en  grillardin, n
  • en  griller, n

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Persona que prepara i elabora sandvitxos, torrades, hamburgueses, ous ferrats i d'altres menjars a la planxa.
repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospiells, n m pl alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  cuspiells, n m pl var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  llapasa borda, n f var. ling.
  • ca  llapasser, n m var. ling.
  • ca  llapiso, n m var. ling.
  • ca  llepasa, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  lleperada, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repalasa, n f var. ling.
  • ca  repelassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium lappa L.
  • nc  Lappa major Gaertn. var. ling.
  • nc  Lappa officinalis All. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospiells, n m pl alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  cuspiells, n m pl var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  llapasa borda, n f var. ling.
  • ca  llapasser, n m var. ling.
  • ca  llapiso, n m var. ling.
  • ca  llepasa, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  lleperada, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repalasa, n f var. ling.
  • ca  repelassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium lappa L.
  • nc  Lappa major Gaertn. var. ling.
  • nc  Lappa officinalis All. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).