Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llanxassa" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rogeta, n f
- ca herba remuguera, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapissa, n f sin. compl.
- ca raspeta, n f sin. compl.
- ca aferrador, n m alt. sin.
- ca agafamans, n m/f alt. sin.
- ca apegalós, n m alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca corona de Crist, n f alt. sin.
- ca esgarrallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrallengües, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapamans, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapenta, n f alt. sin.
- ca herba aferradissa, n f alt. sin.
- ca herba apegalenca, n f alt. sin.
- ca herba apegalenta, n f alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba aspra, n f alt. sin.
- ca herba de la tensió, n f alt. sin.
- ca herba de remuc, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba fiquera, n f alt. sin.
- ca herba pegallosa, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca herba remugadora, n f alt. sin.
- ca herba roja, n f alt. sin.
- ca llapissó, n m alt. sin.
- ca lligacama, n f alt. sin.
- ca lligacames, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rapallengües, n f alt. sin.
- ca rascallengües, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca raspallengües, n f alt. sin.
- ca remuguera, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia, n f alt. sin.
- ca esparrilla, n f var. ling.
- ca garança, n f var. ling.
- ca granza, n f var. ling.
- ca herba raspenta, n f var. ling.
- ca raspanyeula, n f var. ling.
- ca règola, n f var. ling.
- ca romaguera, n f var. ling.
- ca rotgeta, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rogeta, n f
- ca herba remuguera, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapissa, n f sin. compl.
- ca raspeta, n f sin. compl.
- ca aferrador, n m alt. sin.
- ca agafamans, n m/f alt. sin.
- ca apegalós, n m alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca corona de Crist, n f alt. sin.
- ca esgarrallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrallengües, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapamans, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapenta, n f alt. sin.
- ca herba aferradissa, n f alt. sin.
- ca herba apegalenca, n f alt. sin.
- ca herba apegalenta, n f alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba aspra, n f alt. sin.
- ca herba de la tensió, n f alt. sin.
- ca herba de remuc, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba fiquera, n f alt. sin.
- ca herba pegallosa, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca herba remugadora, n f alt. sin.
- ca herba roja, n f alt. sin.
- ca llapissó, n m alt. sin.
- ca lligacama, n f alt. sin.
- ca lligacames, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rapallengües, n f alt. sin.
- ca rascallengües, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca raspallengües, n f alt. sin.
- ca remuguera, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia, n f alt. sin.
- ca esparrilla, n f var. ling.
- ca garança, n f var. ling.
- ca granza, n f var. ling.
- ca herba raspenta, n f var. ling.
- ca raspanyeula, n f var. ling.
- ca règola, n f var. ling.
- ca romaguera, n f var. ling.
- ca rotgeta, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol de llapassa, n m
- nc Trifolium lappaceum L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol de llapassa, n m
- nc Trifolium lappaceum L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol de llapassa, n m
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol primerenc, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago praecox DC.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol de llapassa, n m
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol primerenc, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago praecox DC.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xereix aferradís, n m
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca millaroca, n f sin. compl.
- ca panissalla, n f sin. compl.
- ca pota de gall, n f sin. compl.
- ca aferradís, n m alt. sin.
- ca aferradissos, n m pl alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca escaldaboques, n m alt. sin.
- ca forcadella, n f alt. sin.
- ca herba aferradissa, n f alt. sin.
- ca herba arrapadissa, n f alt. sin.
- ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
- ca herba del lladre, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola apegalosa, n f alt. sin.
- ca panissola llapassa, n f alt. sin.
- ca panissola llapasses, n f alt. sin.
- ca pegalosa, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig aferradís, n m alt. sin.
- ca serreig apegalós, n m alt. sin.
- ca serrell, n m alt. sin.
- ca serrell de séquia, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig aferradís, n m var. ling.
- ca cerreig apegalós, n m var. ling.
- ca cerret, n m var. ling.
- ca llepases, n f pl var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca mallaroca, n f var. ling.
- ca panisola, n f var. ling.
- ca planissola, n f var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- ca serrell de sèquia, n m var. ling.
- ca xares, n m var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerrell, n m var. ling.
- nc Setaria verticillata (L.) P. Beauv.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xereix aferradís, n m
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca millaroca, n f sin. compl.
- ca panissalla, n f sin. compl.
- ca pota de gall, n f sin. compl.
- ca aferradís, n m alt. sin.
- ca aferradissos, n m pl alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca escaldaboques, n m alt. sin.
- ca forcadella, n f alt. sin.
- ca herba aferradissa, n f alt. sin.
- ca herba arrapadissa, n f alt. sin.
- ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
- ca herba del lladre, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola apegalosa, n f alt. sin.
- ca panissola llapassa, n f alt. sin.
- ca panissola llapasses, n f alt. sin.
- ca pegalosa, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig aferradís, n m alt. sin.
- ca serreig apegalós, n m alt. sin.
- ca serrell, n m alt. sin.
- ca serrell de séquia, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig aferradís, n m var. ling.
- ca cerreig apegalós, n m var. ling.
- ca cerret, n m var. ling.
- ca llepases, n f pl var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca mallaroca, n f var. ling.
- ca panisola, n f var. ling.
- ca planissola, n f var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- ca serrell de sèquia, n m var. ling.
- ca xares, n m var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerrell, n m var. ling.
- nc Setaria verticillata (L.) P. Beauv.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xereix miller, n m
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panís, n m alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola verda, n f alt. sin.
- ca pèl de boc, n m alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig miller, n m alt. sin.
- ca serreig verd, n m alt. sin.
- ca serrell, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xereix verd, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig miller, n m var. ling.
- ca cerreig verd, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca panisola, n f var. ling.
- ca panisola verda, n f var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- ca sarreix, n m var. ling.
- ca xareix, n m var. ling.
- ca xares, n m var. ling.
- ca xarrell, n m var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Setaria viridis (L.) P. Beauv.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xereix miller, n m
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panís, n m alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola verda, n f alt. sin.
- ca pèl de boc, n m alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig miller, n m alt. sin.
- ca serreig verd, n m alt. sin.
- ca serrell, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xereix verd, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig miller, n m var. ling.
- ca cerreig verd, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca panisola, n f var. ling.
- ca panisola verda, n f var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- ca sarreix, n m var. ling.
- ca xareix, n m var. ling.
- ca xares, n m var. ling.
- ca xarrell, n m var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Setaria viridis (L.) P. Beauv.
<Botànica > gramínies / poàcies>
