Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "lleba" dins totes les àrees temàtiques

lloba

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca lloba, n f
es loba

Definició

Femella del llop.

lloba

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lloba, n f
ca llobacarda, n f sin. compl.
ca card, n m alt. sin.
ca card calcida, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de cucs, n m alt. sin.
ca card somerer, n m alt. sin.
ca llobacarda vulgar, n f alt. sin.
ca lloba-carda, n f var. ling.
ca lloba-carda vulgar, n f var. ling.
nc Cirsium vulgare (Savi) Ten.
nc Cirsium lanceolatum (L.) Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

lloba

<Ciències de la vida>

ca lloba, n f
ca llobacarda, n f sin. compl.
ca card, n m alt. sin.
ca card calcida, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de cucs, n m alt. sin.
ca card somerer, n m alt. sin.
ca llobacarda vulgar, n f alt. sin.
ca lloba-carda, n f var. ling.
ca lloba-carda vulgar, n f var. ling.
nc Cirsium vulgare (Savi) Ten.
nc Cirsium lanceolatum (L.) Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

mar de fons

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca mar de fons, n f
ca mar de fora, n f sin. compl.
ca mar de lleva, n f sin. compl.
ca mar de lluny, n f sin. compl.
ca mar forana, n f sin. compl.
ca mar llarguera, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició

Mar amb onades que són degudes a vents llunyans o vents que ja han minvat.

mar de fons

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca mar de fons, n f
ca mar de fora, n f sin. compl.
ca mar de lleva, n f sin. compl.
ca mar de lluny, n f sin. compl.
ca mar forana, n f sin. compl.
ca mar llarguera, n f sin. compl.
es mar de fondo
es mar de leva
es marejada
es marola
es oleaje de fondo
es oleaje swell
fr lame de fond
en ground swell
en swell

<Costes > Oceanografia>

Definició

Mar amb un onatge generat per tempestes llunyanes a la costa, que té un aspecte regular i ordenat, caracteritzat per ones de període gran i crestes llargues, direcció d'avançament definida i celeritat d'ona ràpida.

pagès de remença | pagesa de remença

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pagès de remença | pagesa de remença, n m, f
ca home de remença | dona de remença, n m, f sin. compl.
ca homo de redemptione [la], n m sin. compl.
ca remença, n m sin. compl.
es payés de remensa | payesa de remensa
es remensa
es siervo de la gleba

<Història del dret>

Definició

A l'edat mitjana, pagès o pagesa adscrit a un mas o a terres que només podia abandonar mitjançant el pagament de la remença.

Nota

A Catalunya, a la baixa edat mitjana, els pagesos de remença eren homes propis i solius dels senyors de la terra que havien de pagar una suma al senyor per a redimir de la seva dependència personal quan volien abandonar el mas o el lloc d'on eren originaris per a establir-se en una ciutat, una vila, un lloc o un mas sota una altre domini. Entre els segles XIII i XV, els pagesos de remença, la majoria dels quals eren pagesos tinents de masos, es concentraven a les senyories rurals de la Catalunya Vella; les terres de l'oest del Llobregat i les ciutats i viles franques estaven exemptes per privilegi d'aquest mal ús. La remença fou l'índex més significatiu de la servitud pagesa a la Catalunya medieval; el mal ús identificà la classe dels serfs de la gleva fins que, després de les guerres remences, fou declarat redimible per la Sentència arbitral de Guadalupe (1486).
V. t.: mal ús n m
V. t.: remença n f
Ex.: Els pagesos de remença no podien abandonar el mas i les terres que treballaven sense haver-se redimit davant el seu senyor.
('home de redempció')

passada completa

<Indústria > Indústria tèxtil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

ca passada completa, n f
ca passada plena, n f sin. compl.
es pasadas complementarias
es pasada llena sin. compl.
fr rangée complète
en full course
cod 3.03.27

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició

Conjunt de passades que complementa una renglera de malles.

Nota

≠ passada de dibuix (3.03.29)

pela

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pela, n f
ca escorçament, n m sin. compl.
ca lleva, n f sin. compl.
ca pelada, n f sin. compl.
es descorche, n m
es pela, n f
fr décorticage, n m
fr décortication, n f
fr démasclage, n m
fr épluchage, n m
en peeling of bark from a tree, n

plantatge de fulla estreta

<Ciències de la vida>

ca plantatge de fulla estreta, n m
ca cincnervis, n m sin. compl.
ca fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
ca herba de cinc costures, n f sin. compl.
ca herba de cinc nervis, n f sin. compl.
ca herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
ca cinc-costelles, n m/f alt. sin.
ca cinc-costures, n m/f alt. sin.
ca cincvenes, n m/f alt. sin.
ca cua de rat, n f alt. sin.
ca herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
ca herba de cinc venes, n f alt. sin.
ca herba de les cinc costures, n f alt. sin.
ca herba de les cinc venes, n f alt. sin.
ca herba del tall, n f alt. sin.
ca herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
ca herba dels ocells, n f alt. sin.
ca llançolada, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de cabra, n f alt. sin.
ca llengües de gat, n f pl alt. sin.
ca orella de gat, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelles de burro, n f pl alt. sin.
ca orelles de conill, n f pl alt. sin.
ca planta dels aucells, n f alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge bord, n m alt. sin.
ca plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
ca plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
ca plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
ca plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
ca plantatge de l'estret, n m alt. sin.
ca plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
ca plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
ca plantatge dels conills, n m alt. sin.
ca plantatge estret, n m alt. sin.
ca plantatge lanceolat, n m alt. sin.
ca plantatge llarg, n m alt. sin.
ca plantatge prim, n m alt. sin.
ca plantatges, n m pl alt. sin.
ca cinc costelles, n m/f var. ling.
ca cinc nervis, n m var. ling.
ca cinc-nervis, n m var. ling.
ca cinc-nirvis, n m var. ling.
ca cinc-venes, n m/f var. ling.
ca cuga de rat, n f var. ling.
ca herba de ses cinc venes, n f var. ling.
ca llanceolada, n f var. ling.
ca llantaina, n f var. ling.
ca llantèn, n m var. ling.
ca orella de llebra, n f var. ling.
ca panyatge, n m var. ling.
ca panyatge de fulla estreta, n m var. ling.
ca plantage, n m var. ling.
ca plantaina, n f var. ling.
ca planté, n m var. ling.
nc Plantago lanceolata L.

<Botànica > plantaginàcies>

plantatge de fulla estreta

<Botànica>

ca plantatge de fulla estreta, n m
ca cincnervis, n m sin. compl.
ca fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
ca herba de cinc costures, n f sin. compl.
ca herba de cinc nervis, n f sin. compl.
ca herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
ca cinc-costelles, n m/f alt. sin.
ca cinc-costures, n m/f alt. sin.
ca cincvenes, n m/f alt. sin.
ca cua de rat, n f alt. sin.
ca herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
ca herba de cinc venes, n f alt. sin.
ca herba de les cinc costures, n f alt. sin.
ca herba de les cinc venes, n f alt. sin.
ca herba del tall, n f alt. sin.
ca herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
ca herba dels ocells, n f alt. sin.
ca llançolada, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de cabra, n f alt. sin.
ca llengües de gat, n f pl alt. sin.
ca orella de gat, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelles de burro, n f pl alt. sin.
ca orelles de conill, n f pl alt. sin.
ca planta dels aucells, n f alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge bord, n m alt. sin.
ca plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
ca plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
ca plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
ca plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
ca plantatge de l'estret, n m alt. sin.
ca plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
ca plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
ca plantatge dels conills, n m alt. sin.
ca plantatge estret, n m alt. sin.
ca plantatge lanceolat, n m alt. sin.
ca plantatge llarg, n m alt. sin.
ca plantatge prim, n m alt. sin.
ca plantatges, n m pl alt. sin.
ca cinc costelles, n m/f var. ling.
ca cinc nervis, n m var. ling.
ca cinc-nervis, n m var. ling.
ca cinc-nirvis, n m var. ling.
ca cinc-venes, n m/f var. ling.
ca cuga de rat, n f var. ling.
ca herba de ses cinc venes, n f var. ling.
ca llanceolada, n f var. ling.
ca llantaina, n f var. ling.
ca llantèn, n m var. ling.
ca orella de llebra, n f var. ling.
ca panyatge, n m var. ling.
ca panyatge de fulla estreta, n m var. ling.
ca plantage, n m var. ling.
ca plantaina, n f var. ling.
ca planté, n m var. ling.
nc Plantago lanceolata L.

<Botànica > plantaginàcies>