Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca avantprojecte de llei, n m
es anteproyecto de ley, n m
fr avant-projet de loi, n m
it progetto preliminare, n m
en draft bill, n

Definició

Proposta provisional d'un projecte de llei feta per un individu o una comissió designada pel govern, que serveix a la comissió parlamentària corresponent per a redactar el projecte definitiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca bronsa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cimes, n f pl alt. sin.
ca mare de bruc, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca castanyarjo, n m var. ling.
ca jusbarba, n f var. ling.
nc Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca bronsa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cimes, n f pl alt. sin.
ca mare de bruc, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca castanyarjo, n m var. ling.
ca jusbarba, n f var. ling.
nc Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca bruc vermell, n m sin. compl.
ca cepell, n m sin. compl.
ca cepelló, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
ca arròs bord, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruc mascle, n m alt. sin.
ca bruga, n f alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepella, n f alt. sin.
ca estepell, n m alt. sin.
ca herba petonera, n f alt. sin.
ca petarrell, n m alt. sin.
ca peterrell, n m alt. sin.
ca petonera, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrell, n m alt. sin.
ca petorret, n m alt. sin.
ca petorrets, n m pl alt. sin.
ca petorrí, n m alt. sin.
ca petorro, n m alt. sin.
ca petorros, n m pl alt. sin.
ca tirapets, n m/f alt. sin.
ca arroset, n m var. ling.
ca bruque, n m var. ling.
ca burguera, n f var. ling.
ca cepello, n m var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca ciprell, n m var. ling.
ca ciprelló, n m var. ling.
ca pedorrera, n f var. ling.
ca peterell, n m var. ling.
ca sapell, n m var. ling.
ca sepell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca sipell, n m var. ling.
ca xiprell, n m var. ling.
nc Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca bruc vermell, n m sin. compl.
ca cepell, n m sin. compl.
ca cepelló, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
ca arròs bord, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruc mascle, n m alt. sin.
ca bruga, n f alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepella, n f alt. sin.
ca estepell, n m alt. sin.
ca herba petonera, n f alt. sin.
ca petarrell, n m alt. sin.
ca peterrell, n m alt. sin.
ca petonera, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrell, n m alt. sin.
ca petorret, n m alt. sin.
ca petorrets, n m pl alt. sin.
ca petorrí, n m alt. sin.
ca petorro, n m alt. sin.
ca petorros, n m pl alt. sin.
ca tirapets, n m/f alt. sin.
ca arroset, n m var. ling.
ca bruque, n m var. ling.
ca burguera, n f var. ling.
ca cepello, n m var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca ciprell, n m var. ling.
ca ciprelló, n m var. ling.
ca pedorrera, n f var. ling.
ca peterell, n m var. ling.
ca sapell, n m var. ling.
ca sepell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca sipell, n m var. ling.
ca xiprell, n m var. ling.
nc Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

la de iure, adv
ca de dret, adv
ca de iure, adv
ca de llei, adv
ca per la força del dret, adv
ca segons el dret, adv
es de derecho, adv
es de iure, adv
es de ley, adv
es por la fuerza del derecho, adv
es según derecho, adv

Definició

Significat literal: De dret.

Nota

Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC que s'aplica a situacions reals o hipotètiques reconegudes jurídicament. Es complementa semànticament amb de facto. No és correcta la forma de jure.
Exemple: En virtut d'aquesta presumpció establerta de iure, la condemna per delicte de pertinença, col·laboració o actuació al servei de banda armada pressuposa que s'imputa automàticament a l'associació.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: Un govern de iure.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca decret llei, n m
es decreto-ley
fr décret-loi

Definició

Disposició amb força de llei dictada pel Govern, generalment per raons d'urgència.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca decret llei, n m
es decreto ley, n m

<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>

Definició

Disposició legislativa provisional que pot dictar el Govern de l'Estat o el de la Generalitat de Catalunya en casos de necessitat extraordinària i urgent.

Nota

1. El Govern de l'Estat pot dictar decrets llei sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets i els deures, les llibertats dels ciutadans, el règim de les comunitats autònomes i el dret electoral general.
2. El Govern de la Generalitat pot dictar decrets llei sempre que no afectin el sistema de reforma de l'Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca decret llei, n m
ca reial decret llei, n m sin. compl.
es decreto ley
es real decreto ley

Definició

Norma amb força de llei que emana directament del Govern de l'Estat en cas de necessitat extraordinària i urgent sobre matèries no excloses expressament per la Constitució espanyola.

Nota

Àmbit: Espanya
El supòsit de fet que habilita el reial decret llei és la necessitat extraordinària i urgent. Ara bé, el Tribunal constitucional (TC) considera que la necessitat justificadora no es pot entendre com una necessitat absoluta, sinó com una necessitat relativa respecte de situacions concretes en què es requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el que es requereix en la tramitació parlamentària de les lleis. Necessitat extraordinària i urgent és, per tant, el que el Govern considera que ho és. Ara bé, el TC controlarà que aquesta necessitat sigui explícita i raonada i que hi hagi una connexió entre la situació que constitueix la necessitat i les mesures que s'adopten. Els factors que aconsellen al Govern de l'Estat l'aprovació del decret llei s'hauran d'incloure en l'exposició de motius de la norma, al llarg del debat parlamentari de convalidació i en el mateix expedient d'elaboració.
L'article 86.1 de la Constitució espanyola (CE) enumera de manera expressa les matèries que no poden ser regulades per un reial decret llei. Són les següents: l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat; els drets, els deures i les llibertats dels individus regulats en el títol I de la CE; el règim de les comunitats autònomes i el dret electoral general.
El reial decret llei és una disposició legislativa provisional. Això no vol dir que es tracti d'una norma imperfecta pel que fa al contingut, sinó que ha estat dictada per l'òrgan que no és, en principi, el competent per a dictar normes amb rang de llei i, per tant, caldrà que sigui ratificada per l'òrgan que sí que ho és. En aquest sentit, l'article 86 de la CE, en els apartats 2 i 3, regula el procediment de convalidació. D'una banda, el segon apartat estableix un procediment de convalidació segons el qual el Congrés dels Diputats exclusivament s'haurà de pronunciar expressament en el termini de trenta dies des de la publicació del decret llei sobre si cal convalidar-lo o derogar-lo, després de la realització d'un debat en el Ple de les Corts Generals. I, d'altra banda, el tercer apartat recull un procediment de convalidació segons el qual durant el termini de trenta dies des de la publicació del decret llei, les Corts el podran tramitar com a projecte de llei pel procediment d'urgència. Val a dir que en el primer cas, el reial decret llei no es transforma en llei i, per tant, no canvia de naturalesa jurídica, i en el segon cas, el resultat final serà una llei formal de les Corts. En aquest últim cas, s'ha de tenir present que les limitacions de tipus material que poden afectar un decret llei deixen d'afectar una llei, i en conseqüència, un decret llei que podia ser anticonstitucional ho deixa de ser des del moment en què és convalidat. Pot ocórrer, també, que el Congrés dels Diputats consideri la derogació del reial decret llei, la qual haurà de ser expressa.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca decret llei, n m
es decreto ley

<Dret>

Definició

Disposició amb força de llei dictada pel Govern de l'Estat per raons d'urgència.

Nota

Àmbit: Inespecífic
V. t.: decret n m

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llei" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota