Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llengüeta" dins totes les àrees temàtiques

aeròfon de llengüeta

<Música > Instruments musicals>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aeròfon de llengüeta, n m
es aerófono de lengüeta

<Música > Instruments musicals>

Definició

Aeròfon en què el so és produït per unes petites làmines elàstiques, generalment de fusta o de metall, que, subjectades a un suport, vibren periòdicament quan hi passa un corrent d'aire.

aeròfon de llengüeta

<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aeròfon de llengüeta, n m
es aerófono de lengüeta
en reed pipe

<Música>

Definició

Aeròfon en què el so és generat per unes xicotetes làmines elàstiques, generalment de fusta o de metall, que, fixades a un suport, vibren periòdicament quan hi passa un corrent d'aire.

aeròfon de llengüeta doble

<Música > Instruments musicals>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aeròfon de llengüeta doble, n m
es aerófono de doble lengüeta
es aerófono de lengüeta doble

<Música > Instruments musicals>

Definició

Aeròfon de llengüeta en què la llengüeta vibra lliurement quan hi passa l'aire i el so és amplificat per la cavitat moduladora, però no modulat.

Nota

Els aeròfons de llengüeta doble comprenen instruments com el sheng xinès, l'harmònica o l'acordió.

aeròfon de llengüeta doble

<Arts > Música>

ca aeròfon de llengüeta doble, n m
es aerófono de lengüeta doble
en double-reed pipe

<Música>

Definició

Aeròfon en què la llengüeta vibra lliurement quan hi passa l'aire i el so és amplificat per la cavitat moduladora però no modulat.

aeròfon de llengüeta senzilla

<Música > Instruments musicals>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aeròfon de llengüeta senzilla, n m
es aerófono de lengüeta simple

<Música > Instruments musicals>

Definició

Aeròfon de llengüeta en què la llengüeta bat sobre els costats de l'obertura on està subjecta, en una peça de fusta o de baquelita anomenada bec.

Nota

Els aeròfons de llengüeta senzilla comprenen instruments com el saxòfon i el clarinet.

aeròfon de llengüeta senzilla

<Arts > Música>

ca aeròfon de llengüeta senzilla, n m
es aerófono de lengüeta sencilla
en single reed aerophone

<Música>

Definició

Aeròfon en què la llengüeta bat sobre els costats de l'obertura on està subjecta, en una peça de fusta o de baquelita anomenada bec.

arítjol

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

arítjol

<Botànica>

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

entrada de llengüeta

<Indústria dels plàstics i el cautxú>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca entrada de llengüeta, n f
es entrada de lengüeta
fr entrée par languette
en tab gate

<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

espina de Spix

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espina de Spix, n f
ca llengua mandibular, n f sin. compl.
ca llengüeta mandibular, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definició

Petita eminència triangular de la cara interna de les branques del maxil·lar inferior, situada davant i a sota de l'orifici superior del conducte dental, en la qual s'insereix el lligament esfenomaxil·lar.