Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llenguatge" dins totes les àrees temàtiques

canya canya

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  canya, n f
  • ca  llengüeta, n f
  • es  caña, n f
  • es  caramillo, n m
  • es  lengueta, n f
  • fr  anche, n f
  • en  reed, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Saxòfon>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Clarinet>

Definició
Lamineta mòbil en el tub de certs instruments de vent, que produeix el so amb les seves oscil·lacions.

Nota

  • En els instruments aeròfons, la canya del saxòfon i el clarinet és una canya simple, mentre que en el fagot i l'oboè i en instruments tradicionals com la gralla i la tenora és una canya doble.
diapasó portallengüetes diapasó portallengüetes

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  diapasó portallengüetes, n m
  • ca  llengüeter, n m
  • es  diapasón
  • es  lengüetero
  • es  peine
  • fr  sommier

<Música > Instruments musicals>

Definició
Placa de l'interior d'un acordió que serveix per a fixar-hi les llengüetes que produeixen el so en passar l'aire a través de les vàlvules obertes quan es pitja un dels botons o tecles de l'instrument.
els desenvolupadors poden utilitzar llenguatges d'alt nivell els desenvolupadors poden utilitzar llenguatges d'alt nivell

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  els desenvolupadors poden utilitzar llenguatges d'alt nivell
  • en  developers can use high-level languages

<Localització > Fraseologia>

endrapallengües endrapallengües

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

formatge llenguat formatge llenguat

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  formatge llenguat, n m
  • ca  formatge cucat, n m sin. compl.
  • es  queso agusanado, n m

<Formatges > Tipus de formatges>

Definició
Formatge tendre, molt humit, sense crosta, durant l'elaboració del qual se'n provoca la contaminació per mosques, que hi ponen ous, amb la qual cosa s'hi crien larves.

Nota

  • S'elaboren formatges llenguats en diversos països; un dels més coneguts és el casu marzu (en sard, literalment, 'formatge podrit'), de Sardenya, la venda del qual està prohibida.
freqüencímetre de làmines vibrants freqüencímetre de làmines vibrants

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  freqüencímetre de làmines vibrants, n m
  • ca  freqüencímetre de llengüetes, n m sin. compl.
  • es  frecuencímetro de láminas vibrantes
  • es  frecuencímetro de lengüetas
  • es  frecuencímetro de vibración
  • fr  fréquencemètre à lames vibrantes
  • en  vibrating-reed frequency meter
  • de  Zungenfrequenzmesser

<Energia elèctrica>

Definició
Freqüencímetre que consta d'una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que es mesura entra en vibració.
llengüeta llengüeta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llengüeta, n f

<Pesca>

Definició
Punxa invertida de la punta de l'ham.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llengüeta, n f
  • es  eslabón
  • es  rastrillo

<Defensa>

llengüeta llengüeta

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llengüeta, n f
  • ca  pala, n f sin. compl.
  • ca  paleta, n f sin. compl.
  • ca  tireta, n f sin. compl.
  • es  lengüeta
  • fr  languette
  • it  linguetta
  • en  tongue

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Tireta que cobreix l'obertura anterior i superior d'una sabata o bota.