Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llista" dins totes les àrees temàtiques

llistat llistat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  llistat, n m
  • es  listado
  • en  stripping

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Anomalia d'una imatge produïda per les diferències de calibratge entre els fotodetectors, que dona lloc a una codificació errònia de la radiància en les files, que pren valors superiors o inferiors a la de les files veïnes.

Nota

  • L'error és homogeni, a diferència del cas del bandatge, i es corregeix mitjançant un procés de restauració d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
llistat llistat

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  llistat, n m
  • es  listado
  • en  stripping

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Anomalia d'una imatge produïda per les diferències de calibratge entre els fotodetectors, que dona lloc a una codificació errònia de la radiància en les files, que pren valors superiors o inferiors a la de les files veïnes.

Nota

  • L'error és homogeni, a diferència del cas del bandatge, i es corregeix mitjançant un procés de restauració d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
llistat llistat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  llistat, n m
  • es  listado
  • en  stripping

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Anomalia d'una imatge produïda per les diferències de calibratge entre els fotodetectors, que dona lloc a una codificació errònia de la radiància en les files, que pren valors superiors o inferiors a la de les files veïnes.

Nota

  • L'error és homogeni, a diferència del cas del bandatge, i es corregeix mitjançant un procés de restauració d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llistat, n m
  • es  listado

<Dret>

Definició
Resultat d'operacions efectuades per un ordinador, escrit en paper per una impressora.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
pèl de guilla pèl de guilla

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de guilla, n m
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  festuca rogenca, n f alt. sin.
  • ca  gespet, n m alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  segaliva, n f alt. sin.
  • ca  aurú, n m var. ling.
  • ca  llispet, n m var. ling.
  • ca  xispet, n m var. ling.
  • nc  Festuca rubra L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

pèl de guilla pèl de guilla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de guilla, n m
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  festuca rogenca, n f alt. sin.
  • ca  gespet, n m alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  segaliva, n f alt. sin.
  • ca  aurú, n m var. ling.
  • ca  llispet, n m var. ling.
  • ca  xispet, n m var. ling.
  • nc  Festuca rubra L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  aixàvol, n m sin. compl.
  • ca  aixàvol [mascle], n m sin. compl.
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  llissa vera, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  aixavo, n m var. ling.
  • ca  aixavol [mascle], n m var. ling.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alaxa, n f var. ling.
  • ca  savoga, n f var. ling.
  • ca  savoges, n f pl var. ling.
  • nc  Alosa alosa
  • nc  Alausa vulgaris var. ling.
  • nc  Alosa vulgaris var. ling.
  • nc  Clupea Alosa var. ling.
  • nc  Clupea alosa parva var. ling.
  • es  arencón
  • es  sabalo
  • es  sábalo
  • es  sábalo común
  • es  saboga
  • es  sabosga
  • fr  alose
  • fr  alose vraie
  • fr  grande alose
  • pt  alaùso
  • en  Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

saboga saboga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  aixàvol, n m sin. compl.
  • ca  aixàvol [mascle], n m sin. compl.
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  llissa vera, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  aixavo, n m var. ling.
  • ca  aixavol [mascle], n m var. ling.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alaxa, n f var. ling.
  • ca  savoga, n f var. ling.
  • ca  savoges, n f pl var. ling.
  • nc  Alosa alosa
  • nc  Alausa vulgaris var. ling.
  • nc  Alosa vulgaris var. ling.
  • nc  Clupea Alosa var. ling.
  • nc  Clupea alosa parva var. ling.
  • es  arencón
  • es  sabalo
  • es  sábalo
  • es  sábalo común
  • es  saboga
  • es  sabosga
  • fr  alose
  • fr  alose vraie
  • fr  grande alose
  • pt  alaùso
  • en  Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

senyal de pilota llesta senyal de pilota llesta

<Esport > Esports de pilota > Futbol americà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  senyal de pilota llesta, n f
  • es  señal de bola lista para jugarse
  • fr  signal balle prête à jouer
  • en  ready-for-play signal
  • en  start signal

<Esport > Esports de pilota > Futbol americà>

Definició
Senyal que fa l'àrbitre principal al començament de cada intent per indicar que l'equip atacant pot posar la pilota en joc.

Nota

  • Sovint s'utilitza la forma sintètica pilota llesta.
senyal de pilota llesta senyal de pilota llesta

<09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  senyal de pilota llesta, n f
  • es  señal de bola lista para jugarse
  • fr  signal balle prête à jouer
  • en  ready-for-play signal
  • en  start signal

<Esport > 09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>

Definició
Senyal de l'àrbitre efectuat per l'àrbitre principal al començament de cada intent per a indicar que l'equip atacant pot posar la pilota en joc.

Nota

  • Sovint s'utilitza la forma sintètica pilota llesta.