Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "loco" dins totes les àrees temàtiques

cocoter cocoter

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cocoter, n m
  • ca  coco (fruit), n m sin. compl.
  • ca  coco (pinyol), n m sin. compl.
  • ca  coco, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • nc  Cocos nucifera L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comporta, n f
  • es  compuerta, n f
  • fr  écluse, n f
  • en  lock, n
  • de  Vortür, n f

<Enginyeria>

corredora corredora

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  corredora, n f
  • es  corredera
  • fr  loch
  • en  log

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Instrument que serveix per a mesurar la velocitat d'una embarcació en marxa.
corredora d'hèlix corredora d'hèlix

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  corredora d'hèlix, n f
  • es  corredera de patente
  • es  corredera helicoidal
  • es  corredera mecánica rotativa
  • fr  loch à hélice
  • fr  taffrail log
  • en  patent log

<Transports > Transport marítim>

Definició
Corredora provista d'una hèlice que, girant per efecte de la velocitat, permet enregistrar les voltes que gira sobre una roda graduada.
efecte lotus efecte lotus

<Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  efecte lotus, n m
  • ca  efecte fulla de lotus, n m sin. compl.
  • es  efecto loto
  • fr  effet lotus
  • en  lotus effect

<Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

Definició
Propietat d'una superfície que fa possible que els líquids hi llisquin sense mullar-la i se n'enduguin la pols i la brutícia.

Nota

  • L'efecte lotus s'aconsegueix amb materials elaborats a partir d'estructures nanomètriques que s'inspiren en la morfologia de les fulles del lotus de l'Índia o nelumbe o bé amb materials hidròfobs.
encaix forat encaix forat

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encaix forat, n m
  • es  encaje agujero, n m
  • fr  emboîtement trou, n m
  • en  socket hole, n
  • de  Sitz Loch, n m

<Enginyeria>

enclavament enclavament

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enclavament, n m
  • es  enclavamiento, n m
  • fr  enclenchement, n m
  • en  interlock, n
  • en  lock, n
  • en  locking, n
  • de  Verriegelung, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enclavar, v tr
  • es  enclavar, v tr
  • fr  enclencher, v tr
  • en  lock, to, v tr
  • de  verblocken, v tr
  • de  verrigeln, v tr

<Enginyeria>

escorpí de mar d'espines llargues escorpí de mar d'espines llargues

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  escorpí de mar d'espines llargues, n m
  • es  cabrachito
  • es  cabracho venenoso
  • fr  chabot buffle
  • fr  chabot de mer
  • pt  escorpião-roco
  • en  longspined bullhead
  • en  sea scorpion
  • de  gemeiner Seebull
  • de  langstacheliger Seeskorpion
  • de  Seebull
  • nc  Taurulus bubalis

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, sense escates i amb espines cefàliques llargues, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord-oriental, el mar Bàltic i el nord-est del Mediterrani.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>