Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "madalal" dins totes les àrees temàtiques

badall badall

<Veterinària>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  badall, n m

<Veterinària>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Eina per a fer obrir la boca a les bèsties.
badall d'origen psicogènic badall d'origen psicogènic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  badall d'origen psicogènic
  • en  psychogenic yawning

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

buwal buwal

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  buwal
  • ca  bual sin. compl.
  • ca  gadala sin. compl.
  • de  Buwal
  • de  Bual sin. compl.
  • de  Gadala sin. compl.
  • de  Ma Buwal sin. compl.
  • en  Buwal
  • en  Bual sin. compl.
  • en  Gadala sin. compl.
  • es  buwal
  • es  bual sin. compl.
  • es  gadala sin. compl.
  • eu  buwal
  • eu  bual sin. compl.
  • eu  gadala sin. compl.
  • fr  buwal
  • fr  bual sin. compl.
  • fr  gadala sin. compl.
  • fr  ma Buwal sin. compl.
  • gl  buwal
  • gl  bual sin. compl.
  • gl  gadala sin. compl.
  • it  buwal
  • it  bual sin. compl.
  • it  gadala sin. compl.
  • nl  Buwal
  • nl  Bual sin. compl.
  • nl  Gadala sin. compl.
  • nl  Ma Buwal sin. compl.
  • pt  buwal
  • pt  bual sin. compl.
  • pt  gadala sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i Camerun. Dins del grup txàdic central, el buwal és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el gavar.

Des del punt de vista geogràfic, els buwals són veïns dels mefeles (al nord i nord-oest), els gavars (a l'oest i el sud) i els fuls (a l'est).

La intel·ligibilitat entre els parlants de buwal i gavar és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent dels dos grups, i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.

El buwal és una llengua força homogènia, que presenta només petites variacions de pronunciació en les diferents localitats on es parla.

Els adults de la comunitat buwal solen saber ful, llengua autòctona dominant a la regió. D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès, tot i que les taxes d'escolarització són baixes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càntir, n m
  • ca  mallal, n m sin. compl.
  • es  cántaro

<Dret mercantil>

Definició
Mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • El càntir equival a setze porrons. A Miravet és de quaranta-quatre lliures. La denominació càntir era pròpia de Barcelona, però en altres regions se'n deia també mallal.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cadafal, n m
  • es  catafalco

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Definició
Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle o per a un acte solemne.
cadafal cadafal

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cadafal, n m

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Graderia esglaonada per als espectadors situada generalment darrere la línia de falta, en les modalitats de carrer natural i carrer artificial.
canal principal canal principal

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canal principal, n m
  • ca  madral, n m
  • ca  mare, n f
  • ca  rec major, n m
  • ca  séquia major, n f
  • ca  séquia mare, n f
  • es  canal principal
  • es  madre
  • es  ramal principal

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Rec principal on van a parar els altres recs.
centre nerviós del badall centre nerviós del badall

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  centre nerviós del badall, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Pneumologia>

Definició
Centre respiratori l'acció del qual provoca una inspiració intensa seguida d'expiració passiva.
funda protectora de matalàs funda protectora de matalàs

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  funda protectora de matalàs, n f
  • es  funda protectora de colchón, n f
  • fr  housse à matelas, n f
  • pt  protector de colchão para bebé, n m
  • en  mattress protector, n

<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>

funda protectora de matalàs funda protectora de matalàs

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  funda protectora de matalàs, n f
  • es  funda para colchón, n f
  • es  funda protectora de colchón, n f
  • fr  housse à matelas, n f
  • eu  koltxoi-azal iragazgaitz, n
  • eu  lastaira-azal iragazgaitz, n

<Fusteria > Mobles>