Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "madalal" dins totes les àrees temàtiques

lliri de mar lliri de mar

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri de mar, n m
  • ca  lliri de platja, n m sin. compl.
  • ca  lliri de Santa Cristina, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  assutzena blanca, n f alt. sin.
  • ca  assutzena d'arena, n f alt. sin.
  • ca  assutzena d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  assutzena d'areny, n f alt. sin.
  • ca  assutzena de mar, n f alt. sin.
  • ca  assutzena marina, n f alt. sin.
  • ca  ceba marina, n f alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri blanc de marines, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'arena, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'arenal, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Canet, n m alt. sin.
  • ca  lliri de marines, n m alt. sin.
  • ca  lliri del marell, n m alt. sin.
  • ca  lliri marí, n m alt. sin.
  • ca  nadala de mar, n f alt. sin.
  • ca  nadala marina, n f alt. sin.
  • ca  nadaleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís de mar, n m alt. sin.
  • ca  nard coronat, n m alt. sin.
  • nc  Pancratium maritimum L.

<Botànica > iridàcies>

lliri de mar lliri de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri de mar, n m
  • ca  lliri de platja, n m sin. compl.
  • ca  lliri de Santa Cristina, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  assutzena blanca, n f alt. sin.
  • ca  assutzena d'arena, n f alt. sin.
  • ca  assutzena d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  assutzena d'areny, n f alt. sin.
  • ca  assutzena de mar, n f alt. sin.
  • ca  assutzena marina, n f alt. sin.
  • ca  ceba marina, n f alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri blanc de marines, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'arena, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'arenal, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Canet, n m alt. sin.
  • ca  lliri de marines, n m alt. sin.
  • ca  lliri del marell, n m alt. sin.
  • ca  lliri marí, n m alt. sin.
  • ca  nadala de mar, n f alt. sin.
  • ca  nadala marina, n f alt. sin.
  • ca  nadaleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís de mar, n m alt. sin.
  • ca  nard coronat, n m alt. sin.
  • nc  Pancratium maritimum L.

<Botànica > iridàcies>

lliris de Nadal lliris de Nadal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliris de Nadal, n m pl
  • ca  nadala, n f alt. sin.
  • nc  Narcissus papyraceus Ker Gawl.
  • nc  Narcissus niveus Loisel. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

lliris de Nadal lliris de Nadal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliris de Nadal, n m pl
  • ca  nadala, n f alt. sin.
  • nc  Narcissus papyraceus Ker Gawl.
  • nc  Narcissus niveus Loisel. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

màrfega de bivac màrfega de bivac

<18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  màrfega de bivac, n f
  • ca  matalàs aïllant, n m
  • es  colchoneta de vivac
  • fr  matelas de bivouac
  • en  bivouac mat

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Peça plana i prima de material flexible, lleuger i aïllant, de forma rectangular i sovint inflable, que s'utilitza per a descansar en acampades i bivacs jaient-hi a sobre.
magall magall

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  magall, n m
  • ca  magalla, n f sin. compl.
  • es  pico
  • es  zapapico
  • en  weding hoe

<Jardineria>

Definició
Aixada proveïda d'un escarpell a la banda oposada de la fulla principal, que serveix per a cavar la terra i tallar arrels.
magall magall

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  magall, n m
  • es  hachazada, n f
  • fr  polaski, n m
  • en  pulaski, n

<Enginyeria forestal>

malladar malladar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  malladar, n m
  • es  majadal, n m
  • fr  grotte bergerie, n f
  • en  cave for sheltering animals, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mallal, n m

<Física>

mandala mandala

<Religió > Budisme>, <Religió > Hinduisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mandala, n m
  • es  mandala
  • fr  mandala

<Religió > Budisme>, <Religió > Hinduisme>

Definició
Figura geomètrica de desenvolupament concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte a un punt axial.