Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "magnitud" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris sobre àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Física > Meteorologia>
Definició
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca dimensió d'una magnitud, n f
- ca dimensió, n f sin. compl.
- es dimensión
- es dimensión de una magnitud sin. compl.
- fr dimension
- fr dimension d'une grandeur sin. compl.
- pt dimensão da grandeza
- pt dimensão sin. compl.
- en dimension
- en dimension of a quantity sin. compl.
- en quantity dimension sin. compl.
- cod 1.7
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: En el sistema internacional de magnituds, la dimensió de la força és dim F = LMT−2.
Exemple 2: En el mateix sistema de magnituds, dim ρB = ML−3 és la dimensió de la concentració de massa del component B, i ML−3 és també la dimensió de la densitat de massa ρ.
Exemple 3: Vegeu la imatge corresponent en aquesta fitxa.
Nota
- 1. La potència d'un factor és el factor elevat a un exponent. Cada factor expressa la dimensió d'una magnitud de base.
- 2. Per convenció, la representació simbòlica de la dimensió d'una magnitud de base és una lletra majúscula única en lletra rodona (dreta) de pal sec. Per convenció, la representació simbòlica de la dimensió d'una magnitud derivada és el producte de potències de les dimensions de les magnituds de base d'acord amb la definició de la magnitud derivada. La dimensió de la magnitud Q s'expressa com dim Q.
- 3. Per establir la dimensió d'una magnitud, no es té en compte el seu caràcter escalar, vectorial o tensorial.
-
4. En un sistema de magnituds determinat:
- les magnituds de la mateixa naturalesa de magnitud tenen la mateixa dimensió,
- les magnituds de dimensions diferents són sempre d'una naturalesa diferent i
- les magnituds que tenen la mateixa dimensió no són necessàriament de la mateixa naturalesa. - 5. En el sistema internacional de magnituds, els símbols corresponents a les dimensions de les magnituds de base es descriuen en la taula que figura com a imatge en aquesta fitxa.
<Física > Metrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca dimensió d'una magnitud, n f
- ca dimensió, n f sin. compl.
- es dimensión
- es dimensión de una magnitud sin. compl.
- fr dimension
- fr dimension d'une grandeur sin. compl.
- pt dimensão da grandeza
- pt dimensão sin. compl.
- en dimension
- en dimension of a quantity sin. compl.
- en quantity dimension sin. compl.
- cod 1.7
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: En el sistema internacional de magnituds, la dimensió de la força és dim F = LMT−2.
Exemple 2: En el mateix sistema de magnituds, dim ρB = ML−3 és la dimensió de la concentració de massa del component B, i ML−3 és també la dimensió de la densitat de massa ρ.
Exemple 3: Vegeu la imatge corresponent en aquesta fitxa.
Nota
- 1. La potència d'un factor és el factor elevat a un exponent. Cada factor expressa la dimensió d'una magnitud de base.
- 2. Per convenció, la representació simbòlica de la dimensió d'una magnitud de base és una lletra majúscula única en lletra rodona (dreta) de pal sec. Per convenció, la representació simbòlica de la dimensió d'una magnitud derivada és el producte de potències de les dimensions de les magnituds de base d'acord amb la definició de la magnitud derivada. La dimensió de la magnitud Q s'expressa com dim Q.
- 3. Per establir la dimensió d'una magnitud, no es té en compte el seu caràcter escalar, vectorial o tensorial.
-
4. En un sistema de magnituds determinat:
- les magnituds de la mateixa naturalesa de magnitud tenen la mateixa dimensió,
- les magnituds de dimensions diferents són sempre d'una naturalesa diferent i
- les magnituds que tenen la mateixa dimensió no són necessàriament de la mateixa naturalesa. - 5. En el sistema internacional de magnituds, els símbols corresponents a les dimensions de les magnituds de base es descriuen en la taula que figura com a imatge en aquesta fitxa.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>
Definició
Nota
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>
Definició
Nota
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca escala ordinal, n f
- ca escala ordinal de valors, n f sin. compl.
- es escala ordinal
- es escala ordinal de una magnitud sin. compl.
- fr échelle de repérage
- fr échelle ordinale sin. compl.
- pt escala de referência
- pt escala ordinal sin. compl.
- en ordinal quantity value scale
- en ordinal value scale sin. compl.
- cod 1.28
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: Escala de duresa Rockwell C.
Exemple 2: Escala d'índex d'octans per als carburants.
Nota
- Una escala ordinal pot establir-se mitjançant mesuraments d'acord amb un procediment de mesura.
<Física > Metrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca escala ordinal, n f
- ca escala ordinal de valors, n f sin. compl.
- es escala ordinal
- es escala ordinal de una magnitud sin. compl.
- fr échelle de repérage
- fr échelle ordinale sin. compl.
- pt escala de referência
- pt escala ordinal sin. compl.
- en ordinal quantity value scale
- en ordinal value scale sin. compl.
- cod 1.28
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: Escala de duresa Rockwell C.
Exemple 2: Escala d'índex d'octans per als carburants.
Nota
- Una escala ordinal pot establir-se mitjançant mesuraments d'acord amb un procediment de mesura.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
