Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "magrana" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca marduix, n m
- ca majorana, n f sin. compl.
- ca moraduix, n m sin. compl.
- es mejorana
- fr marjolaine
- en marjoram
- nc Origanum majorana
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalida, n f
- ca citinet, n m sin. compl.
- ca filosa, n f sin. compl.
- ca frare d'estepa, n m sin. compl.
- ca margarideta, n f sin. compl.
- ca rabassot, n m sin. compl.
- ca cuca, n f alt. sin.
- ca estopissot, n m alt. sin.
- ca filoseta, n f alt. sin.
- ca filosetes, n f pl alt. sin.
- ca frares d'estepa, n m pl alt. sin.
- ca gerreta de mel, n f alt. sin.
- ca gerretes de mel, n f pl alt. sin.
- ca magraneta, n f alt. sin.
- ca magraneta d'estepa, n f alt. sin.
- ca magraneta de mel, n f alt. sin.
- ca mamelló, n m alt. sin.
- ca mamellons, n m pl alt. sin.
- ca margalida d'estepa, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca frare d'estèpera, n m var. ling.
- ca rabacot, n m var. ling.
- ca raveçot, n m var. ling.
- nc Cytinus hypocistis (L.) L.
<Botànica > rafflesiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalida, n f
- ca citinet, n m sin. compl.
- ca filosa, n f sin. compl.
- ca frare d'estepa, n m sin. compl.
- ca margarideta, n f sin. compl.
- ca rabassot, n m sin. compl.
- ca cuca, n f alt. sin.
- ca estopissot, n m alt. sin.
- ca filoseta, n f alt. sin.
- ca filosetes, n f pl alt. sin.
- ca frares d'estepa, n m pl alt. sin.
- ca gerreta de mel, n f alt. sin.
- ca gerretes de mel, n f pl alt. sin.
- ca magraneta, n f alt. sin.
- ca magraneta d'estepa, n f alt. sin.
- ca magraneta de mel, n f alt. sin.
- ca mamelló, n m alt. sin.
- ca mamellons, n m pl alt. sin.
- ca margalida d'estepa, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca melera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca frare d'estèpera, n m var. ling.
- ca rabacot, n m var. ling.
- ca raveçot, n m var. ling.
- nc Cytinus hypocistis (L.) L.
<Botànica > rafflesiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marrada, n f
- es rodeo, n m
- fr détour, n m
- en detour, n
<Enginyeria forestal>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca massatge de pressió, n m
- ca maurada, n f sin. compl.
- fr massage du cuir chevelu
- en scalp massage
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Instruments tradicionals catalans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca matraca, n f
- ca tenebres, n f pl sin. compl.
- es matraca
- fr crécelle
- en rattle
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Instruments tradicionals catalans>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca matraca, n f
- ca xerric-xerrac, n m
- ca batzoles, n f pl sin. compl.
- ca carranc (valencià), n m sin. compl.
- ca carrau, n m sin. compl.
- ca cigala (valencià), n f sin. compl.
- ca estribanelles (valencià), n f pl sin. compl.
- ca xerrac, n m sin. compl.
- es carraca
- es matraca
- en rattle
<Música>
Definició
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca matraca, n f
- ca tenebra, n f
- ca tenebres, n f sin. compl.
- es carraca
- es matraca
- fr crécelle
- fr matraca
- en matraca
- en rattle
<Instruments musicals > Instruments idiòfons>, <Instruments musicals > Instruments tradicionals catalans>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Pano > Septentrional>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Perú>
Definició
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca melsa flotant
- en lien migrans
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>
