Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "maim�" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatmaimó, n m
- ca corriola de cavall, n f sin. compl.
- ca maimó, n m sin. compl.
- ca briònia negra, n f alt. sin.
- ca dioscòries, n f pl alt. sin.
- ca maimons, n m pl alt. sin.
- ca segell de Nostra Dona, n m alt. sin.
- ca tamarit, n m alt. sin.
- ca tàrrecs, n m pl alt. sin.
- ca truca, n f alt. sin.
- ca gat maimó, n m var. ling.
- ca gatmaiamó, n m var. ling.
- ca marimó, n m var. ling.
- ca marimon, n m var. ling.
- ca mechoacan bord, n m var. ling.
- ca mexoacan, n m var. ling.
- nc Tamus communis L.
<Botànica > dioscoreàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatmaimó, n m
- ca corriola de cavall, n f sin. compl.
- ca maimó, n m sin. compl.
- ca briònia negra, n f alt. sin.
- ca dioscòries, n f pl alt. sin.
- ca maimons, n m pl alt. sin.
- ca segell de Nostra Dona, n m alt. sin.
- ca tamarit, n m alt. sin.
- ca tàrrecs, n m pl alt. sin.
- ca truca, n f alt. sin.
- ca gat maimó, n m var. ling.
- ca gatmaiamó, n m var. ling.
- ca marimó, n m var. ling.
- ca marimon, n m var. ling.
- ca mechoacan bord, n m var. ling.
- ca mexoacan, n m var. ling.
- nc Tamus communis L.
<Botànica > dioscoreàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca maimó, n m
- ca gatmaimó, n m sin. compl.
- es brionia negra, n f
- es nueza negra, n f
- es vid negra, n f
- fr herbe aux femmes battues, n f
- fr tamier commun, n m
- en black bryony, n
- nc Tamus communis
<Enginyeria forestal>
<Ciències socials > Antropologia > Cultura popular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>
- ca vent, n m, f
- ca dau, n m, f sin. compl.
- ca mà-i-mà, n m, f sin. compl.
- es dado, n m, f
- es mano y mano, n m, f
- es viento, n m, f
- en guy-rope, n
<Castellers>
Definició
Nota
- En els castells amb folre el vent se situa en el folre i fa el mateix amb les cames de dos terços.
- La denominació dau és pròpia de Valls, Tarragona i Reus.
- Segons l'ordre de col·locació dels vents a la pinya, s'anomenen primer vent, segon vent, tercer vent, etc.
