Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "maleir" dins totes les àrees temàtiques

bulbul d'Indonèsia bulbul d'Indonèsia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul d'Indonèsia, n m
  • es  bulbul malayo
  • fr  bulbul malais
  • en  streaked bulbul
  • de  Strichelbrustbülbül
  • nc  Ixos malaccensis

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

bulbul d'Indonèsia bulbul d'Indonèsia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul d'Indonèsia, n m
  • es  bulbul malayo
  • fr  bulbul malais
  • en  streaked bulbul
  • de  Strichelbrustbülbül
  • nc  Ixos malaccensis

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

caixa caixa

<Transports > Transport per carretera > Bicicletes. Motocicletes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caixa, n f
  • ca  maleta, n f
  • es  caja
  • es  maleta
  • es  maleta trasera
  • en  top box

<Transports > Transport per carretera > Bicicletes. Motocicletes>

Definició
Caixa col·locada a la part posterior d'una motocicleta destinada a contenir objectes per al transport.
cambra d'oreig cambra d'oreig

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  cambra d'oreig, n f
  • ca  sala d'oreig, n f sin. compl.
  • es  sala de oreo, n f
  • fr  hâloir, n m
  • en  drying-shed, n

<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>

Definició
Espai airejat on es produeix l'assecatge de la crosta d'un formatge abans de passar a la cambra de maduració o la cava de maduració.
cap del martell cap del martell

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  cap del martell, n m
  • es  cabeza del martillo
  • en  head of malleus
  • TA  caput mallei

<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>

Definició
Part arrodonida i superior del martell, que s'articula amb l'enclusa.
cap del martell cap del martell

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  cap del martell, n m
  • es  cabeza del martillo
  • en  head of malleus
  • TA  caput mallei

<Anatomia>

carta nàutica carta nàutica

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carta nàutica, n f
  • ca  derrota, n f sin. compl.
  • es  carta de marear
  • es  carta de navegación
  • es  carta náutica
  • fr  carte de navigation
  • fr  carte marine
  • en  chart
  • en  nautical chart
  • en  navigation chart

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Mapa destinat a ésser usat pels navegants.
casa pairal casa pairal

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  casa pairal, n f
  • es  casa solariega
  • fr  manoir seigneurial
  • en  manor house

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Masia o casa senyorial adscrita a una finca rústica, seu d'un llinatge amb un patrimoni acumulat i conservat gràcies a la institució de l'hereu.
casa pairal casa pairal

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  casa pairal, n f
  • es  casa solar, n f
  • es  casa solariega, n f
  • fr  manoir seigneurial, n m
  • en  manor house, n

<Modernització i globalització > Procés d'urbanització > Món rural>

Definició
Habitatge en forma de masia o de casa senyorial adscrit a una finca rústica que és seu d'un llinatge amb un patrimoni acumulat i conservat gràcies a la institució de l'hereu.
català català

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  català
  • ca  alguerès sin. compl.
  • ca  valencià sin. compl.
  • cod  català
  • ar  الكتالانية
  • cy  Catalaneg
  • cy  Baleareg sin. compl.
  • cy  Falenseg sin. compl.
  • de  Katalanisch
  • de  Balearisch sin. compl.
  • de  Valencianisch sin. compl.
  • en  Catalan
  • en  Balearic sin. compl.
  • en  Valencian sin. compl.
  • es  catalán
  • es  balear sin. compl.
  • es  valenciano sin. compl.
  • eu  katalana
  • eu  valenciano sin. compl.
  • fr  catalan
  • fr  valencien sin. compl.
  • gl  catalán
  • gl  balear sin. compl.
  • gl  rosellonés sin. compl.
  • gl  tortosino sin. compl.
  • gl  valenciano sin. compl.
  • gn  katalan
  • gn  valear sin. compl.
  • gn  valensiáno sin. compl.
  • it  catalano
  • it  baleare sin. compl.
  • it  valenziano sin. compl.
  • ja  カタルーニャ語
  • ja  バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
  • nl  Catalaans
  • nl  Baleaars sin. compl.
  • nl  Valenciaans sin. compl.
  • oc  catalan
  • oc  balear sin. compl.
  • oc  valencian sin. compl.
  • pt  catalão
  • pt  rossilhonês tortosino sin. compl.
  • pt  valenciano balear sin. compl.
  • ru  Каталанский язык
  • ru  Балеарский sin. compl.
  • ru  Валенсийский sin. compl.
  • sw  Kikatalani
  • sw  Balearic sin. compl.
  • sw  Valencian sin. compl.
  • tmh  Takatalant
  • tmh  Sya sin. compl.
  • tmh  tigzirin tibaliyarin sin. compl.
  • zh  加泰罗尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Andorra>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>

Definició
El català, que es pot considerar ja format al segle VIII, és el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava en temps de l'Imperi Romà a la regió compresa aproximadament entre la vall del riu Isàvena i la Mediterrània i entre el massís de les Corberes i el de Garraf. Els primers textos coneguts escrits plenament en català daten del segle XII. Amb la conquesta al segle XIII de les Illes Balears i del futur País Valencià, terres on els parlars mossàrabs romànics autòctons ja s'havien extingit davant l'empenta de l'àrab, el domini lingüístic català va assolir pràcticament les fronteres actuals. D'ençà d'aleshores, i deixant de banda certes modificacions menors, només han estat importants el retrocés de la llengua pel sud, a Múrcia i al Baix Segura, i l'arrelament a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.

El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.

El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.

El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.

La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.

Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).