Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "maleir" dins totes les àrees temàtiques

gafarró muntanyenc gafarró muntanyenc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gafarró muntanyenc, n m
  • es  serín montano
  • fr  serin malais
  • en  mountain serin
  • de  Malaiengirlitz
  • nc  Chrysocorythus estherae
  • nc  Serinus estherae alt. sin.

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

gafarró muntanyenc gafarró muntanyenc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gafarró muntanyenc, n m
  • es  serín montano
  • fr  serin malais
  • en  mountain serin
  • de  Malaiengirlitz
  • nc  Chrysocorythus estherae
  • nc  Serinus estherae alt. sin.

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

granat malaia granat malaia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  granat malaia, n m
  • es  granate malaya
  • en  malaya garnet

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Definició
Varietat resultant de la barreja de pirop i espessartita amb traces de vanadi, de color lila, marró o taronja i que pot presentar un canvi de color semblant a l'alexandrita.

Nota

  • La denominació prové de malia, que en suahili significa 'fora de la família, sense valor'.
granat malaia granat malaia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  granat malaia, n m
  • es  granate malaya
  • en  malaya garnet

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat resultant de la barreja de pirop i espessartita amb traces de vanadi, de color lila, marró o taronja, que pot presentar un canvi de color semblant a l'alexandrita.

Nota

  • El nom prové de la paraula africana malia, 'fora de la família', 'prostituta'.
gravat martellat gravat martellat

<Arts > Gravat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gravat martellat, n m
  • es  grabado al martillo
  • es  opus mallei
  • fr  gravure au maillet
  • fr  opus mallei

<Arts > Gravat>

Definició
Tècnica d'incisió directa en què es grava a cops de martell, el resultat de la qual és molt similar a l'obtingut amb el gravat puntejat.
guatuso guatuso

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  guatuso
  • ca  malécu sin. compl.
  • ca  maleku sin. compl.
  • ca  watuso sin. compl.
  • cod  maléku jaíka
  • ar  غواتوسية
  • cy  Guatuso
  • cy  Malécu sin. compl.
  • cy  Maleku sin. compl.
  • cy  Watuso sin. compl.
  • de  Guatuso
  • de  Malécu sin. compl.
  • de  Maleku sin. compl.
  • de  Watuso sin. compl.
  • en  Guatuso
  • en  Maleku sin. compl.
  • en  Maléku sin. compl.
  • en  Maléku Jaíka sin. compl.
  • en  Watuso sin. compl.
  • es  guatuso
  • es  malecú sin. compl.
  • es  maleku sin. compl.
  • es  watuso sin. compl.
  • eu  guatusoera
  • eu  malecu sin. compl.
  • eu  maleku sin. compl.
  • eu  watuso sin. compl.
  • fr  guatuso
  • fr  malécu sin. compl.
  • fr  maleku sin. compl.
  • fr  watuso sin. compl.
  • gn  guatuso
  • gn  malécu sin. compl.
  • gn  maleku sin. compl.
  • gn  watuso sin. compl.
  • it  guatuso
  • it  malécu sin. compl.
  • it  maleku sin. compl.
  • it  watuso sin. compl.
  • ja  グアトゥソ語
  • ja  マレク語 sin. compl.
  • ja  ワトゥソ語 sin. compl.
  • nl  Guatuso
  • nl  Malécu sin. compl.
  • nl  Maleku sin. compl.
  • nl  Watuso sin. compl.
  • pt  guatuso
  • pt  malécu sin. compl.
  • pt  maleku sin. compl.
  • pt  watuso sin. compl.
  • ru  Гуатусо
  • ru  Уатусо sin. compl.
  • ru  Малеку sin. compl.
  • ru  Малеку-хаика sin. compl.
  • zh  瓜图索语
  • zh  马勒库 sin. compl.
  • zh  玛类古 sin. compl.
  • zh  瓦图索 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Voto>, <Amèrica > Costa Rica>

Definició
Es tracta de l'únic poble indígena de Costa Rica assentat al nord del territori, a prop de la frontera amb Nicaragua.

Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.

La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba maleïda herba maleïda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba maleïda, n f
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • nc  Paeonia broteroi Boiss. et Reut.

<Botànica > peoniàcies>

herba maleïda herba maleïda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba maleïda, n f
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • nc  Paeonia broteroi Boiss. et Reut.

<Botànica > peoniàcies>