Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• La maternitat és un fet previst i regulat per l'ordenament jurídic tenint en compte la repercussió que té en l'àmbit de la relació de treball. Aquesta regulació té, d'una banda, una finalitat protectora de la salut de la dona i del fetus. De l'altra, la regulació és una necessitat, atesa la funció social de la maternitat; en aquest sentit, el contingut de les normes s'adreça a fer compatible la maternitat i la feina i a permetre que la maternitat sigui compartida entre la mare i el pare, especialment a partir de la Llei d'igualtat de l'any 2007. No obstant això, la destinatària principal d'aquesta protecció és la dona, i aquesta protecció especial no es pot considerar en cap cas una causa de discriminació.
  Els antecedents sobre el permís de maternitat es troben al Reial decret legislatiu (RDL) 1/1994, del 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), que en l'article 133 bis establia com a situacions protegides la maternitat, l'adopció i l'acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, de conformitat amb el Codi civil espanyol o les lleis civils de les comunitats autònomes que el regulaven, sempre que, en aquest últim cas, la seva durada fos igual o superior a un any d'acord amb l'article 48.4 del text refós de l'Estatut dels treballadors, aprovat pel RDL 1/1995, del 24 de març, i amb l'article 30.3 de la Llei 30/1984, del 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.
  El cos central de la regulació de la maternitat quant a la relació de treball està contingut en l'Estatut dels treballadors (ET), segons el text refós aprovat pel RDL 2/2015, del 23 d'octubre, però per a completar el marc normatiu cal fer referència a altres normes juridicolaborals: la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), aprovada per la Llei 31/1995, del 8 de novembre; la LGSS, segons el text refós 30/2015, del 22 de setembre; la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, i la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març, per la igualtat efectiva d'homes i dones.
  En l'àmbit laboral, la maternitat és una causa de suspensió del contracte laboral (art. 45.1.d ET) amb reserva de lloc de treball (art. 48.4 ET) que permet gaudir de l'excedència (art. 45 i 46 ET), que rep la consideració de forçosa. També dona dret a gaudir de determinats permisos retribuïts durant l'embaràs (art. 37.3.f ET i art. 26 LPRL) i després del part de setze setmanes, durant el període de lactància (art. 37.4 ET); també dona dret a la reducció de la jornada de treball amb la reducció del salari corresponent fins que el fill compleixi dotze anys (art. 37.6 ET).
  Quant al permís durant l'embaràs, s'hi té dret «pel temps indispensable per fer exàmens prenatals i tècniques de preparació que s'hagin de fer dins de la jornada de treball» (art. 37.3.f ET); el dret a aquest permís retribuït es recull també en l'article 26 de la LPRL: «Les treballadores embarassades tenen dret a absentar-se de la feina, amb dret a remuneració, per fer exàmens prenatals i tècniques de preparació al part, avisant prèviament l'empresari i justificant la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball«. L'embaràs i la lactància natural són períodes en què hi ha d'haver una atenció especial en la vida de qualsevol treballadora, per la qual cosa hi ha prestacions adreçades a protegir tant el benestar de la mare com del nadó, en cas que s'hagi de suspendre l'activitat laboral per risc durant l'embaràs o l'alletament. Aquestes prestacions tracten de compensar la pèrdua d'ingressos que es produeix durant suspensió del contracte de treball per risc durant l'embaràs o durant el període d'alletament, en els supòsits en què, havent de canviar de lloc de treball o d'activitat per un altre compatible amb el seu estat, el canvi no sigui tècnicament o objectivament possible, o no pugui raonablement exigir-se per motius justificats. La prestació de risc durant l'embaràs té caràcter de contingència professional i equival al 100 % de la base reguladora. El dret al subsidi neix des del mateix dia que s'iniciï la suspensió del contracte de treball o el permís per risc durant l'embaràs.
  Quant al permís per alletament, el Reial decret 6/2019, del 8 de març de 2019, que modifica l'article 37.4 de l'Estatut dels treballadors, estableix que en els supòsits de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment, d'acord amb l'article 45.1.d, les persones treballadores tindran dret a una hora d'absència de la feina, que podran dividir en dues fraccions, per la cura del lactant fins que aquest compleixi nou mesos. La durada del permís s'incrementarà proporcionalment en els casos de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment múltiples. Qui exerceixi aquest dret, per la seva voluntat, podrà substituir-lo per una reducció de la jornada de mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes en els termes previstos en la negociació col·lectiva o en l'acord a què arribi amb l'empresa. Aquesta reducció de jornada constitueix un dret individual de les persones treballadores, home o dona, però només pot ser exercit per un dels dos progenitors si ambdós treballen.
  La suspensió del contracte es fa amb reserva de lloc de treball, és a dir, la treballadora té dret a la reincorporació al lloc de treball que ocupava abans de la maternitat. Aquesta suspensió té una durada de setze setmanes ininterrompudes, ampliables a divuit setmanes en cas de part múltiple. La treballadora pot decidir distribuir aquest període entre abans i després del part, però la llei obliga a reservar sis setmanes per al període immediatament posterior al part; el pare pot fer ús de quatre d'aquestes setmanes o bé de la totalitat en cas de mort de la mare.
  La maternitat dona dret a gaudir d'un període d'excedència per a tenir cura dels fills, tant si la filiació és per naturalesa com per adopció. Aquest període d'excedència ha de tenir una durada màxima de tres anys, a comptar des de la data del part. El règim jurídic d'aquesta excedència estableix que el període en què el treballador o la treballadora estigui en excedència és computable a l'efecte de l'antiguitat; durant el primer any es té dret a la reserva del lloc de treball, però un cop transcorregut aquest termini, la reserva queda limitada a un lloc de treball del mateix grup professional o de categoria equivalent (art. 46.3 ET).
  Hi ha mesures adreçades a les empreses per a fomentar la contractació de persones substitutes durant el període d'excedència i durant el període de permís per maternitat. L'ET recull una mesura de foment de l'ocupació vinculada a la situació de maternitat, i també fa referència a la substitució de treballadors excedents per a la cura de fills i la reducció de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social.
  Pel que fa a la protecció social, la maternitat es pot considerar una contingència, derivada de la no prestació de serveis. La LGSS la recull com a tal i la regula en els articles 177 a 182. Entre les situacions protegides hi ha la maternitat, a la qual s'equiparen, a l'efecte de protecció, l'adopció i l'acolliment. En són subjectes beneficiaris els treballadors i les treballadores que gaudeixin de permisos de descans per maternitat i compleixin els requisits següents: estar afiliat i en situació d'alta a la Seguretat Social i acreditar un període mínim de cotització de cent vuitanta dies dins els cinc anys anteriors al part o a la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció. La prestació econòmica consisteix en un subsidi equivalent al 100 % de la base reguladora corresponent, que ha de ser equivalent a l'establerta per a la prestació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
  L'article 60 del RDL 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, reconeixia un complement de pensió, per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social, a les dones que hagin tingut fills biològics o adoptats i siguin beneficiàries en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social de pensions contributives de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent. L'esmentat complement, que té a tots els efectes naturalesa jurídica de pensió pública contributiva, consisteix en un import equivalent al resultat d'aplicar a la quantia inicial de les referides pensions un percentatge determinat, en funció del nombre de fills segons l'escala següent: a) En el cas de 2 fills: 5 %. b) En el cas de 3 fills: 10 %. c) En el cas de 4 o més fills: 15 %. Amb la finalitat de determinar el dret al complement, així com la seva quantia, únicament es computaran els fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió corresponent.
  El RDL 8/2015 va ser modificat pel RDL 3/2021, del 3 de febrer, pel qual s'adopten mesures per a la reducció de la bretxa de gènere, que compleix la Directiva 79/7/CEE i la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del 12 de desembre de 2019 (assumpte WA), que considera discriminatori cap als homes el tractament previst a la disposició final segona de la Llei 48/2015, del 29 d'octubre, de pressupostos generals de l'Estat. Amb aquesta disposició es modifica l'article 60 de la LGSS i s'estableix un nou complement vinculat a la maternitat i a la paternitat per reduir la bretxa de gènere que actualment es produeix en les pensions. Com a criteri general, el complement reconeix les dones, atesa la incidència que, amb caràcter general, té per a elles l'escletxa de gènere. Aquest complement, per als homes, està associat a l'acreditació d'un perjudici en la carrera professional en els nou mesos anteriors al naixement del fill o filla i en els tres anys posteriors al seu naixement. La compensació serà d'una quantia fixa per cada fill a partir del primer fins a un màxim de quatre, que es reconeixerà en totes les modalitats de pensió (jubilació, jubilació anticipada voluntària, incapacitat permanent i viduïtat), a excepció de la jubilació parcial.
  Aquesta quantia s'actualitza d'acord amb la revaloració de les pensions i no computa a efectes de complement a mínims ni computa com a topall de la pensió. Aquest complement elimina el que es recollia anteriorment a l'article 60 de la LGSS, tot i que les persones perceptores de l'anterior complement el podran seguir percebent. El complement de maternitat i paternitat té caràcter transitori fins que l'escletxa de gènere sigui igual o menor del 5 % entre les percepcions dels homes i les dones.
  El RDL 11/1998, del 4 de setembre, regula les bonificacions de les quotes a la Seguretat Social dels contractes d'interinitat que se subscriguin amb persones desocupades per a substituir treballadors durant els períodes de descans per maternitat, adopció o acolliment. Les empreses tenen dret a una bonificació del 100 % en les quotes empresarials de la Seguretat Social, incloses les d'accident de treball i malalties professionals, i també en les aportacions empresarials de les quotes de recaptació conjunta (art. 1 RDL 11/1998).
  La Sentència del Tribunal Suprem del 3 d'octubre de 2018 estableix que les prestacions públiques per maternitat i paternitat percebudes per la Seguretat Social estan exemptes de l'IRPF des de l'any 2014.
• V. t.: paternitat n f