Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "manduca" dins totes les àrees temàtiques

il·lipé de l'Índia

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca il·lipé de l'Índia, n m
nc Madhuca longifolia (L.) J.F. Macbr. var. latifolia (Roxb.) A. Chev.
nc Illipe latifolia (Roxb.) F. Muell. var. ling.
nc Madhuca indica J.F. Gmel. var. ling.
nc Madhuca latifolia (Roxb.) J.F. Macbr. var. ling.

<Botànica > sapotàcies>

il·lipé de l'Índia

<Ciències de la vida>

ca il·lipé de l'Índia, n m
nc Madhuca longifolia (L.) J.F. Macbr. var. latifolia (Roxb.) A. Chev.
nc Illipe latifolia (Roxb.) F. Muell. var. ling.
nc Madhuca indica J.F. Gmel. var. ling.
nc Madhuca latifolia (Roxb.) J.F. Macbr. var. ling.

<Botànica > sapotàcies>

itneg

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca itneg
ca i-tineg sin. compl.
ca itinek sin. compl.
ca mandaya sin. compl.
ca tinggian sin. compl.
ca tingian sin. compl.
ca tinguian sin. compl.
ca tinguianes sin. compl.
cod itneg
ar إيتنيغية
cy Itneg
cy I-tineg sin. compl.
cy Itinek sin. compl.
cy Mandaya sin. compl.
cy Tinggian sin. compl.
cy Tingian sin. compl.
cy Tinguian sin. compl.
cy Tinguianes sin. compl.
de Itneg
de Mandaya sin. compl.
de Tinggian sin. compl.
de Tingguian sin. compl.
de Tingian sin. compl.
de Tinguian sin. compl.
de Tinguianes sin. compl.
en Itneg
en I-tineg sin. compl.
en Itinek sin. compl.
en Mandaya sin. compl.
en Tinggian sin. compl.
en Tingian sin. compl.
en Tinguian sin. compl.
en Tinguianes sin. compl.
es itneg
es i-tineg sin. compl.
es itinek sin. compl.
es mandaya sin. compl.
es tinggian sin. compl.
es tingian sin. compl.
es tinguianes sin. compl.
es tinguiano sin. compl.
eu itnegera
eu i-tineg sin. compl.
eu itinek sin. compl.
eu itneg sin. compl.
eu mandaya sin. compl.
eu tinggian sin. compl.
eu tingian sin. compl.
eu tinguian sin. compl.
eu tinguianes sin. compl.
fr itneg
fr i-tineg sin. compl.
fr itinek sin. compl.
fr mandaya sin. compl.
fr tinggian sin. compl.
fr tingian sin. compl.
fr tinguian sin. compl.
fr tinguianes sin. compl.
gl itneg
gl i-tineg sin. compl.
gl itinek sin. compl.
gl mandaya sin. compl.
gl tinggian sin. compl.
gl tingian sin. compl.
gl tinguian sin. compl.
gl tinguianes sin. compl.
gn itneg
gn i-tineg sin. compl.
gn itinek sin. compl.
gn mandaya sin. compl.
gn tinggian sin. compl.
gn tingian sin. compl.
gn tinguian sin. compl.
gn tinguianes sin. compl.
it itneg
it i-tineg sin. compl.
it itinek sin. compl.
it mandaya sin. compl.
it tinggian sin. compl.
it tingguian sin. compl.
it tingian sin. compl.
it tinguian sin. compl.
it tinguianes sin. compl.
pt itneg
pt i-tineg sin. compl.
pt itinek sin. compl.
pt mandaya sin. compl.
pt tinggian sin. compl.
pt tingian sin. compl.
pt tinguian sin. compl.
pt tinguianes sin. compl.
zh 伊特内戈语
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició

Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.

la subscripció caduca...

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca la subscripció caduca...
en your subscription will expire on...

<Localització > Fraseologia>

llard

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca llard, n m
es manteca
fr saindoux
en lard

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

llengua de bacallà

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua de bacallà, n f
ca escolà, n m sin. compl.
ca peix de fonera, n m sin. compl.
ca llengua de bacallá, n f var. ling.
nc Molva molva
es maruca
fr grande lingue
fr lingue
fr lingue franche
en common ling
en European ling
en ling

<Peixos > Gàdids>

llengua de bacallà

<Ciències de la vida>

ca llengua de bacallà, n f
ca escolà, n m sin. compl.
ca peix de fonera, n m sin. compl.
ca llengua de bacallá, n f var. ling.
nc Molva molva
es maruca
fr grande lingue
fr lingue
fr lingue franche
en common ling
en European ling
en ling

<Peixos > Gàdids>

llengua de bacallà

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca llengua de bacallà, n f
es maruca
fr lingue
en European lingue
en ling
nc Molva molva

<Zoologia > Peixos>

Definició

Peix de la família dels gàdids, de cos molt allargat, que pot atènyer 180 centímetres de llargada, de color bru verdós, amb dues aletes dorsals i una de ventral, que viu en aigües profundes i és molt poc freqüent.

llengua de ca

<Ciències de la vida>

ca llengua de ca, n f
ca aferragós, n m alt. sin.
ca avellana torrada, n f alt. sin.
ca besneula, n f alt. sin.
ca besneula crètica, n f alt. sin.
ca cinoglossa, n f alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca herba de gos, n f alt. sin.
ca joiosa (flor), n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassera, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de gos, n f alt. sin.
ca maneula, n f alt. sin.
ca violera borda, n f alt. sin.
ca violes bordes, n f pl alt. sin.
ca berneula, n f var. ling.
ca llengua de cutxo, n f var. ling.
ca minyeula, n f var. ling.
ca verneula, n f var. ling.
ca vesneula, n f var. ling.
ca visneula, n f var. ling.
nc Cynoglossum creticum Mill.
nc Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

llengua de ca

<Botànica>

ca llengua de ca, n f
ca aferragós, n m alt. sin.
ca avellana torrada, n f alt. sin.
ca besneula, n f alt. sin.
ca besneula crètica, n f alt. sin.
ca cinoglossa, n f alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca herba de gos, n f alt. sin.
ca joiosa (flor), n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassera, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de gos, n f alt. sin.
ca maneula, n f alt. sin.
ca violera borda, n f alt. sin.
ca violes bordes, n f pl alt. sin.
ca berneula, n f var. ling.
ca llengua de cutxo, n f var. ling.
ca minyeula, n f var. ling.
ca verneula, n f var. ling.
ca vesneula, n f var. ling.
ca visneula, n f var. ling.
nc Cynoglossum creticum Mill.
nc Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').