Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "maneta" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la ad honorem, adv
- ca de manera honorària, adv
- ca sense retribució, adv
- es ad honorem, adv
- es de manera honoraria, adv
- es sin retribución, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució emprada per a dir que alguna cosa es fa sense retribució, de manera honorària, només per l'honra de fer-la.
Exemple: Els membres exerceixen llurs funcions per un període de quatre anys, i les duen a terme ad honorem.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi de manera, n m
- es adverbio de modo
- fr adverbe de manière
- en adverb of manner
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de manera, n m
- es adverbio de manera
- fr adverbe de manière
- en manner adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- La majoria dels adverbis de manera són adverbis en ‑ment, com tranquil·lament (Parlava tranquil·lament) o emotivament (Ens ho va explicar emotivament), però també n'hi ha d'adjectivals, com alt (Parla massa alt) o fort (No crides tan fort), o d'altres amb formes més específiques, com bé (Treballa bé) o corrents (Se n'anà corrents). També són de manera l'adverbi demostratiu així (Doblega el full així) i l'interrogatiu i relatiu com (Com heu arribat?, Ho faré com m'has explicat). Hi ha, a més, moltes locucions adverbials que funcionen com a adverbis de manera. Per exemple, a les palpentes, a poc a poc, de sobte.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Parts i accessoris dels instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca baqueta, n f
- ca maça, n f sin. compl.
- ca maceta, n f sin. compl.
- es baqueta
- es macillo
- es maza
- fr baguette
- fr mailloche
- en drumstick
- en stick
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca baqueta, n f
- ca maceta, n f
- es baqueta
- en mallet
<Música>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de maceta, n m
- ca blat trobat, n m alt. sin.
- ca blat trobat de maceta, n m alt. sin.
- nc Triticum gaertnerianum Lag.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de maceta, n m
- ca blat trobat, n m alt. sin.
- ca blat trobat de maceta, n m alt. sin.
- nc Triticum gaertnerianum Lag.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca bolígraf, n m
- es bolígrafo, n m
- fr stylo, n m
- pt caneta, n f
- en ball pen, n
<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>
