Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "marc" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca marc institucional, n m
- es marco institucional
- fr cadre institutionnel
- en institutional framework
<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca marc interior, n m
- es marco interior
- fr bord du dessin
- fr orle
- it linea interna della cornice
- en frame inner
- en neat line
- de Kartenfeldrandlinie
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca marc interior, n m
- es marco interior
- fr bord du dessin
- fr orle
- it linea interna della cornice
- en frame inner
- en neat line
- de Kartenfeldrandlinie
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca marc interior, n m
- es marco interior
- fr bord du dessin
- fr orle
- it linea interna della cornice
- en frame inner
- en neat line
- de Kartenfeldrandlinie
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca marc interior, n m
- es marco interior
- en neatline
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca marc interior, n m
- es marco interior
- en neatline
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca marc interior, n m
- es marco interior
- en neatline
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca marc interpretatiu de lectura, n m
- es guía de lectura, n f
- es marco conceptual, n m
- es modelo de interpretación, n m
- es patrón de interpretación, n m
- es patrón de lectura, n m
- fr grille de lecture, n f
- en framework of interpretation, n
- en grid for reading, n
- en reading grid, n
<Sociologia>
Definició
<Psicologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca marc paradigmàtic, n m
- es marco paradigmático
<Psicologia>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marc penal, n m
- es marco penal
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) vigent, seguint el sistema tradicionalment adoptat pels anteriors textos punitius, recull, un marc penal que es caracteritza per assenyalar expressament la pena que li correspon a cada figura de delicte o falta que descriu en l'articulat. Aquest sistema, però, no comporta la fixació típica d'una pena exacta i inamovible per a cada conducta constitutiva de delicte o falta, sinó la fixació d'uns marges, normalment limitats per uns màxims i uns mínims, en els quals el tribunal ha d'adequar la pena a les circumstàncies del fet i del subjecte objecte d'enjudiciament; per aquest motiu el sistema es considera de determinació legal relativa, perquè permet combinar les exigències generals de legalitat i d'igualtat de la pena amb la de proporcionalitat segons el fet i l'autoria concreta.
L'òrgan legislador estableix, per a cada delicte, un marc penal genèric -també anomenat pena abstracta o pena típica- que està limitat per un màxim i per un mínim; per exemple, en l'article 138 del CP el marc penal genèric per al delicte d'homicidi està configurat per una pena de presó de deu a quinze anys.
Un cop establerta la pena típica o abstracta i garantits els principis de legalitat i d'igualtat, l'òrgan legislador proporciona als jutges (en el llibre I del CP i essencialment en el capítol II, en els articles del 61 al 72) unes regles d'aplicació, algunes de facultatives i altres de preceptives, amb les quals s'ha de fixar en la sentència la pena concreta amb la durada determinada que s'imposa al subjecte concret d'un fet concret, és a dir, el marc penal concret. Per exemple, la pena abstracta recollida en l'article 138 del CP per a l'autor o l'autora d'un delicte d'homicidi s'ha de concretar, en cas que hi sigui present la circumstància agreujant de la reincidència, en una pena de durada mínima de dotze anys i mig i màxima de quinze anys, de conformitat amb el que estableixen els articles 22.8 i 66.3 del CP. D'aquesta manera, el sistema penal de l'Estat espanyol rebutja tant la possibilitat de la pena indeterminada o la sentència indeterminada com la inflexibilitat no igualitària i la rigidesa d'un sistema de fixació de la pena estrictament legal, inamovible i sense cap possibilitat de gradació que tingui en compte les circumstàncies específiques del fet o de l'autoria.
