Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "marge" dins totes les àrees temàtiques

fenàs de marge fenàs de marge

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
fenàs de marge fenàs de marge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marge, n m
  • ca  riba, n f
  • ca  ribera, n f
  • ca  vora, n f
  • es  margen
  • es  orilla
  • es  ribera

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a superar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
marge marge

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marge, n m
  • ca  vora, n f sin. compl.
  • es  borde
  • es  margen
  • en  edge

<Jardineria>

Definició
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
marge marge

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Espai blanc que hom deixa tot al volt d'un full en dibuixar o escriure.
marge marge

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • fr  marge
  • en  margin

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

marge marge

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • fr  marge
  • en  margin

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

marge marge

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició
Blanc que es deixa entre la caixa i el contorn d'una pàgina.
marge marge

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Distribució i venda>

Definició
Diferència entre el preu de cost i el preu de venda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • en  margin

<Economia i empresa>

Definició
Diferència entre el preu de cost i el preu de venda.