Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "maria" dins totes les àrees temàtiques

menta pebrera menta pebrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta piperita menta piperita

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  nomoblidis, n m sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  ulls de l'Infant Jesús, n m pl sin. compl.
  • ca  ulls de Maria, n m pl sin. compl.
  • ca  enganyafadrins, n m alt. sin.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • nc  Myosotis L.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis miosotis

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  nomoblidis, n m sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  ulls de l'Infant Jesús, n m pl sin. compl.
  • ca  ulls de Maria, n m pl sin. compl.
  • ca  enganyafadrins, n m alt. sin.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • nc  Myosotis L.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis miosotis

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  miosotis intermèdia, n f alt. sin.
  • ca  nomoblidis de camp, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls de Maria, n m pl alt. sin.
  • nc  Myosotis arvensis (L.) Hill
  • nc  Myosotis intermedia Link var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  miosotis intermèdia, n f alt. sin.
  • ca  nomoblidis de camp, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls de Maria, n m pl alt. sin.
  • nc  Myosotis arvensis (L.) Hill
  • nc  Myosotis intermedia Link var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

morella roquera morella roquera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

morella roquera morella roquera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

paradella paradella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>