Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "mbira" dins totes les àrees temàtiques

punt de mira d'anella

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca punt de mira d'anella, n m
es punto de mira anular
fr guidon annulaire
fr œilleton
en front sight inserts

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició

Punt de mira en forma de cercle, de diferents diàmetres, que s'utilitza situant la imatge del blanc dintre l'obertura central en apuntar.

punt de mira de tauló

<Esport > Tir > Tir olímpic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca punt de mira de tauló, n m
es punto de mira de tablón
fr guidon à lame
en blade front sight

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició

Punt de mira en forma de rectangle, la part superior del qual coincideix amb la inferior de la diana en apuntar.

punt de mira de tauló

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

ca punt de mira de tauló, n m
es punto de mira de tablón
fr guidon à lame
en blade front sight

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició

Punt de mira en forma de rectangle, que s'utilitza situant la part inferior de la imatge del blanc en coincidència amb la part superior del rectangle en apuntar.

punteria

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca punteria, n f
es puntería
fr pointage
it mira
en aim
de Richten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>

Definició

Acció de dirigir la visual a un punt amb l'ajut d'una ullera o alidada.

Nota

La punteria és un concepte bàsic en la pràctica habitual dels treballs clàssics de topografia.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

punteria

<Ciències de la Terra>

ca punteria, n f
es puntería
fr pointage
it mira
en aim
de Richten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>

Definició

Acció de dirigir la visual a un punt amb l'ajut d'una ullera o alidada.

Nota

La punteria és un concepte bàsic en la pràctica habitual dels treballs clàssics de topografia.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

punteria

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca punteria, n f
es puntería
fr pointage
it mira
en aim
de Richten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>

Definició

Acció de dirigir la visual a un punt amb l'ajut d'una ullera o alidada.

Nota

La punteria és un concepte bàsic en la pràctica habitual dels treballs clàssics de topografia.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

ratpenat groc de Michoacán

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

ca ratpenat groc de Michoacán, n m
es murciélago amarillo de Michoacán
fr chauve-souris jaune de Michocan
en least yellow bat
en rhogeëssa bat
nc Rhogeessa mira

<Zoologia > Mamífers>

sirionó

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca sirionó
ca chori sin. compl.
ca mbia sin. compl.
ca mbya sin. compl.
cod mbía
ar سيريونو
cy Sirionó
cy Chori sin. compl.
cy Mbia sin. compl.
cy Mbya sin. compl.
de Sirionó
de Chori sin. compl.
de Mbia sin. compl.
de Mbya sin. compl.
en Sirionó
en Chori sin. compl.
en Mbia sin. compl.
en Mbia Chee sin. compl.
en Mbya sin. compl.
es sirionó
es chori sin. compl.
es mbia sin. compl.
es mbya sin. compl.
eu sirionera
eu chori sin. compl.
eu mbia sin. compl.
eu mbya sin. compl.
fr siriono
fr chori sin. compl.
fr mbia sin. compl.
fr mbya sin. compl.
gn siriono
gn chori sin. compl.
gn mbia sin. compl.
gn mbya sin. compl.
it siriono
it chori sin. compl.
it mbia sin. compl.
it mbya sin. compl.
ja シリオノ語
ja チョリ語 sin. compl.
ja ムビア語 sin. compl.
nl Sirionó
nl Chori sin. compl.
nl Mbia sin. compl.
nl Mbya sin. compl.
pt sirionó
pt chori sin. compl.
pt mbia sin. compl.
pt mbya sin. compl.
ru Сирионо
ru Чори sin. compl.
ru Мбиа sin. compl.
ru Мбыа sin. compl.
ru Мбья sin. compl.
zh 斯里奥诺语
zh 姆比亚、乔利 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú>, <Amèrica > Bolívia>

Definició

La llengua sirionó s'assembla molt al yuqui i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.

Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.

Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.

La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.

Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.

tornassol

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tornassol, n m
ca cròton, n m alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca herba de les llúpies, n f alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca síndria borda, n f alt. sin.
ca crotó, n m var. ling.
ca tornissol, n m var. ling.
nc Chrozophora tinctoria (L.) Raf.
nc Croton tinctorium L. sin. compl.

<Botànica > euforbiàcies>

tornassol

<Ciències de la vida>

ca tornassol, n m
ca cròton, n m alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca herba de les llúpies, n f alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca síndria borda, n f alt. sin.
ca crotó, n m var. ling.
ca tornissol, n m var. ling.
nc Chrozophora tinctoria (L.) Raf.
nc Croton tinctorium L. sin. compl.

<Botànica > euforbiàcies>