Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mec" dins totes les àrees temàtiques

àmec àmec

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  àmec, n m
  • es  ámago

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pol·len que les abelles guarden al rusc en forma humida com a reserva alimentosa per a les larves.
àmec àmec

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  àmec, n m
  • es  ámago

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pol·len que les abelles guarden al rusc en forma humida com a reserva alimentosa per a les larves.
òrbita terrestre mitjana òrbita terrestre mitjana

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita terrestre mitjana, n f
  • ca  MEO, n f sin. compl.
  • es  órbita terrestre media
  • es  MEO sin. compl.
  • en  medium Earth orbit
  • en  MEO sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre les de l'òrbita terrestre baixa i l'òrbita geosíncrona, típicament entre 5000 km i 25000 km, utilitzada principalment per les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i de navegació.

Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).

MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
òrbita terrestre mitjana òrbita terrestre mitjana

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita terrestre mitjana, n f
  • ca  MEO, n f sin. compl.
  • es  órbita terrestre media
  • es  MEO sin. compl.
  • en  medium Earth orbit
  • en  MEO sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre les de l'òrbita terrestre baixa i l'òrbita geosíncrona, típicament entre 5000 km i 25000 km, utilitzada principalment per les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i de navegació.

Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).

MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
òrbita terrestre mitjana òrbita terrestre mitjana

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita terrestre mitjana, n f
  • ca  MEO, n f sin. compl.
  • es  órbita terrestre media
  • es  MEO sin. compl.
  • en  medium Earth orbit
  • en  MEO sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Òrbita circular o quasi circular d'altitud compresa entre les de l'òrbita terrestre baixa i l'òrbita geosíncrona, típicament entre 5000 km i 25000 km, utilitzada principalment per les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i de navegació.

Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).

MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla, n f
  • ca  canal, n f
  • ca  rec, n m
  • ca  séquia, n f
  • es  canal

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a portar, a donar pas, a l'aigua o a qualsevol altre líquid.
almescat almescat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almescat, n m
  • ca  herba del mesc, n f sin. compl.
  • ca  mesquer, n m sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  almesquer, n m alt. sin.
  • ca  almesquera, n f alt. sin.
  • ca  cargola moscada, n f alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  fila-fila, n f alt. sin.
  • ca  gerani silvestre, n m alt. sin.
  • ca  herba del moro, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  aguiots, n m pl var. ling.
  • ca  aumesquera, n f var. ling.
  • nc  Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almescat, n m
  • ca  herba del mesc, n f sin. compl.
  • ca  mesquer, n m sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  almesquer, n m alt. sin.
  • ca  almesquera, n f alt. sin.
  • ca  cargola moscada, n f alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  fila-fila, n f alt. sin.
  • ca  gerani silvestre, n m alt. sin.
  • ca  herba del moro, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  aguiots, n m pl var. ling.
  • ca  aumesquera, n f var. ling.
  • nc  Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

aplicació conjunta aplicació conjunta

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  aplicació conjunta, n f
  • ca  AC, n f sigla
  • es  aplicación conjunta
  • es  AC sigla
  • fr  application conjointe
  • fr  mise en œuvre conjointe
  • fr  MOC sigla
  • it  attuazione congiunta
  • en  joint implementation
  • en  JI sigla
  • ar  تنفيذ مشترك

<Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient>

Definició
Mecanisme de flexibilitat consistent a finançar, en països del Nord, projectes que els permetin reduir o emmagatzemar les emissions de gasos d'efecte hivernacle a fi d'ajudar-los a assolir els seus objectius ambientals i a canvi de rebre unitats de reducció d'emissions.
aranzel duaner comú aranzel duaner comú

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  aranzel duaner comú, n m
  • ca  aranzel exterior comú, n m
  • ca  aranzel comú, n m sin. compl.
  • ca  ADC, n m sigla
  • ca  AEC, n m sigla
  • es  arancel aduanero común, n m
  • es  arancel exterior común, n m
  • es  AAC, n m sigla
  • es  AEC, n m sigla
  • fr  tarif douanier commun, n m
  • fr  tarif extérieur commun, n m
  • fr  TDC, n m sigla
  • fr  TEC, n m sigla
  • en  common customs tariff, n
  • en  common external tariff, n
  • en  CCT, n sigla
  • en  CET, n sigla

<Barreres al comerç internacional > 02 Barreres comercials > 03 Barreres aranzelàries>

Definició
Aranzel que els integrants d'una unió duanera apliquen de manera general a la importació de productes provinents d'estats tercers.