Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "medicaci" dins totes les àrees temàtiques

deontologia mèdica deontologia mèdica

<.FITXA REVISADA>, <Bioètica>, <Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deontologia mèdica, n f
  • es  deontología médica, n f
  • fr  déontologie médicale, n f
  • en  medical deontology, n

<.FITXA REVISADA>, <Bioètica>, <Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Conjunt de regles i principis ètics clarament establerts, recollits en codis, que han d'inspirar i guiar la conducta professional dels metges.

Nota

  • Els principis fonamentals de la deontologia mèdica es recullen en el jurament hipocràtic, adoptat com a codi ètic de la medicina occidental. Els codis de deontologia mèdica inclouen, entre altres, capítols referents a la relació entre el metge i el malalt, la reproducció humana, la mort i l'experimentació mèdica sobre les persones. Generalment són normes aprovades pels respectius col·legis de metges de cada lloc. El primer codi de deontologia mèdica va ser formulat per l'Associació Mèdica Nord-americana, l'any 1874. El codi de deontologia mèdica per a la recerca biomèdica sobre humans es basa en la Declaració de Hèlsinki.
departament mèdic departament mèdic

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  departament mèdic, n m
  • es  departamento médico, n m
  • fr  direction médicale, n f
  • en  medical department, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>

Definició
Departament d'una empresa farmacèutica que s'encarrega d'assessorar les actuacions de màrqueting pel que fa a qüestions mèdiques.

Nota

  • Tot i que pot variar segons les empreses, en general es distingeix entre el departament mèdic i el departament de recerca clínica, el qual s'ocupa de la recerca de nous medicaments dins d'una empresa farmacèutica.
dret a la salut i a l'atenció sanitària dret a la salut i a l'atenció sanitària

<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>

  • ca  dret a la salut i a l'atenció sanitària, n m
  • es  derecho a la salud y a la atención sanitaria, n m
  • fr  droit à la santé et aux services médicaux, n m
  • en  right to health and health services, n

<Drets de l'infant>

Definició
Dret d'un infant a gaudir del nivell més alt possible de salut i d'equipaments de tractament de les malalties i de restabliment de la salut.
equip mèdic equip mèdic

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  equip mèdic, n m
  • es  equipo médico
  • fr  équipe médicale
  • en  medical team

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Conjunt de metges i auxiliars sanitaris encarregats del seguiment i el control mèdic dels esportistes.
fe bord fe bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fe bord, n m
  • ca  herba taco, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago polymorpha L.
  • nc  Medicago hispida Gaertn. var. ling.
  • nc  Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fe bord, n m
  • ca  herba taco, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago polymorpha L.
  • nc  Medicago hispida Gaertn. var. ling.
  • nc  Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenc bord, n m
  • ca  fenerola menuda, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó menut, n m alt. sin.
  • ca  melguelló, n m alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  meligó de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  fenarola menuda, n f var. ling.
  • ca  melbó menut, n m var. ling.
  • nc  Medicago lupulina L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

fenc bord fenc bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenc bord, n m
  • ca  fenerola menuda, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó menut, n m alt. sin.
  • ca  melguelló, n m alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  meligó de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  fenarola menuda, n f var. ling.
  • ca  melbó menut, n m var. ling.
  • nc  Medicago lupulina L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

festa de la Dedicació festa de la Dedicació

<Religió > Judaisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  festa de la Dedicació, n f
  • ca  festa de les Llums, n f
  • ca  Hanukkà, n f sin. compl.
  • fr  fête de la Dédicace
  • fr  fête des Lumières
  • fr  Hannoucah
  • fr  Hanoukka
  • en  Feast of Lights
  • en  Hanukkah

<Religió > Judaisme>

Definició
Festa de la tradició asquenazita que commemora la victòria de Judes Macabeu enfront dels antíocs al s. II aC.

Nota

  • La forma Hanukkà correspon a la transcripció simplificada del mot hebreu original, amb el significat de "dedicació del temple o de l'altar".
festa de la Dedicació festa de la Dedicació

<Judaisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  festa de la Dedicació, n f
  • ca  festa de les Llums, n f
  • ca  Hanukkà, n f sin. compl.

<Religions > Judaisme>

Definició
Festa de la consagració del Temple de Jerusalem.

Nota

  • La festa de la Dedicació comença el 25 de kislev (desembre) i dura vuit dies. També és coneguda com la festa de les Llums perquè durant aquests dies s'encenen llànties en record de la nova encesa de la llum sagrada del Temple, l'any 165 aC. És una commemoració de la purificació del Temple que havia estat profanat.