Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "memorar" dins totes les àrees temàtiques
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca memòria intermèdia, n f
- es buffer
- es memoria intermedia
- fr mémoire intermédiaire
- fr mémoire tampon
- en buffer
- en buffer storage
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca memòria només de lectura, n f
- ca memòria morta, n f sin. compl.
- ca ROM, n f sigla
- es memoria de sólo lectura
- es memoria muerta
- es ROM sigla
- fr mémoire morte
- fr MEM sigla
- en read only memory
- en ROM sigla
<Informàtica > Maquinari>
Definició
Nota
- La sigla ROM correspon a la denominació anglesa read only memory.
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca memòria prodigiosa, n f
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca memòria urbana, n f
- es memoria
- fr mémoire
- en memory
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca memòria virtual, n f
- es memoria virtual
- fr mémoire virtuelle
- en virtual memory
<Localització > Terminologia>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca membrana, n f
- es membrana, n f
- fr membrane, n f
- en diaphragm, n
- en membrane, n
- de Diaphragma, n n
- de Membran[e], n f
<Enginyeria>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Memorial de Greuges, n m
- es Memorial de Agravios
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
-
La Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, coneguda popularment com a Memorial de Greuges, és fruit d'un acord pres en la reunió celebrada a la Llotja de Barcelona el dia 11 de gener de 1885 per diverses organitzacions ciutadanes de caràcter econòmic, intel·lectual, professional i religiós.
La reunió té per objecte atacar el modus vivendi, precursor d'un tractat comercial, amb la Gran Bretanya, el qual es considera que pot lesionar molt greument els interessos industrials catalans i les bases del Projecte de Codi civil espanyol (CC) que pot implicar la desaparició del dret civil català.
La iniciativa de la convocatòria de la reunió va tenir lloc a la Llotja, entitat catalanista fundada el 1882 i presidida per Frederic Soler, però liderada, a la pràctica, per Valentí Almirall. La Llotja també va ser la seu del Centre Català.
El Memorial data del febrer del 1885, sense constar-hi el dia exacte, i va ser presentat al rei Alfons XII el 10 de març per una comissió nomenada a l'efecte.
La comissió redactora del Memorial, nomenada en l'acord de la reunió esmentada, estava composta per personalitats de diferents ideologies i activitats professionals. En la part econòmica hi va col·laborar Ramon Torelló i l'industrial catalanista Eusebi Güell i Bacigalupi, però sembla clar que l'inspirador principal va ser Valentí Almirall, que amplià les idees exposades en el Memorial en el seu llibre posterior Lo Catalanisme.
Almirall va voler canalitzar la forta opinió contrària que hi havia a Catalunya cap al modus vivendi amb Gran Bretanya i contra les bases del Projecte de CC, i per això va aprofitar el Memorial com a plataforma de llançament de la seva concepció del catalanisme, encara que matisat en atenció a la diversitat ideològica imperant en la comissió.
El Memorial es va presentar al rei en virtut del dret de petició establert en la Constitució del 1876 que permetia a individus i institucions exercitar aquest dret directament davant el monarca. L'acte revestia una clara intencionalitat política quan no tenia en compte ni els diputats catalans ni el Govern conservador de Cánovas del Castillo per a la defensa dels interessos que s'hi plantejaven, sinó que apel·laven directament a l'arbitratge i a l'empara del monarca. Aquest gest implicava la pretensió d'Almirall de protagonitzar un clar cop d'efecte davant l'opinió pública i tenia per finalitat fer un pas significatiu en la construcció d'un moviment polític unitari catalanista i, al seu torn, ressaltava la debilitat dels polítics catalans vinculats al règim de la Restauració, com Duran i Bas, que en aquesta època també lluitaven aferrissadament per a la defensa del proteccionisme i en contra del Projecte del CC.
En aquest sentit, la part preliminar dedicada a justificar precisament per què es dirigeixen al rei i no al Govern o a les Corts és significativa. Els redactors argumenten que el rei és titular de poders constitucionals importants i que en el Memorial es tracta de defensar interessos permanents del país i no conjunturals. Els autors acaben qüestionant el caràcter parlamentari autèntic del sistema espanyol.
La resta del Memorial, document dens i prolix, està dividida en quatre parts: en la primera part, de clara significació política, se sosté la idea que el poble de la part espanyola de la península Ibèrica no és homogeni, sinó que està format per diverses races i grups, cadascun amb llurs característiques pròpies. Entre aquests grups, hi destaca el grup castellà i el català, dels quals el primer s'ha imposat al segon i a tots els altres supeditant-los completament.
En la primera part es critica la imitació constant de l'uniformisme de França, estat que, segons els autors, sofreix els mateixos problemes que l'Estat espanyol i se sosté, en conseqüència, que el renaixement de l'Estat espanyol només es pot produir mitjançant la restauració de les llibertats regionals, la qual cosa produirà la regeneració anhelada de l'Estat.
En la segona part es fan diverses disquisicions sobre la naturalesa i el fi social de l'Estat. En aquest sentit, es planteja una de les idees almirallianes essencials: l'exalçament de l'autogovern anglosaxó, que és interpretat com el respecte al particularisme dins la unitat nacional. Gran Bretanya és el principal estat representant d'aquesta concepció i també ho són els Estats Units. Es critica l'uniformisme encarnat a França, responsable en última instància de la derrota de Napoleó III a Sedan enfront de Prússia i s'elogien els règims polítics d'Alemanya, d'Àustria-Hongria i de Suècia i Noruega.
En la tercera part s'aborden els aspectes econòmics: es defensa, consegüentment a la crítica constant a l'esmentat modus vivendi, el proteccionisme, que és la doctrina econòmica catalana tradicional i s'argumenta en el sentit que si el modus vivendi s'arriba a aprovar, posarà fi a la incipient i feble indústria catalana. La causa principal del tractat és la malvolença de molts polítics que controlen l'Estat cap a les regions industrials i el seu ideal és el d'un Estat espanyol exclusivament agrícola dominat per Madrid com a únic centre brillant.
Per acabar, en la quarta part es defensa la pervivència del dret civil català amenaçat per les bases del Projecte de CC. Es considera que la legislació civil pròpia representa els interessos morals de Catalunya.
Els redactors del Memorial rebutgen que es qualifiqui, com es fa en el Projecte de CC, el dret castellà de dret comú nacional i de forals, ja que es pretén supeditar i absorbir la resta de drets. El que existeix, però, són diverses legislacions regionals particulars perfectament iguals en jerarquia.
L'aspecte central és la diferència de legislacions entre Castella i Catalunya. El dret de Castella és considerat de caràcter autoritari, mentre que el de Catalunya es considera de caràcter liberal i més efectiu en la defensa de la família i altres drets.
Els autors també destaquen institucions jurídiques, molt importants per al desenvolupament econòmic català, com són l'emfiteusi i la rabassa morta que de cap manera poden desaparèixer.
A causa de l'existència de drets civils tan diferents que corresponen a caràcters de grups molt diferents també, la unificació dels drets no es pot verificar per mitjà d'una codificació única ja que aquesta conduirà, inevitablement, a la uniformització per absorció. La codificació, per tant, si s'ha de realitzar, ha de ser de cada dret civil particular, els quals han de ser actualitzats. També cal destacar que en les solucions proposades es pensa no només en Catalunya sinó en el conjunt de l'Estat espanyol.
El Memorial es va considerar la primera manifestació política pública del catalanisme. Va tenir una àmplia repercussió a Catalunya: va reforçar en certa manera la posició d'Almirall i el Centre Català, però va anar molt més limitada a Madrid, encara que va provocar problemes al govern de Cánovas del Castillo.
Popularment es coneix com a Memorial de Greuges per la interpretació historicista que se'n va fer i en al·lusió a les memòries que els membres de les Corts medievals catalanes elevaven al rei en què denunciaven els abusos judicials i extrajudicials comesos pel monarca i els seus empleats contra alguna persona a Catalunya, així com en l'ordre polític, en l'administratiu i en el civil privat.
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca mentorar, v tr
- ca mentoritzar, v tr
- es mentorizar, v tr
- fr mentorer, v tr
- en mentor, to, v tr
<Treball > Recursos humans>
Definició
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mesurar, v tr
- es medir
- en measure, to
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
Definició
<Esport > Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>
- ca mesurar, v tr
- ca amidar, v tr sin. compl.
- es medir
- fr mesurer
- en measure, to
<Esport > Atletisme>
