Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "metge" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària major, n f alt. sin.
- ca escrofulària nodosa, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca marçal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- nc Scrophularia nodosa L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària peregrina, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca ortiga pudent, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca ortiga pudenta, n f var. ling.
- nc Scrophularia peregrina L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària peregrina, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca ortiga pudent, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca ortiga pudenta, n f var. ling.
- nc Scrophularia peregrina L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària alpestre, n f
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Scrophularia alpestris J. Gay ex Benth. in DC.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària alpestre, n f
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Scrophularia alpestris J. Gay ex Benth. in DC.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espina-xoca, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca gossets, n m pl sin. compl.
- ca gossos, n m pl sin. compl.
- ca gutxets, n m pl sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca llagasta, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca aferragosos, n m pl alt. sin.
- ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
- ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
- ca baconets, n m pl alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca cadiretes, n f pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca cardassina, n f alt. sin.
- ca cardigassa borda, n f alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurreres, n f pl alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
- ca coscorros, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
- ca enganxagossos, n m alt. sin.
- ca enganxamonyos, n m alt. sin.
- ca escardot bord, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espinacal, n m alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets petits, n m pl alt. sin.
- ca garrinets, n m pl alt. sin.
- ca herba catxurrera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de les espines, n f alt. sin.
- ca herba de les punxes, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
- ca herba espitllera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba pollosa, n f alt. sin.
- ca herba xoca, n f alt. sin.
- ca llagastes, n f pl alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassa menuda, n f alt. sin.
- ca llapassa petita, n f alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca obriülls, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca rastellera, n f alt. sin.
- ca rialla, n f alt. sin.
- ca rialles, n f pl alt. sin.
- ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
- ca te de garrot, n m alt. sin.
- ca te de punxes, n m alt. sin.
- ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
- ca xoca, n f alt. sin.
- ca xoques, n f pl alt. sin.
- ca espina xoca, n f var. ling.
- ca ferragosos, n m pl var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca garrutxera, n f var. ling.
- ca guixets, n m pl var. ling.
- ca llipasses, n f pl var. ling.
- ca riaia, n f var. ling.
- ca sobrevia, n f var. ling.
- ca xaques, n f pl var. ling.
- nc Xanthium spinosum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espina-xoca, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca gossets, n m pl sin. compl.
- ca gossos, n m pl sin. compl.
- ca gutxets, n m pl sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca llagasta, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca aferragosos, n m pl alt. sin.
- ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
- ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
- ca baconets, n m pl alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca cadiretes, n f pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca cardassina, n f alt. sin.
- ca cardigassa borda, n f alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurreres, n f pl alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
- ca coscorros, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
- ca enganxagossos, n m alt. sin.
- ca enganxamonyos, n m alt. sin.
- ca escardot bord, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espinacal, n m alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets petits, n m pl alt. sin.
- ca garrinets, n m pl alt. sin.
- ca herba catxurrera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de les espines, n f alt. sin.
- ca herba de les punxes, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
- ca herba espitllera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba pollosa, n f alt. sin.
- ca herba xoca, n f alt. sin.
- ca llagastes, n f pl alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassa menuda, n f alt. sin.
- ca llapassa petita, n f alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca obriülls, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca rastellera, n f alt. sin.
- ca rialla, n f alt. sin.
- ca rialles, n f pl alt. sin.
- ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
- ca te de garrot, n m alt. sin.
- ca te de punxes, n m alt. sin.
- ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
- ca xoca, n f alt. sin.
- ca xoques, n f pl alt. sin.
- ca espina xoca, n f var. ling.
- ca ferragosos, n m pl var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca garrutxera, n f var. ling.
- ca guixets, n m pl var. ling.
- ca llipasses, n f pl var. ling.
- ca riaia, n f var. ling.
- ca sobrevia, n f var. ling.
- ca xaques, n f pl var. ling.
- nc Xanthium spinosum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca estat de setge, n m
- es estado de sitio
- fr état de siège
- en state of siege
<Dret constitucional>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat de setge, n m
- es estado de sitio, n m
<Dret constitucional>
<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.
- ca esteatosi hepàtica, n f
- ca fetge gras, n m sin. compl.
- es esteatosis hepática, n f
- fr stéatose hépatique, n f
- en fatty liver, n
<Malalties metabòliques>
Definició
L'esteatosi hepàtica es pot produir per causes diverses: consum d'alcohol, anèmia, hipòxia, malnutrició, hepatotoxicitat. També es pot donar en pacients que prenen antiretrovirals del tipus inhibidors de transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsids (ITIAN).
La denominació fetge gras es fa servir en contextos poc especialitzats.
