Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "meu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  meu, n m
  • ca  herba del meu, n f sin. compl.
  • ca  sistra, n f sin. compl.
  • ca  anís salvatge, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  comí gros, n m alt. sin.
  • ca  comí marrà, n m alt. sin.
  • ca  comí barrà, n m var. ling.
  • ca  comí marrat, n m var. ling.
  • ca  herba del meu, n f var. ling.
  • ca  mèu, n m var. ling.
  • ca  sastra, n f var. ling.
  • ca  sistre, n m var. ling.
  • nc  Meum athamanticum Jacq. subsp. athamanticum

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  meu, n m
  • ca  herba del meu, n f sin. compl.
  • ca  sistra, n f sin. compl.
  • ca  anís salvatge, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  comí gros, n m alt. sin.
  • ca  comí marrà, n m alt. sin.
  • ca  comí barrà, n m var. ling.
  • ca  comí marrat, n m var. ling.
  • ca  herba del meu, n f var. ling.
  • ca  mèu, n m var. ling.
  • ca  sastra, n f var. ling.
  • ca  sistre, n m var. ling.
  • nc  Meum athamanticum Jacq. subsp. athamanticum

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  meu, n m
  • ca  herba del meu, n f sin. compl.
  • ca  sistra, n f sin. compl.
  • es  eneldo ursino
  • es  hinojo ursino
  • es  meo
  • es  meu
  • fr  baudremoine
  • fr  fenouil d'ours
  • fr  fenouil des Alpes
  • fr  méon
  • fr  mu
  • it  finocchiana
  • it  finocchiella
  • it  imperatoria
  • it  meo
  • en  spignel
  • de  Bärwurz
  • nc  Meum athamanticum

<Botànica>

meu meu

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  meu, n m
  • nc  Meum athamanticum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, que creix en prats humits dels Pirineus. La seva arrel és emprada, en infusió, com a estomacal, carminativa, diürètica, emmenagoga i diaforètica.
miol miol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  miol, n m
  • ca  meu, n m sin. compl.
  • es  maído
  • es  maullido
  • es  maúllo
  • es  miau
  • fr  miaou
  • fr  miaulement
  • en  meaow
  • en  meow
  • en  miaou
  • en  miaow

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit del gat.
miol miol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  miol, n m
  • ca  meu, n m sin. compl.
  • es  maído
  • es  maullido
  • es  maúllo
  • es  miau
  • fr  miaou
  • fr  miaulement
  • en  meaow
  • en  meow
  • en  miaou
  • en  miaow

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit del gat.