Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "minjar" dins totes les àrees temàtiques

fintar fintar

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fintar, v tr
  • es  engañar
  • es  fintar
  • fr  faire semblant
  • fr  feinter
  • fr  tromper
  • en  dummy, to
  • en  feint, to

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Executar davant d'un adversari un moviment amb un objectiu diferent del que aparenta per a treure profit de la seva reacció errònia.
garrofer del diable garrofer del diable

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer del diable, n m
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl.
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl.
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl.
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl.
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin.
  • ca  garrofer, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin.
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin.
  • ca  manpudolera, n f alt. sin.
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin.
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin.
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin.
  • ca  arbre monjat, n m var. ling.
  • ca  contera, n f var. ling.
  • ca  contera pudent, n f var. ling.
  • ca  contera pudenta, n f var. ling.
  • ca  jorva, n f var. ling.
  • nc  Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
garrofer del diable garrofer del diable

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer del diable, n m
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl.
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl.
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl.
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl.
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin.
  • ca  garrofer, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin.
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin.
  • ca  manpudolera, n f alt. sin.
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin.
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin.
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin.
  • ca  arbre monjat, n m var. ling.
  • ca  contera, n f var. ling.
  • ca  contera pudent, n f var. ling.
  • ca  contera pudenta, n f var. ling.
  • ca  jorva, n f var. ling.
  • nc  Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
gitano | gitana gitano | gitana

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gitano | gitana, n m, f
  • ca  rom | roma, n m, f
  • ca  zíngar | zíngara, n m, f
  • es  gitano | gitana, n m, f
  • es  romaní, n m, f
  • es  zíngaro | zíngara, n m, f
  • es  cíngaro | cíngara, n m, f var. ling.
  • fr  gitan | gitane, n m, f
  • fr  tzigane, n m, f
  • fr  tsigane, n m, f var. ling.
  • en  Gypsy, n
  • en  Rom, n
  • en  Romani, n
  • en  Romany, n var. ling.

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Individu pertanyent a un poble format per grups nòmades que emigraren des de l'Índia antiga cap a Occident, especialment a Europa.
gitano -a gitano -a

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gitano -a, adj
  • ca  rom -a, adj
  • ca  zíngar -a, adj
  • es  gitano -na, adj
  • es  romaní, adj
  • es  zíngaro -ra, adj
  • es  cíngaro -ra, adj var. ling.
  • fr  tzigane, adj
  • fr  tsigane, adj var. ling.
  • en  Romani, adj
  • en  Romany, adj var. ling.

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Relatiu o pertanyent als gitanos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.
  • nc  Holoschoenus vulgaris Link var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

jonc boval jonc boval

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.
  • nc  Holoschoenus vulgaris Link var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

lineal lineal

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  lineal, adj
  • es  lineal
  • fr  linéaire
  • en  linear
  • de  linear

<Videojocs > Creació>

Definició
Dit del joc en què el jugador disposa d'una única manera de resoldre les missions.
màquina de picar carn màquina de picar carn

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  màquina de picar carn, n f
  • es  picadora
  • en  mincer
  • en  mincing machine

<Utillatge de cuina>

Definició
Aparell per a capolar carn.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  manar, v tr
  • es  mandar, v tr
  • fr  commander, v tr
  • fr  ordonner, v tr
  • en  command, to, v tr
  • en  order, to, v tr
  • de  bestellen, v tr
  • de  steuern, v tr

<Enginyeria>