Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "minyoneria" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola borda, n f
- ca timó baleàric, n m sin. compl.
- ca farigola d'Eivissa, n f alt. sin.
- ca frígola bona, n f alt. sin.
- nc Satureja barceloi (Willk.) Pau
- nc Micromeria inodora (Desf.) Benth. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Política > Política interior>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca francmaçoneria, n f
- ca maçoneria, n f sin. compl.
- es francmasonería
- es masonería
- fr franc-maçonnerie
- fr maçonnerie
- en masonry
<Política > Política interior>
Definició
<Noves religions>, <Termes seculars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca francmaçoneria, n f
- ca maçoneria, n f
<Religions > Noves religions>, <Religions > Termes seculars>
Definició
Nota
- La maçoneria no és una opció religiosa, ni espiritual, ni filosòfica, sinó que és un mètode, un mode particular d'ascesi compatible amb totes les religions i totes les filosofies. Va ser prohibida per l'Església catòlica a partir de 1738 i, més tard, pels totalitarismes del segle XX. La maçoneria és una societat de pensament que aborda temes filosòfics, rituals o socials, en el marc de les conferències que apleguen els seus membres. Conté molts dels elements característics d'una religió. Està basada en un ritual iniciàtic i una progressió per graus. La simbologia maçona té com a base les eines de treball pròpies dels constructors o mestres de cases (d'on prové el nom), que coneixien els secrets de la construcció de les catedrals a l'edat mitjana: escaire, compàs, maça, etc.; la idea és que cadascú ha de treballar amb aquests estris la seva pedra, és a dir, un mateix, per tal de perfeccionar-se. Tot i que els maçons es caracteritzen per dur les seves activitats amb discreció, no actuen pas amb secretisme, per la qual cosa no es pot considerar la maçoneria com una societat secreta interessada a ocultar la seva pròpia existència. La maçoneria és diversa; les seves diferències s'han anat palesant des del segle XVIII i fan referència especialment als criteris sobre la seva finalitat i els mitjans per a assolir-la. Les anomenades Obediències Regulars, que tenen la Gran Lògia Unida d'Anglaterra com a referent, han de creure en Déu i acceptar la presència del Volum de la Llei Sagrada a les seves reunions. La maçoneria regular va obrir aquesta norma a membres procedents de les altres dues religions abrahàmiques, que es consideren les revelades: la islàmica i la jueva. Els nous candidats fan els seus juraments damunt l'Alcorà o la Torà, d'acord amb la religió de la seva procedència. La maçoneria regular és diferent de les obediències dites de la línia liberal, que s'ordenen al voltant del Gran Orient de França, el qual, l'any 1877, va decidir suprimir l'exigència de creure en Déu i la de comprometre's davant del Volum de la Llei Sagrada, tot donant a cadascú la llibertat d'actuar seguint el seu lliure albir. Aquesta decisió va significar per al Gran Orient de França la total pèrdua de reconeixements per part d'Anglaterra, i la va convertir en líder de la tendència liberal dins la maçoneria. Aquest corrent defensa i promou els ideals del lliure pensament i del laïcisme; per exemple, els seus seguidors van crear, al segle XIX, la Universitat Lliure de Brussel·les, d'orientació laica. Des de la legalització de la maçoneria a l'Estat espanyol, el 1977, hi ha un ventall ample d'Obediències, com ara la Gran Lògia d'Espanya, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, el Gran Priorat d'Hispània, el Gran Orient Espanyol Unit, el Gran Orient de Catalunya, la Gran Lògia de Catalunya, la Gran Lògia de Canàries, etc. De totes aquestes lògies, la Gran Lògia Unida d'Anglaterra només en reconeix una, la Gran Lògia d'Espanya, i considera les altres "irregulars". La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaca el segon principi, que diu: "La creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada ha de constituir una obligació essencial per a tots els seus membres". Actualment hi ha entre cinc i sis milions de maçons, tant homes com dones i de tota condició, escampats arreu del món.
<Termes seculars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca francmaçoneria regular, n f
- ca maçoneria regular, n f
<Religions > Termes seculars>
Definició
Nota
- La maçoneria regular segueix estrictament els postulats sobre la Regularitat Maçònica de la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, establerts el 1929. Habitualment i majoritària en aquest corrent, el protagonisme principal l'han tingut els protestants blancs. La lògia regular és la que segueix una legitimitat establerta per l'autorització, mitjançant una carta patent, d'una Potència Maçònica Regular. La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaquen la creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada, la creença en la immortalitat de l'ànima, l'acceptació de la presència del Volum de la Llei Sagrada a les reunions, ja sigui la Bíblia, l'Alcorà o un altre llibre sagrat, preferentment de tradició abrahàmica, i ser iniciat. A més, aquest corrent aspira a mantenir bones relacions amb les religions i autoritats polítiques de cada lloc. Els nous candidats fan els juraments d'acord amb la religió de la qual procedeixen, generalment de tradició revelada. Actualment es poden trobar grups de la francmaçoneria regular arreu del món.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Bàrbara, n f
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca patacs, n m pl alt. sin.
- ca silene ciliada, n f alt. sin.
- nc Silene ciliata Pourr.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Bàrbara, n f
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca patacs, n m pl alt. sin.
- ca silene ciliada, n f alt. sin.
- nc Silene ciliata Pourr.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba fetgera, n f
- ca herba felera, n f sin. compl.
- ca herba flatera, n f sin. compl.
- ca herba melsera, n f sin. compl.
- ca viola de galàpet, n f sin. compl.
- ca viola de llop, n f sin. compl.
- ca viola de pastor, n f sin. compl.
- ca felera, n f alt. sin.
- ca fetgera, n f alt. sin.
- ca herba de fetge, n f alt. sin.
- ca herba de la Trinitat, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del cor, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pensaments, n m pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol daurat, n m alt. sin.
- ca viola blanca, n f alt. sin.
- ca viola borda, n f alt. sin.
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de ca, n f alt. sin.
- ca violer bord, n m alt. sin.
- ca violes de llei, n f pl alt. sin.
- ca violes de llop, n f pl alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca violeta de pastor, n f alt. sin.
- ca herba del flato, n f var. ling.
- ca perceneiges, n f pl var. ling.
- ca plantica, n f var. ling.
- nc Anemone hepatica L.
- nc Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
- nc Hepatica triloba Chaix var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba negra, n f
- ca tem, n m alt. sin.
- ca tem bord, n m alt. sin.
- nc Satureja cordata Moris ex Bertol. subsp. filiformis (Aiton) Litard.
- nc Micromeria filiformis (Aiton) Benth. sin. compl.
- nc Micromeria microphylla (D'Urv.) Benth. subsp. filiformis (Aiton) Litard. sin. compl.
- nc Satureja filiformis (Aiton) Mutel, non Desf. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba negra, n f
- ca tem, n m alt. sin.
- ca tem bord, n m alt. sin.
- nc Satureja cordata Moris ex Bertol. subsp. filiformis (Aiton) Litard.
- nc Micromeria filiformis (Aiton) Benth. sin. compl.
- nc Micromeria microphylla (D'Urv.) Benth. subsp. filiformis (Aiton) Litard. sin. compl.
- nc Satureja filiformis (Aiton) Mutel, non Desf. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>