Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mitj�" dins totes les àrees temàtiques

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de partícules>, <Física > Física nuclear>

Definició
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  aladern de fulla mitjana, n m alt. sin.
  • ca  aladern fals, n m alt. sin.
  • ca  aladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  coscó mascle, n m alt. sin.
  • ca  fals aladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  alabern mitjà, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  • nc  Phillyrea media L. sin. compl.

<Botànica > oleàcies>

aladern aladern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  aladern de fulla mitjana, n m alt. sin.
  • ca  aladern fals, n m alt. sin.
  • ca  aladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  coscó mascle, n m alt. sin.
  • ca  fals aladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  alabern mitjà, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
  • nc  Phillyrea media L. sin. compl.

<Botànica > oleàcies>

aladern de fulla ampla aladern de fulla ampla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla ampla, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern fals, n m alt. sin.
  • ca  aladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  coscó mascle, n m alt. sin.
  • ca  fals aladern, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  alavern de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea latifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
aladern de fulla ampla aladern de fulla ampla

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla ampla, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern fals, n m alt. sin.
  • ca  aladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  coscó mascle, n m alt. sin.
  • ca  fals aladern, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  alavern de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea latifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
altura de la x altura de la x

<Indústria > Indústries gràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 54100-10:2013 Indústries gràfiques. Vocabulari. Part 10, Termes fonamentals de disseny gràfic.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 54 Indústries Gràfiques, la Secretaria del qual és a càrrec de FEIGRAF. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE.

  • ca  altura de la x, n f
  • ca  ull mitjà, n m sin. compl.
  • es  altura de la x, n f
  • es  ojo medio, n m
  • en  x height, n

<Indústries gràfiques>

Definició
Espai existent entre la línia de base i la línia mitjana, que correspon a l'espai ocupat per les minúscules, sense comptar els trets ascendents ni els trets descendents.
any mitjà any mitjà

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  any mitjà, n m
  • es  año medio
  • fr  année moyenne
  • en  average year
  • en  mean year
  • de  Mitteljahr
  • de  Regeljahr

<Energia elèctrica>

Definició
Any en què els valors dels fenòmens hidràulics observats s'apropen a la mitjana matemàtica dels mateixos valors observats durant un gran nombre d'anys consecutius.
aprofitament mitjà aprofitament mitjà

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament mitjà, n m
  • es  aprovechamiento medio

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Aprofitament urbanístic del sòl que resulta de calcular la mitjana dels aprofitaments que un pla general fixa per als sòls urbanitzables programats.
aprofitament mitjà aprofitament mitjà

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament mitjà, n m
  • es  aprovechamiento medio, n m

<Dret administratiu>

arracadetes de la Mare de Déu arracadetes de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  balladores, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís mitjà, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  bellugues, n f pl alt. sin.
  • ca  belluguet mitjà, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  gram menut, n m alt. sin.
  • ca  herba bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'aire, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pastura caparrera, n f alt. sin.
  • ca  puça de capellà, n f alt. sin.
  • ca  puces de capellà, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  bailarins, n m pl var. ling.
  • nc  Briza media L.

<Botànica > gramínies / poàcies>