Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "modest" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI crudívor, crudivegetarià o crudivegà?
- en (crudivegà | crudivegana) raw vegan, n
- en (crudivegetarià | crudivegetariana) raw vegetarian, n
- en (crudívor | crudívora) raw fodist, n
- en (crudívor | crudívora) raw foodie, n
<Ciències de la salut > Nutrició>
Definició
- Un crudívor o una crudívora és una persona que consumeix exclusivament aliments crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura.
. El nom de la tendència alimentària corresponent és crudivorisme.
. Els equivalents castellans són un o una crudista i un crudívoro o una crudívora; els francesos, un o une crudiste i un o une crudivore, i els anglesos, a raw foodie i a raw foodist.
En canvi, els altres termes designen les persones que practiquen el crudivorisme en combinació amb altres tendències alimentàries:
- Els crudivegetarians i les crudivegetarianes són els vegetarians que consumeixen crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura tant productes d'origen vegetal com productes d'origen animal que no comporten el sacrific de l'animal.
. El nom de la tendència alimentària és crudivegetarianisme.
. L'equivalent castellà és un crudivegetariano o una crudivegetariana; el francès, un crudi-végétarien o une crudi-végétarienne, i l'anglès, a raw vegetarian.
- Els crudivegans i les crudiveganes, o crudivegetalistes, són els vegetarians que consumeixen crus, germinats, fermentats o cuits a baixa temperatura productes exclusivament d'origen vegetal.
. El nom de la tendència alimentària és crudiveganisme o crudivegetalisme.
. Els equivalents castellans són un crudivegano o una crudivegana i un crudivegetaliano o una crudivegetaliana; el francès, un crudi-végétalien o une crudi-végétalienne, i l'anglès, a raw vegan.
Nota
- Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vegetarià, vegà alimentari, ovovegetarià, lactovegetarià, ovolactovegetarià, apivegetarià, avivegetarià, piscivegetarià, avipiscivegetarià o flexivegetarià?
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI modelització, modelatge o modelat?
- es (modelat, modelatge, modelització) modelado, n m
- es (modelatge) modelaje, n m
- fr (modelat) modelé, n m
- fr (modelatge) modelage, n m
- fr (modelatge, modelització) modélisation, n f
- en (modelat, modelatge, modelització) modelling, n
- en (modelatge) moulding, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI modelització, modelatge o modelat?
- es (modelat, modelatge, modelització) modelado, n m
- es (modelatge) modelaje, n m
- fr (modelat) modelé, n m
- fr (modelatge) modelage, n m
- fr (modelatge, modelització) modélisation, n f
- en (modelat, modelatge, modelització) modelling, n
- en (modelatge) moulding, n
<Arts>
Definició
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI modelització, modelatge o modelat?
- es (modelat, modelatge, modelització) modelado, n m
- es (modelatge) modelaje, n m
- fr (modelat) modelé, n m
- fr (modelatge) modelage, n m
- fr (modelatge, modelització) modélisation, n f
- en (modelat, modelatge, modelització) modelling, n
- en (modelatge) moulding, n
<Ciències socials>
Definició
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca activitat molesta, n f
- es actividad molesta
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca activitat molesta, n f
- es actividad molesta, n f
<Dret administratiu>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Adenocarpus viscosus
- es codeso
- nc Adenocarpus viscosus
<Botànica>
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afàsia motora subcortical, n f
- ca afàsia articulatòria, n f sin. compl.
- ca afàsia atàctica, n f sin. compl.
- ca afàsia atàxica, n f sin. compl.
- ca afàsia frontocortical, n f sin. compl.
- ca afàsia motora pura, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
- ca anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal pura, n f sin. compl.
- es afasia articulatoria, n f
- es afasia atáxica, n f
- es afasia frontocortical, n f
- es afasia motora pura, n f
- es afasia motora subcortical, n f
- es afasia subcortical, n f
- es anartria de Pierre Marie, n f
- en articulatory aphasia, n
- en ataxic aphasia, n
- en Marie's anarthria, n
- en pure motor aphasia, n
- en subcortical aphasia, n
- en subcortical motor aphasia, n
<Afàsies>
Definició
<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca afàsia motora subcortical, n f
- ca afàsia motora pura, n f sin. compl.
- ca afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
- ca anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
- ca mudesa verbal pura, n f sin. compl.
<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust del bloc per models independents, n m
- ca aerotriangulació per models independents, n f sin. compl.
- es aerotriangulación por modelos independientes
- es ajuste del bloque por modelos independientes
- es método de los modelos independientes
- es triangulación espacial
- en independent model adjustment
- en independent model aerotriangulation
- en model block adjustment
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
