Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "molt" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
- es (Grau 5: maregassa) mar gruesa, n f
- es (Grau 6: mar brava) mar muy gruesa, n f
- es (Grau 7: mar desfeta) mar arbolada, n f
- es (Grau 8: mar molt alta) mar montañosa, n f
- es (Grau 9: mar enorme) mar enorme, n f
- fr (Grau 5: maregassa) mer forte, n f
- fr (Grau 6: mar brava) mer très forte, n f
- fr (Grau 7: mar desfeta) mer grosse, n f
- fr (Grau 8: mar molt alta) mer très grosse, n f
- fr (Grau 9: mar enorme) mer enorme, n f
- it (Grau 5: maregassa) mare agitato, n m
- it (Grau 6: mar brava) mare molto agitato, n m
- it (Grau 7: mar desfeta) mare grosso, n m
- it (Grau 8: mar molt alta) mare molto grosso, n m
- it (Grau 9: mar enorme) mare tempestoso, n m
- en (Grau 5: maregassa) rough sea, n
- en (Grau 6: mar brava) very rough sea, n
- en (Grau 7: mar desfeta) high sea, n
- en (Grau 8: mar molt alta) very high sea, n
- en (Grau 9: mar enorme) phenomenal sea, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- La maregassa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m d'alçada, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar gruesa; el francès, mer forte; l'italià, mare agitato, i l'anglès, rough sea.
- La mar brava (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m d'alçada, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar muy gruesa; el francès, mer très forte; l'italià, mare quasi molto agitato, i l'anglès, very rough sea.
- La mar desfeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m d'alçada, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar arbolada; el francès, mer grosse; l'italià, mare grosso, i l'anglès, high sea.
- La mar molt alta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m d'alçada, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar montañosa; el francès, mer très grosse; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, very high sea.
- La mar enorme (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de més de 14 m d'alçada, corresponent al grau 9 i últim de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar enorme; el francès, mer enorme; l'italià, mare tempestoso, i l'anglès, phenomenal sea.
Nota
- 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol , maror o forta maror?, que recull els estats de la mar dels graus 0 al 4 en l'escala de Douglas.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta i mar enorme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
- es (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
- es (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
- es (Grau 8: temporal) temporal, n m
- es (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
- es (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
- es (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
- es (Grau 12: huracà) huracán, n m
- es (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
- fr (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
- fr (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
- fr (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
- fr (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
- fr (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
- fr (Grau 12: huracà) ouragan, n m
- it (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
- it (Grau 8: temporal) burrasca, n f
- it (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
- it (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
- it (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
- it (Grau 12: huracà) uragano, n m
- en (Grau 7: vent fort) near gale, n
- en (Grau 8: temporal) gale, n
- en (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
- en (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
- en (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
- en (Grau 12: huracà) hurricane, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
- es (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
- es (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
- es (Grau 8: temporal) temporal, n m
- es (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
- es (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
- es (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
- es (Grau 12: huracà) huracán, n m
- es (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
- fr (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
- fr (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
- fr (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
- fr (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
- fr (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
- fr (Grau 12: huracà) ouragan, n m
- it (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
- it (Grau 8: temporal) burrasca, n f
- it (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
- it (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
- it (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
- it (Grau 12: huracà) uragano, n m
- en (Grau 7: vent fort) near gale, n
- en (Grau 8: temporal) gale, n
- en (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
- en (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
- en (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
- en (Grau 12: huracà) hurricane, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
- es (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
- es (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
- es (Grau 8: temporal) temporal, n m
- es (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
- es (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
- es (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
- es (Grau 12: huracà) huracán, n m
- es (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
- fr (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
- fr (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
- fr (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
- fr (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
- fr (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
- fr (Grau 12: huracà) ouragan, n m
- it (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
- it (Grau 8: temporal) burrasca, n f
- it (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
- it (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
- it (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
- it (Grau 12: huracà) uragano, n m
- en (Grau 7: vent fort) near gale, n
- en (Grau 8: temporal) gale, n
- en (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
- en (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
- en (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
- en (Grau 12: huracà) hurricane, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca és una peça molt soferta
- es es una prenda muy sufrida
- fr c'est une pièce très résistante
- pt esta peça é muito resistente
- en this is a very hard-wearing piece
<Grans Magatzems > Conversa>
<Audiovisuals > Imatge. So>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca altaveu de greus molt baixos, n m
- fr caisson de basse
- fr caisson de basses
- fr caisson de grave
- fr caisson de graves
- en subwoofer
<Audiovisuals > Imatge. So>
Definició
Nota
- Sovint els termes anglesos woofer i subwoofer s'utilitzen com a sinònims i en català es fa servir simplement altaveu de greus.
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anar amb molt desenrotllament, v intr
- ca anar forçat -ada, v intr sin. compl.
- ca anar tibat -ada, v intr sin. compl.
- es ir con mucho desarrollo, v intr
- es ir con toda la tranca, v intr
<Ciclisme>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca aquest model és molt més bo, potent, ràpid, etc.
- es este modelo es mucho mejor, más potente, más rápido, etc.
- fr ce modèle est beaucoup plus bon, puissant, rapide, etc.
- pt este modelo é muito melhor, mais potente, mais rápido, etc.
- en this model is much better, more powerful, faster, etc.
<Grans Magatzems > Conversa>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca aquesta camisa queda molt bé amb aquests pantalons
- es esta camisa queda muy bien con estos pantalones
- fr cette chemise va très bien avec ce pantalon
- pt esta camisa combina muito bem com esta calça
- en this shirt goes really well with these trousers
<Grans Magatzems > Conversa>
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arena molt fina, n f
- es arena muy fina
- fr sable très fin
- en very fine sand
<Ciències de la Terra > Geologia>
