Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca monja gris, n f
- es monjita gris
- fr pépoaza cendré
- en grey monjita
- de Bartstreif-Nonnentyrann
- nc Xolmis cinereus
<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca monja ullvermella, n f
- es diucón
- fr pépoaza oeil-de-feu
- en fire-eyed diucon
- de Feueraugen-Nonnentyrann
- nc Xolmis pyrope
<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca monja ullvermella, n f
- es diucón
- fr pépoaza oeil-de-feu
- en fire-eyed diucon
- de Feueraugen-Nonnentyrann
- nc Xolmis pyrope
<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca monjo | monja, n m, f
- es monje
- fr moine
- en monk
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca monjo | monja, n m, f
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- En les tradicions en què existeixen, els monjos solen formar part d'un orde religiós.
<Budisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca monjo | monja, n m, f
<Religions > Budisme>
Definició
Nota
- Les activitats dels monjos solen incloure també l'ensenyament de la doctrina budista i la celebració de rituals.
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca nus de frare, n m
- ca nus de monja, n m sin. compl.
- es tope
- fr noeud de ligne
- it nodo d'arresto
- en heaving line knot
- de Wurfleinenknoten
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de farigola, n m
- ca barba de caputxí, n f alt. sin.
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
- ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
- ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de farigola, n m alt. sin.
- ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca cabell de romaní, n m alt. sin.
- ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
- ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
- ca cabellera de monja, n f alt. sin.
- ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca cabellet, n m alt. sin.
- ca cabellets, n m pl alt. sin.
- ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
- ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
- ca confitets, n m pl alt. sin.
- ca cuscuta, n f alt. sin.
- ca epítim, n m alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
- ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
- ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
- ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
- ca seda, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
- nc Cuscuta epithymum (L.) L.
<Botànica > convolvulàcies>
Nota
-
1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pa de cucut, n m
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca lújula, n f sin. compl.
- ca violí, n m sin. compl.
- ca agrella de riu, n f alt. sin.
- ca barceloneta, n f alt. sin.
- ca herba de jardí, n f alt. sin.
- ca herba de la monja, n f alt. sin.
- nc Oxalis sp. pl.
<Botànica > oxalidàcies>
Nota
-
1. Les denominacions pa de cucut i lújula s'apliquen principalment a Oxalis corniculata.
2. La denominació violí fa referència a algunes espècies d'origen americà introduïdes com a plantes de jardí, els pètals de les quals solen ser de color violaci.
3. MASCLANS indica que la denominació agrella de riu s'aplica a Oxalis sp. (exclosa O. acetosella).
4. NPVIL indica que la denominació herba de la monja s'aplica a Oxalis sp., del Brasil.
