Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "mossega" dins totes les àrees temàtiques

molsa de Còrsega

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca molsa de Còrsega, n f

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Mescla d'algues recollides i dessecades a les platges de Còrsega, Sardenya i Sicília. Conté una resina i una gelatina vegetal. En forma de decuit fou emprada com a vermífug contra ascàrides i oxiürs. L'existència de vermífugs sintètics de més fàcil aplicació ha fet abandonar el seu ús.

moore

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca moore
ca mooré sin. compl.
ca more sin. compl.
ca moshe sin. compl.
ca mossi sin. compl.
cod mòoré
ar مورية
cy Moore
cy Mooré sin. compl.
cy More sin. compl.
cy Moshe sin. compl.
cy Mossi sin. compl.
de Moore
de Mole sin. compl.
de Mooré sin. compl.
de Moose sin. compl.
de More sin. compl.
de Moré sin. compl.
de Moshi sin. compl.
de Mossi sin. compl.
en Moore
en Mooré sin. compl.
en Mòoré sin. compl.
en More sin. compl.
en Moré sin. compl.
en Moshe sin. compl.
en Moshi sin. compl.
en Mossi sin. compl.
es more
es moore sin. compl.
es mooré sin. compl.
es moshe sin. compl.
es mosi sin. compl.
eu mosiera
eu mooré sin. compl.
eu more sin. compl.
eu moshe sin. compl.
eu mossi sin. compl.
fr mooré
fr moore sin. compl.
fr more sin. compl.
fr moshe sin. compl.
fr mossi sin. compl.
gl moore
gl mooré sin. compl.
gl more sin. compl.
gl moshe sin. compl.
gl mossi sin. compl.
gn móre
gn mooré sin. compl.
gn more sin. compl.
gn moshe sin. compl.
gn mossi sin. compl.
it more
it moore sin. compl.
it mooré sin. compl.
it moshe sin. compl.
it mossi sin. compl.
ja モシ語
ja モレ語 sin. compl.
nl Moore
nl Mooré sin. compl.
nl More sin. compl.
nl Moshe sin. compl.
nl Mossi sin. compl.
pt moore
pt mooré sin. compl.
pt more sin. compl.
pt moshe sin. compl.
pt mossi sin. compl.
ru Мооре
ru Море sin. compl.
ru Моси sin. compl.
ru Моши sin. compl.
ru Мосси sin. compl.
zh 莫雷语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Togo>

Definició

El moore és la llengua dels mossis (en singular moaaga), el poble més nombrós de Burkina Fasso (més del 40% de la població). A més dels 5.300.000 mossis que parlen moore, molts altres ciutadans del país el parlen com a segona llengua. Els mossis que viatgen fora del seu territori lingüístic solen emprar el mandinga diula com a segona llengua. Hi ha, a més, comunitats lingüístiques reduïdes (uns 50.000 individus en total, aproximadament) escampades pels estats veïns (Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo).

El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.

Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.

Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.

morró

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

morró

<Botànica>

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

mossèn

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca mossèn, n m

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició

Tractament que es dona als sacerdots, especialment als seculars.

mossegada

<Arts > Dansa>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mossegada, n f
es mordida
en sandwich

<Arts > Dansa>

Definició

Figura típica del tango argentí que consisteix a pinçar fortament el peu de la parella amb els dos peus i subjectar-lo de manera que no es pugui moure.

mossegada

<Esport > Esports de pilota > Golf>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca mossegada, n f
es mordida
es mordisco
fr bite
en bite

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Definició

Acció d'aturar-se la bola en comptes de rodolar quan cau a terra, especialment per un efecte de retrocés.

mossegada

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mossegada, n f
ca oclusió, n f
es mordida
es oclusión
fr occlusion
en bite
en occlusion

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

mossegada

<Arts > Pintura>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca mossegada, n f
es mordida
es mordido
fr morsure
en etch

<Arts > Pintura>

Definició

Operació que consisteix a sotmetre una planxa de metall a l'acció d'un àcid.

mossegada

<09 Esports de pilota > 13 Golf>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca mossegada, n f
es mordida
es mordisco
fr bite
en bite

<Esport > 09 Esports de pilota > 13 Golf>

Definició

Acció de la bola d'aturar-se en caure a terra en comptes de rodolar, com a conseqüència especialment d'un efecte de retrocés.