Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "n���" dins totes les àrees temàtiques

nadir nadir

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  nadir, n m
  • ca  punt nadiral, n m
  • ca  punt perpendicular, n m
  • es  nadir
  • es  punto de plomada
  • es  punto nadir
  • es  punto nadiral
  • es  punto perpendicular
  • en  nadir
  • en  nadir point
  • en  plumb point
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Punt d'intersecció de la projecció vertical del centre de projecció d'una fotografia aèria amb el pla focal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
nambiquara del nord nambiquara del nord

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nambiquara del nord
  • ca  mamaindê sin. compl.
  • ca  nakarothe sin. compl.
  • ar  نامبيكوارية شمالية
  • cy  Nambikwara gogleddol
  • cy  Mamainde sin. compl.
  • cy  Nakarothe sin. compl.
  • de  Nord-Nambikuára
  • de  Mamaindê sin. compl.
  • de  Nakarothe sin. compl.
  • en  Northern Nambikuára
  • en  Northern Nambikwara
  • en  Mamaindé sin. compl.
  • en  Negarote sin. compl.
  • es  mamainde
  • es  nakarothe sin. compl.
  • es  nambikwara del norte sin. compl.
  • eu  iparraldeko nambikwarera
  • eu  mamainde sin. compl.
  • eu  nakarothe sin. compl.
  • fr  mamainde
  • fr  nambikwara du nord
  • gl  nambikwara do norte
  • gl  mamainde sin. compl.
  • gl  nakarothe sin. compl.
  • gn  nambikwara yvateogua
  • gn  mamainde sin. compl.
  • gn  nakarothe sin. compl.
  • gn  nambikwara yvateogua sin. compl.
  • it  nambikwara del nord
  • ja  北ナンビクワラ語
  • ja  ナカロテ語、ママインデ語 sin. compl.
  • nl  Noordelijk Nambikwara
  • nl  Mamainde sin. compl.
  • nl  Nakarothe sin. compl.
  • pt  mamaindê
  • pt  nambikwara do norte
  • pt  mamainde sin. compl.
  • pt  nakarothe sin. compl.
  • ru  Севернонамбикварский
  • ru  Мамайнде sin. compl.
  • ru  Накаротхе sin. compl.
  • sw  Nambikwara ya kaskazini
  • sw  Mamainde sin. compl.
  • sw  Nakarothe sin. compl.
  • tmh  Tanambikwart n ugafa
  • zh  北部纳姆比库拉
  • zh  尼嘎罗特 sin. compl.
  • zh  玛玛因得 sin. compl.

<Nambiquara>, <Amèrica > Brasil>

Definició
El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans ornaments als llavis i a les orelles. Quan el General Candido Mariano da Silva Rondón va trobar grups d'indígenes a la Serra do Norte, l'any 1907, els va identificar amb els nambiquares dels documents antics.

El tawande (tagnaní), el tamainde, el lankondé, el mamainde i el nagarotú són variants dialectals del mamainde.
nambiquara del sud nambiquara del sud

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nambiquara del sud
  • ca  kithaulhú sin. compl.
  • ca  nambikuàra sin. compl.
  • ca  nambiquara sin. compl.
  • ar  نامبيكراوية جنوبية
  • cy  Nambikwara deheuol
  • cy  Kithaulhú sin. compl.
  • cy  Nambikuára sin. compl.
  • cy  Nambiquara sin. compl.
  • de  Süd-Nambikuára
  • de  Nambikuara sin. compl.
  • de  Nambiquara sin. compl.
  • de  Nambiwara sin. compl.
  • en  Southern Nambikuára
  • en  Khithaulhú sin. compl.
  • en  Nambikuára sin. compl.
  • en  Nambiquara sin. compl.
  • es  nambikwara del sur
  • es  kithaulhú sin. compl.
  • es  nambikuára sin. compl.
  • es  nambiquara sin. compl.
  • eu  hegoaldeko nambikwarera
  • eu  kithaulhú sin. compl.
  • eu  nambikuàra sin. compl.
  • eu  nambiquara sin. compl.
  • fr  nambikwara du sud
  • fr  kithaulhú sin. compl.
  • fr  nambikuára sin. compl.
  • fr  nambiquara sin. compl.
  • gl  nambikwara do sur
  • gl  kithaulhú sin. compl.
  • gl  nambikuára sin. compl.
  • gl  nambiquara sin. compl.
  • gn  nambikwara ñembygua
  • gn  kithaulhu sin. compl.
  • gn  nambikuara sin. compl.
  • gn  nambikuára sin. compl.
  • it  nambikwara del sud
  • it  nambikwara sin. compl.
  • it  nambiquara sin. compl.
  • ja  南ナンビクワラ語
  • ja  ナンビクワラ語、キタウルウ語 sin. compl.
  • nl  Zuidelijk Nambikwara
  • nl  Kithaulhú sin. compl.
  • nl  Nambikuára sin. compl.
  • nl  Nambiquara sin. compl.
  • pt  nambikwara do sul
  • pt  kithaulhú sin. compl.
  • pt  nambikuára sin. compl.
  • pt  nambiquara sin. compl.
  • ru  Южнонамбикварский
  • ru  Намбиквара sin. compl.
  • ru  Намбикуара sin. compl.
  • sw  Nambikwara ya kusini
  • sw  Kithaulhú sin. compl.
  • sw  Nambikuára sin. compl.
  • sw  Nambiquara sin. compl.
  • tmh  Tanambikwart n unẓul
  • zh  南部纳姆比库阿拉
  • zh  肯书胡 sin. compl.
  • zh  纳姆比盖拉 sin. compl.
  • zh  纳姆比库阿拉 sin. compl.

<Nambiquara>, <Amèrica > Brasil>

Definició
El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans ornaments als llavis i a les orelles. Quan el General Candido Mariano da Silva Rondón va trobar grups d'indígenes a la Serra do Norte, l'any 1907, els va identificar amb els nambiquares dels documents antics.

Dins del nambiquara del sud podem distingir quatre grups dialectals: mundúka, nambiquara do Campo, nambiquara do Guaporé i nambiquara do Sararé (kabixí).
nano- nano-

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  nano-, pfx
  • es  nano-
  • fr  nano-
  • it  nano-
  • en  nano-
  • de  Nano-
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>

Definició
Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat (la multiplica per 10-9).

Nota

  • La forma prefixada nano- forma part de denominacions com ara nanòmetre o nanosegon.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
nano- nano-

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  nano-, pfx
  • es  nano-
  • fr  nano-
  • it  nano-
  • en  nano-
  • de  Nano-
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>

Definició
Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat (la multiplica per 10-9).

Nota

  • La forma prefixada nano- forma part de denominacions com ara nanòmetre o nanosegon.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  nano-, pfx
  • es  nano-
  • fr  nano-
  • it  nano-
  • en  nano-
  • de  Nano-
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>

Definició
Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat (la multiplica per 10-9).

Nota

  • La forma prefixada nano- forma part de denominacions com ara nanòmetre o nanosegon.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   pfx
  • es   pfx
  • fr   pfx
  • en   pfx
  • sbl  

<Física > Unitats de mesura>

Definició

Nota

nano- nano-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  nano-
  • ca  mil·limicro- sin. compl.
  • sbl  n

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definició
Forma prefixada del mot grec nánnos, que significa nan, emprada en el sistema internacional d'unitats per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a 10-9.
ndebele del nord ndebele del nord

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ndebele del nord
  • ca  ebele sin. compl.
  • ca  ndebele septentrional sin. compl.
  • ca  sindebele sin. compl.
  • ca  tabele sin. compl.
  • ar  نديبلي الشمالية
  • cy  Ndebele Gogleddol
  • cy  Ndebele gogleddol sin. compl.
  • cy  Sindebele sin. compl.
  • cy  Tabele sin. compl.
  • cy  Tebele sin. compl.
  • de  Nord-Ndebele
  • de  Nördliches Ndebele sin. compl.
  • de  Sindebele sin. compl.
  • de  Tabele sin. compl.
  • de  Tebele sin. compl.
  • en  Northern Ndebele
  • en  Ndebele sin. compl.
  • en  Sindebele sin. compl.
  • en  Tabele sin. compl.
  • en  Tebele sin. compl.
  • es  endebele del norte
  • es  endebele septentrional sin. compl.
  • es  sindebele sin. compl.
  • es  tabele sin. compl.
  • es  tebele sin. compl.
  • eu  iparraldeko ndebeleera
  • eu  iparraldeko ndebeleera sin. compl.
  • eu  sindebele sin. compl.
  • eu  tabele sin. compl.
  • eu  tebele sin. compl.
  • fr  ndébélé du Nord
  • fr  ndébélé septentrional sin. compl.
  • fr  sindébélé sin. compl.
  • fr  tabele sin. compl.
  • fr  tebele sin. compl.
  • gl  ndebele do norte
  • gl  ndebele setentrional sin. compl.
  • gl  sindebele sin. compl.
  • gl  tabele sin. compl.
  • gl  tebele sin. compl.
  • gn  ndevele yvateogua
  • gn  ndevele yvateogua sin. compl.
  • gn  sindevele sin. compl.
  • gn  tavele sin. compl.
  • it  ndebele del nord
  • it  ndebele settentrionale sin. compl.
  • it  sindebele sin. compl.
  • it  tabele sin. compl.
  • it  tebele sin. compl.
  • pt  ndebele do norte
  • pt  ndebele setentrional sin. compl.
  • pt  sindebele sin. compl.
  • pt  tabele sin. compl.
  • pt  tebele sin. compl.
  • tmh  Tandebelit n ugafa
  • tmh  ndebele agafan sin. compl.
  • tmh  Sindebele sin. compl.
  • tmh  tabele sin. compl.
  • tmh  tebele sin. compl.
  • zh  北部恩德贝勒语

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Zimbabwe>

Definició
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament el 12% de la població de Zimbàbue. Generalment, els parlants de ndebele tenen el shona com a segona llengua. El shona és parlat per més del 50% de la població de Zimbàbue.

Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).

El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ndebele del sud ndebele del sud

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ndebele del sud
  • ca  isindebele sin. compl.
  • ca  ndebele de Transvaal sin. compl.
  • ca  ndebele meridional sin. compl.
  • ca  ndzundza sin. compl.
  • ca  nrebele sin. compl.
  • ar  نديبلي الجنوبية
  • cy  Ndebele Deheuol
  • cy  Isindebele sin. compl.
  • cy  Ndebele Transvaal sin. compl.
  • cy  Ndzundza sin. compl.
  • cy  Nrebele sin. compl.
  • de  Süd-Ndebele
  • de  Isindebele sin. compl.
  • de  Südliches Ndebele sin. compl.
  • de  Transvaal-Ndebele sin. compl.
  • en  Southern Ndebele
  • en  Isindebele sin. compl.
  • en  Ndebele sin. compl.
  • en  Ndzundza sin. compl.
  • en  Nrebele sin. compl.
  • en  Transvaal Ndebele sin. compl.
  • es  endebele del sur
  • es  endebele de Transvaal sin. compl.
  • es  endebele meridional sin. compl.
  • es  isindebele sin. compl.
  • es  ndzundza sin. compl.
  • es  nrebele sin. compl.
  • eu  hegoaldeko ndebeleera
  • eu  isindebele sin. compl.
  • eu  ndebele de transvaal sin. compl.
  • eu  ndzundza sin. compl.
  • eu  nrebele sin. compl.
  • fr  ndébélé du Sud
  • fr  isindébélé sin. compl.
  • fr  ndébélé du Transvaal sin. compl.
  • fr  ndébélé méridional sin. compl.
  • fr  ndzundza sin. compl.
  • fr  nrébélé sin. compl.
  • gl  ndebele do sur
  • gl  isindebele sin. compl.
  • gl  ndebele de Transvaal sin. compl.
  • gl  ndebele meridional sin. compl.
  • gl  ndzundza sin. compl.
  • gl  nrebele sin. compl.
  • gn  ndevele ñembygua
  • gn  isindevele sin. compl.
  • gn  ndevele del sur sin. compl.
  • gn  ndevele Transvaal-gua sin. compl.
  • gn  ndsundsa sin. compl.
  • gn  nrevele sin. compl.
  • it  ndebele del sud
  • it  isindebele sin. compl.
  • it  ndebele del Transvaal sin. compl.
  • it  ndebele meridionale sin. compl.
  • it  ndzundza sin. compl.
  • it  nrebele sin. compl.
  • pt  ndebele do sul
  • pt  isindebele sin. compl.
  • pt  ndebele do Transvaal sin. compl.
  • pt  ndebele meridional sin. compl.
  • pt  ndzundza sin. compl.
  • pt  nrebele sin. compl.
  • tmh  Tandebelit n unzul
  • tmh  Isindebele sin. compl.
  • tmh  ndebele n Transvaal sin. compl.
  • tmh  ndebele tanzulant sin. compl.
  • zh  南部恩德贝勒语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>

Definició
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.

Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).

Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.

El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.