Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "n'" dins totes les àrees temàtiques

N-acetil glucosaminidasa N-acetil glucosaminidasa

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  N-acetil glucosaminidasa, n f
  • ca  NAG, n f sigla

<Bioquímica i biologia molecular>

n-hexilamina n-hexilamina

<Bioquímica i biologia molecular>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  n-hexilamina, n f
  • ca  caproïlamina, n f sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Toxicologia>

Definició
Ptomaïna tòxica, de fórmula CH3(CH2)5NH2, d'alguns llevats i de l'oli de fetge de bacallà ranci.
N-lauroïlsarcosina N-lauroïlsarcosina

<Indústria > Indústria química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  N-lauroïlsarcosina, n f
  • es  N-lauroilsarcosina
  • en  N-lauroyl sarcosine
  • en  N-lauroylsarcosine
  • for  CH3(CH2)10CON(CH3)CH2COOOH

<Indústria > Indústria química>

N-metilacetanilida N-metilacetanilida

<Malalties i síndromes>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  N-metilacetanilida, n f

<Malalties i síndromes>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Analgèsic de nom químic N-metil-N-fenilacetamida, de fórmula C6H5N(CH3)COCH3, emprada, a més, com a antipirètic.
N,N-dimetilformamida N,N-dimetilformamida

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  N,N-dimetilformamida, n f

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Líquid de forta olor d'amina, de fórmula HCON-(CH3)2. Hom l'obté per reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic. És emprada com a solvent de líquids i gasos i en la formilació de composts orgànics. Irrita la pell, els ulls i les mucoses.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  n-tupla, n f
  • ca  n-pla, n f sin. compl.
  • es  n-pla, n f
  • es  n-tupla, n f
  • es  n-tuplo, n m
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uple, n m
  • fr  n-uplet, n m
  • it  n-pla, n f
  • it  n-upla, n f
  • it  tupla, n f
  • en  n-tuple, n
  • en  tuple, n

<Matemàtiques>

Definició
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.
n|u n|u

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  n|u
  • ca  ‡khomani sin. compl.
  • ca  n||ng!ui sin. compl.
  • ca  ng'uki sin. compl.
  • ca  nghuki sin. compl.
  • cod  ‡Khomani
  • cod  n||ng!u
  • cod  n|u
  • cod  ng'uki
  • cod  nghuki
  • ar  نو
  • cy  N|u
  • cy  ‡khomani sin. compl.
  • cy  N||ng!ui sin. compl.
  • cy  Ng'uki sin. compl.
  • cy  Nghuki sin. compl.
  • de  N|u
  • de  ‡khomani sin. compl.
  • de  N||ng!ui sin. compl.
  • de  Ng'uki sin. compl.
  • de  Nghuki sin. compl.
  • en  N|u
  • en  ‡khomani sin. compl.
  • en  N||ng!ui sin. compl.
  • en  Ng'uki sin. compl.
  • en  Nghuki sin. compl.
  • es  n|u
  • es  ‡khomani sin. compl.
  • es  n||ng!ui sin. compl.
  • es  ng'uki sin. compl.
  • es  nghuki sin. compl.
  • eu  n|u
  • eu  ‡khomani sin. compl.
  • eu  n||ng!ui sin. compl.
  • eu  ng'uki sin. compl.
  • eu  nghuki sin. compl.
  • fr  ‡Khomani
  • fr  n||ng!ui sin. compl.
  • fr  n|u sin. compl.
  • fr  ng'uki sin. compl.
  • fr  nghuki sin. compl.
  • gl  n|u
  • gl  ‡khomani sin. compl.
  • gl  n||ng!ui sin. compl.
  • gl  ng'uki sin. compl.
  • gl  nghuki sin. compl.
  • gn  n|u
  • gn  ‡khomani sin. compl.
  • gn  n||ng!ui sin. compl.
  • gn  ng'uki sin. compl.
  • gn  nghuki sin. compl.
  • it  n|u
  • it  khomani sin. compl.
  • it  n||ng!ui sin. compl.
  • it  ng'uki sin. compl.
  • it  nghuki sin. compl.
  • pt  n|u
  • pt  ‡khomani sin. compl.
  • pt  n||ng!ui sin. compl.
  • pt  ng'uki sin. compl.
  • pt  nghuki sin. compl.
  • tmh  N|u
  • tmh  ‡khomani sin. compl.
  • tmh  n||ng!ui sin. compl.
  • tmh  nγuki sin. compl.
  • tmh  ng'uki sin. compl.
  • zh  恩卢语

<Khoisan > !Ui-taa > !Ui>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>

Definició
El n|u s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.

En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.

L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
n-valeraldehid n-valeraldehid

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  n-valeraldehid, n m
  • ca  aldehid amílic, n m sin. compl.
  • ca  aldehid valèric, n m sin. compl.
  • ca  pentanal, n m sin. compl.
  • ca  valeral, n m sin. compl.

<Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Farmacologia>

Definició
De fórmula C5H10O. Té propietats narcòtiques, però és irritant. És emprat en manufactura de resines sintètiques i com a aromatitzant.
nadir nadir

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  nadir, n m
  • ca  punt nadiral, n m
  • ca  punt perpendicular, n m
  • es  nadir
  • es  punto de plomada
  • es  punto nadir
  • es  punto nadiral
  • es  punto perpendicular
  • en  nadir
  • en  nadir point
  • en  plumb point
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Punt d'intersecció de la projecció vertical del centre de projecció d'una fotografia aèria amb el pla focal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  nadir, n m
  • ca  punt nadiral, n m
  • ca  punt perpendicular, n m
  • es  nadir
  • es  punto de plomada
  • es  punto nadir
  • es  punto nadiral
  • es  punto perpendicular
  • en  nadir
  • en  nadir point
  • en  plumb point
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Punt d'intersecció de la projecció vertical del centre de projecció d'una fotografia aèria amb el pla focal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8