Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nina" dins totes les àrees temàtiques

didal de nena didal de nena

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  didal de nena, n m
  • es  dedal de niña

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gliricídia, n f
  • es  árbol de la niña
  • es  madera negra
  • es  madero
  • es  madre del cacao
  • fr  lilas étranger
  • en  cocoa shade
  • en  gliricidia
  • en  mother of cocoa
  • en  quick-stick
  • en  quick-stock
  • nc  Gliricidia sepium

<Botànica>

griseta de muntanya griseta de muntanya

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  griseta de muntanya, n f
  • es  niña Coridón, n f
  • fr  argus bleu-nacré, n m
  • it  coridone, n m/f
  • en  chalk-hill blue, n
  • nc  Lysandra coridon

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Licènids > Lysandra
griseta mediterrània griseta mediterrània

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  griseta mediterrània, n f
  • es  niña catalana, n f
  • fr  bleu-nacré d'Espagne, n m
  • en  Provençe chalk-hill blue, n
  • nc  Lysandra hispana

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Licènids > Lysandra
infant infant

<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>

  • ca  infant, n m, f
  • ca  nen | nena, n m, f sin. compl.
  • es  niño | niña, n m, f
  • fr  enfant, n m, f
  • en  child, n

<Drets de l'infant>

Definició
Ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable hagi assolit la majoria d'edat abans.
matrioixca matrioixca

<Jocs i joguines>

  • ca  matrioixca, n f
  • ca  nina russa, n f
  • es  matriushka
  • es  muñeca rusa
  • fr  matriochka
  • fr  poupée russe
  • en  matrioshka
  • en  nest of Russian dolls

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

matrioixca matrioixca

<Lleure. Turisme > Jocs>

  • ca  matrioixca, n f
  • ca  nina russa, n f
  • es  matriushka
  • es  muñeca rusa
  • fr  matriochka
  • fr  poupée russe
  • en  matrioshka
  • en  nest of Russian dolls
  • en  nesting-doll

<Jocs i joguines>

Definició
Nina de fusta pintada, buida per dintre i que es pot obrir per la meitat, que conté a l'interior un conjunt de nines idèntiques, de mida decreixent, que encaixen l'una dins l'altra.
mingrelià mingrelià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mingrelià
  • cod  მარგალური ნინა (Margaluri nina)
  • ar  المارجالية
  • cy  Mingreleg
  • de  Mingrelisch
  • de  Megrelisch sin. compl.
  • en  Mingrelian
  • es  mingrelio
  • eu  mingreliera
  • fr  mingrélien
  • gn  mingrelio
  • it  mingreliano
  • ja  メグレル語
  • nl  Mingreels
  • pt  mingreliano
  • pt  margaluri sin. compl.
  • pt  megruli sin. compl.
  • pt  mingrélio sin. compl.
  • ru  Мегрельский язык
  • ru  Иверский sin. compl.
  • ru  Эгерский sin. compl.
  • ru  Мингрельский sin. compl.
  • zh  明格雷利亚语
  • scr  Alfabet georgià

<Caucàsica meridional o kartveliana > Zan>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>

Definició
El mingrelià és una de les quatre llengües caucàsiques meridionals o kartvelianes. Pertany, conjuntament amb el laz, a la branca zan d'aquesta família. Ambdues llengües són molt pròximes, fins al punt que van ser oficialment considerades dialectes d'una sola llengua anomenada zan durant el període soviètic (consideració que Geòrgia encara manté avui dia). El corrent majoritari, però, considera que el laz i el mingrelià són llengües diferenciades, tant per la seva llarga separació (500 anys) com pel fet que no hi ha intel·ligibilitat mútua.

El mingrelià té dos blocs dialectals principals:

- zugdid-samurzakanoyan, al nord-oest del domini lingüístic,
- senak, al sud-est del domini lingüístic .

Tot i que de 1930 a 1938 la llengua zan (mingrelià i laz) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors no s'han fet intents seriosos de convertir-la en llengua escrita, tot i que hi ha un grup d'intel·lectuals mingrelians que l'utilitzen com a llengua literària. La majoria, però, continua fent servir el georgià per a aquest propòsit.

La transmissió intergeneracional de la llengua pateix dificultats. Als adults els costa usar l'idioma fora de la família i els joves reben pressió dels pares perquè triïn el georgià com a llengua d'ús habitual. La majoria de mingrelians són bilingües en mingrelià i georgià o en mingrelià i abkhaz.

La comunitat de parlants mingrelians és relativament gran i distribuïda compactament. Des de l'any 1990, l'augment de les publicacions i de l'ús del mingrelià en les esferes en què no sigui necessària l'escriptura han fet augmentar el valor de la llengua com a patrimoni cultural i en faciliten la supervivència. També va ajudar-hi la Missió d'Observació de les Nacions Unides quan va exigir que el seu personal local parlés mingrelià, a més a més de georgià.

A final del segle XIX van aparèixer publicacions on hi havia algunes frases o mostres de textos en mingrelià. Als anys 1930 es van fer les primeres publicacions íntegrament en aquesta llengua. El 2001 es va publicar la primera revista íntegrament en mingrelià: Iriatoni. També s'han editat diccionaris mingrelià-georgià i mingrelià-alemany .

Hi ha grups de parlants de mingrelià desplaçats a l'interior de Geòrgia, a la capital (Tiblisi) i els seus voltants. Aquests parlants són refugiats provinents d'Abkhàzia, on el conflicte de 1993 va fer marxar 250.000 persones, la majoria mingrelians.
nina de porcellana nina de porcellana

<Jocs i joguines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  nina de porcellana, n f
  • es  muñeca de porcelana
  • fr  poupée de porcelaine
  • en  bisque doll

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

nina de porcellana nina de porcellana

<Lleure. Turisme > Jocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

  • ca  nina de porcellana, n f
  • es  muñeca de porcelana
  • fr  poupée de porcelaine
  • en  bisque doll

<Jocs i joguines>

Definició
Nina amb el cos de tela i les extremitats i el cap de terrissa molt fina, especialment blanca, dura i transparent, que destaca pel seu aspecte fràgil i delicat.