Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nom" dins totes les àrees temàtiques

nom científic nom científic

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  nom científic, n m
  • es  nombre científico, n m
  • fr  nom scientifique, n m
  • en  scientific name, n

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.

Nota

  • Els noms científics són denominacions estàndard de valor internacional.

    Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini (per exemple, Eukaryota); un regne (per exemple, Animalia); un fílum (per exemple, Chordata) o, en botànica i micologia, una divisió (per exemple, Bryophyta); una classe (per exemple, Aves); un ordre (per exemple, Charadriiformes); una família (per exemple, Scolopacidae); un gènere (per exemple, Calidris), o una espècie (per exemple, Calidris ferruginea).

    El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot (és un uninomi); el d'una espècie, de dos mots (és un binomi), i el d'una subespècie, de tres mots (és un trinomi).
nom col·lectiu nom col·lectiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nom col·lectiu, n m
  • ca  col·lectiu, n m sin. compl.
  • es  colectivo
  • es  nombre colectivo
  • fr  collectif
  • fr  nom collectif
  • en  collective noun

<Lingüística>

Definició
Nom de nombre singular que designa una pluralitat d'individus.
nom col·lectiu nom col·lectiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  nom col·lectiu, n m
  • es  nombre colectivo
  • fr  nom collectif
  • en  collective noun

<Lingüística>

Definició
Nom que presenta nombre singular i designa un grup d'entitats aïllables.

Nota

  • La classe dels noms col·lectius està formada per noms simples, com ara gent, i per noms o numerals derivats, com ara alzinar o dotzena. S'oposa a nom individual.
nom comú nom comú

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nom comú, n m
  • ca  apel·latiu, n m sin. compl.
  • es  apelativo
  • es  nombre común
  • fr  appellatif
  • fr  nom commun
  • en  apellative
  • en  common noun

<Lingüística>

Definició
Nom que designa un ésser o un objecte que pertany a una classe d'éssers o objectes.
nom comú nom comú

<Ciències de la vida > Biologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom vernacle, n m
  • ca  nom vulgar, n m sin. compl.
  • es  nombre común, n m
  • es  nombre vernacular, n m
  • fr  nom commun, n m
  • fr  nom vernaculaire, n m
  • fr  nom vulgaire, n m
  • en  common name, n
  • en  trivial name, n
  • en  vernacular name, n

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

  • 1. Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).
  • 2. Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
nom comú nom comú

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom vernacle, n m
  • ca  nom vulgar, n m sin. compl.
  • es  nombre común, n m
  • es  nombre vernacular, n m
  • fr  nom commun, n m
  • fr  nom vernaculaire, n m
  • fr  nom vulgaire, n m
  • en  common name, n
  • en  trivial name, n
  • en  vernacular name, n

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

  • Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).

    Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
nom comú nom comú

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom apel·latiu, n m sin. compl.
  • es  nombre apelativo
  • es  nombre común
  • fr  nom appellatif
  • fr  nom commun
  • en  appellative noun
  • en  common noun

<Lingüística>

Definició
Nom que s'aplica a tots els referents particulars d'una mateixa classe.

Nota

  • Per exemple, casa, anell. S'oposa a nom propi.
nom comercial nom comercial

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nom comercial, n m
  • es  nombre comercial
  • fr  nom commercial
  • en  trade name

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

nom comercial nom comercial

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nom comercial, n m
  • es  nombre comercial
  • en  trade name

<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Producte>

Definició
Denominació que serveix per a identificar una persona física o jurídica en l'exercici de la seva activitat empresarial i que distingeix la seva activitat d'altres activitats idèntiques o similars.

Nota

  • 1. Poden constituir un nom comercial: noms patronímics, raons socials i denominacions de persones jurídiques, denominacions de fantasia, denominacions al·lusives a l'objecte de l'activitat empresarial, etc.
  • 2. El nom comercial no ha de coincidir necessàriament amb la denominació social.
nom comercial nom comercial

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nom comercial, n m
  • es  nombre comercial
  • en  trade name

<Economia i empresa>

Definició
Denominació que serveix per a identificar una persona física o jurídica en l'exercici de la seva activitat empresarial i que distingeix la seva activitat d'altres activitats idèntiques o similars.

Nota

  • 1. Poden constituir un nom comercial: noms patronímics, raons socials i denominacions de persones jurídiques, denominacions de fantasia, denominacions al·lusives a l'objecte de l'activitat empresarial, etc. 2. El nom comercial no ha de coincidir necessàriament amb la denominació social.