Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nou" dins totes les àrees temàtiques

òxid nítric-sintasa òxid nítric-sintasa

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  òxid nítric-sintasa, n m
  • ca  NOS, n m sigla
  • en  nitric-oxide synthase, n
  • en  NOS, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Nota

  • Enzim de codi EC 1.14.13.39.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aiguafons, n m
  • es  lima hoya
  • fr  noue
  • en  valley
  • de  Dachkehle

<Construcció>

aiguafons aiguafons

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aiguafons, n m
  • es  lima hoya, n f
  • es  limahoya, n f
  • es  valle, n f sin. compl.
  • fr  noue, n f
  • eu  limatxokon, n
  • eu  naba, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  alfil, n m
  • es  alfil
  • fr  fou
  • en  bishop
  • de  Läufer

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Cadascuna de les quatre peces del joc, dues de blanques i dues de negres, que es mouen amb un desplaçament en línia obliqua seguint les diagonals.
anou anou

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anou, n f
  • es  nuez, n f
  • fr  noix, n f pl
  • en  nut, n

<Enginyeria forestal>

barraca barraca

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  barraca, n f
  • ca  cocó, n m
  • ca  forat, n m
  • ca  niu, n m
  • es  coquera

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Definició
Buit que a vegades es forma en la massa del formigó.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  batan, n m
  • ca  batà, n m sin. compl.
  • ca  noc, n m sin. compl.
  • es  batán
  • fr  battant
  • fr  batteur
  • en  scutcher
  • en  sley

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Maquinària tèxtil>

batanga batanga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batanga
  • ca  bano'o sin. compl.
  • ca  banoho sin. compl.
  • ca  noho sin. compl.
  • ca  nohu sin. compl.
  • ca  noku sin. compl.
  • ar  باتانغا
  • cy  Batanga
  • cy  Bano'o sin. compl.
  • cy  Banoho sin. compl.
  • cy  Noho sin. compl.
  • cy  Nohu sin. compl.
  • cy  Noku sin. compl.
  • de  Batanga
  • de  Bano'o sin. compl.
  • de  Banoho sin. compl.
  • de  Banoo sin. compl.
  • de  Noho sin. compl.
  • de  Nohu sin. compl.
  • de  Noku sin. compl.
  • en  Batanga
  • en  Bano'o sin. compl.
  • en  Banoho sin. compl.
  • en  Banoo sin. compl.
  • en  Noho sin. compl.
  • en  Nohu sin. compl.
  • en  Noku sin. compl.
  • es  batanga
  • es  bano'o sin. compl.
  • es  banoho sin. compl.
  • es  noho sin. compl.
  • es  nohu sin. compl.
  • es  noku sin. compl.
  • eu  batangera
  • eu  bano'o sin. compl.
  • eu  banoho sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • eu  batangera sin. compl.
  • eu  noho sin. compl.
  • eu  nohu sin. compl.
  • eu  noku sin. compl.
  • fr  batanga
  • fr  bano'o sin. compl.
  • fr  banoho sin. compl.
  • fr  noho sin. compl.
  • fr  nohu sin. compl.
  • fr  noku sin. compl.
  • gl  batanga
  • gl  bano'o sin. compl.
  • gl  banoho sin. compl.
  • gl  noho sin. compl.
  • gl  nohu sin. compl.
  • gl  noku sin. compl.
  • gn  vatanga
  • gn  noho sin. compl.
  • gn  nohu sin. compl.
  • gn  noku sin. compl.
  • gn  vano'o sin. compl.
  • gn  vanoho sin. compl.
  • it  batanga
  • it  bano'o sin. compl.
  • it  banoho sin. compl.
  • it  noho sin. compl.
  • it  nohu sin. compl.
  • it  noku sin. compl.
  • pt  batanga
  • pt  bano'o sin. compl.
  • pt  banoho sin. compl.
  • pt  noho sin. compl.
  • pt  nohu sin. compl.
  • pt  noku sin. compl.
  • tmh  Tabatangat
  • tmh  Bano'o sin. compl.
  • tmh  banoho sin. compl.
  • tmh  noho sin. compl.
  • tmh  nohu sin. compl.
  • tmh  noku sin. compl.
  • zh  巴唐加语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  boig boja, adj
  • ca  foll -a, adj sin. compl.
  • es  loco
  • fr  fou
  • en  crazy
  • en  mad

<Salut mental>

Definició
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
bulbul carapelat bulbul carapelat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul carapelat, n m
  • es  bulbul caripelado
  • fr  bulbul hualon
  • en  bare-faced bulbul
  • de  Kahlgesichtbülbül
  • nc  Nok hualon
  • nc  Pycnonotus hualon alt. sin.

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>